Arxiu octubre, 2009

La fi de l’oasi català.

Els casos de presumpta corrupció  destapats recentment a Catalunya demostren algunes coses que alguns ja sabíem, i per això mateix creiem que són tan imprescindibles i urgents per al país com la independència mateix: la regeneració democràtica, una llei electoral nova, la limitació de mandats, etcètera. La primera cosa a dir és que aquest país s’ha acostumat a unes pràctiques polítiques molt impúdiques. Portem més de tres cents anys sense un poder polític propi de debò, i és normal que se’ns hagi encomanat una manera de fer molt barroera i llatina, del sud. És una forma de fer que no ens ve de trenta anys enrere, s’ha heretat del franquisme i els governs posteriors han seguit algunes d’aquestes males maneres per una confiança vers  les lleis i els tribunals que res sortiria a la llum. Això és molt típic de països en els que el poder polític ho controla tot i les lleis permeten que persones influents i els polítics que ostenten tot tipus de càrrecs, es puguin perpetuar en el poder. Itàlia, les regions del sud, en són un exemple extrem, amb una problemàtica molt diferent, però algunes coses que tenen a veure amb el que passa a Catalunya. Aquí no hi ha una màfia, ni la camorra, però tenim una llei electoral de llistes tancades on ningú ha de donar comptes del que fa en els quatre anys que governa, perquè el cap de llista del partit el tornarà a posar en el seu lloc a la llista electoral depenent  de si segueix el patró partidista i les consignes de partit, al Regne Unit els diputats són escollits directament pel poble. Aquí no hi ha una màfia, però sí hi ha una llei electoral que no limita els mandats en cap institució pública. Ni als ajuntaments, com passa a França, ni al govern del país, com passa als Estats Units, ni a les institucions representatives que reben tractes de les administracions públiques –Orfeó Català-, per exemple. Si a això hi afegim una politització exagerada i tercermundista, on l’esquema de la separació de poders de Montesquiu és pura pantomima, dels tribunals espanyols, posa’t a resar. Segons informes independents internacionals publicats, la justícia espanyola està molt i molt lluny de l’esquema que comento de transparència i separació de poders. Així que no ens en sortirem fins que hi hagi la voluntat de crear aquests mecanismes que permetin que es limiti la carrera política per evitar la professionalització dels càrrecs i la seva perpetuació en el poder, fins que el ciutadà no percebi que escull directament una persona del seu gust i per la feina que ha fet, i fins que la justícia no actuï de forma imparcial i no política. En definitiva, atreure els millors a la política, i no allunyar-los, en molts casos, com passa ara. Molta gent ha deixat de votar en els darrers anys perquè té la sensació, sovint gens exagerada, que els polítics i els partits estan envoltats d’unes pràctiques poc transparents i fan i desfan sense que hi hagi control. Els informes encarregats pel govern, poca soltes, inútils, i que ningú sap a qui han estat encarregats ni sota quina finalitat exacte, són un altre dels darrers exemples de la pràctica política en aquest país. Tan urgent, doncs, com la independència, una regeneració democràtica per la que aposta sense vacil·lar, Reagrupament. Entre altres coses: llistes obertes, limitació de mandats, incompatibilitat de càrrecs…

 

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

1 Comentari

Propera presentació de Reagrupament a Nova York.

i-love-new-yorkEl front internacional és clau en l’èxit independentista: cal cercar aliats internacionals i internacionalitzar el conflicte català, i cal fer partíceps del projecte d’alliberament nacional a tots el catalans que viuen lluny de la nació però que estimen el país i volen treballar per la independència.

Per aquest motiu Reagrupament realitzarà el proper 31 d’octubre una presentació a Nova York per fer arribar el missatge d’independència i regeneració democràctica als catalans que viuen a Nova York, i buscar més complicitats i suports. 

 

L’element principal de difusió del missatge de Reagrupament és la xarxa, en especial amb els catalans d’arreu del món, però volem realitzar quan sigui possible presentacions a qualsevol lloc del món. 
 
L’acte de Nova York serà presentat per Jaume Soler, enginyer reagrupat resident a NY.  Carles Boix, Catedràtic de la Universitat de Princeton, i Alexander Alland, professor emèrit de la Universitat de Columbia, faran una intervenció sobre la situació política a Catalunya.  I Salvador Garcia (membre del Col·lectiu Emma) explicarà el projecte de Reagrupament.  Al finalitzar les intervencions es farà un col·loqui entre els assistents.
 
És la primera vegada que fem un acte així, i no sabem quanta gent vindrà. Quanta més millor, però sinó no passa res: qui no arrisca, qui no innova, qui no intenta anar més enllà del que han fet altres en el passat, no arriba enlloc.  I vagi com vagi l’acte, serà una oportunitat única per compartir entre els assistents una preocupació i passió comuna: el nostre país. 
 
L’acte no tindrà cap cost per Reagrupament: el lloguer de la sala i altres despeses seran pagades per dos reagrupats.  S’han rebut propostes de reagrupats de col·laborar ec0nòmicament en aquest acte i, apart d’agrair-ho, volem proposar el següent: com les despeses d’aquest acte ja estan cobertes, qui vulgui col·laborar igualment pot fer una aportació al compte corrent de Reagrupament (2100-3031-83-2200604441 ) indicant com a concepte “INTERNACIONAL”.  Tots els diners que es rebin, així com les possibles aportacions que es puguin rebre a Nova York, seran destinats íntegrament a actes que Reagrupament faci a l’estranger (seran sempre despeses relacionades amb l’organització de l’acte, no amb el viatge, que sempre serà sufragat per la persona de Reagrupament que faci l’acte, com en aquesta ocasió) per tant qualsevol contribució econòmica al projecte serà destinada íntegrament a Reagrupament. 
 
L’acte serà a 6 East 87th Street, New York (entre Madison Avenue i 5th Avenue) a les 12:00 del migdia. 
 
Si saps de català que visqui a NY, convida’l si us plau a assistir a l’acte.
 
Trobareu més informació al web nacional.

,

1 Comentari

Presentació de Reagrupament a BCN – Sant Martí.

1

Tot i la pluja que donava la guitza i que finalment ha amainat, hem omplert la sala en la nostra presentació al Poblenou. Unes 270 persones han assistit a la presentació de Reagrupament al districte de Sant Martí. Un acte que comptava amb Joan Carrertero, Emili Valdero i Jordi Sànchez, el coordinador provisional del districte, com a ponents.

2

 

 

 

Va començar l’acte amb una breu explicació del funcionament de l’acte i el finançament del mateix per part d’en Jordi Sànchez. Acte seguit n’Emili Valdero va exposar la realitat sobre l’engany que suposa el nou finançament. Finalment, Joan Carretero va exposar les principals idees de Reagrupament de forma fresca i aconseguint arrencar el riure del públic en diverses ocasions. Acabat això es va fer una ronda de preguntes entre el públic present.

 

 

Per cloure l’acte es va cantar Els Segadors.

 L’acte ha estat finançat gràcies a les aportacions dels assistents. Gràcies a tots ells.

 

 

Enviat per Joan C. Canela associat a Reagrupament – Sant Martí.

 

Podeu trobar un vídeo resum de l’acte en aquest link.

,

3 Comentaris

RCat TV no ha pogut retransmetre en directe l’acte d’aquest dijous per motius tècnics.

Després de l’èxit de les retransmissions en directe de l’Assemblea Nacional i la presentació a Lleida, RCat TV, per mitjà d’aquesta pàgina web, ho tenia tot a punt per a emetre íntegrament l’acte de Reagrupament que aquest vespre té lloc al Centre Cívic “Can Felipa” de Poblenou (carrer Pallars, 277), però problemes d’última hora amb el senyal d’internet  del local, probablement per causes meteorològiques, ho han fet impossible. Moltes gràcies per la vostra comprensió.

Ho tornarem a intentar

Esperem que demà, divendres 23 de octubre, podrem retransmetre l’acte que tindrà lloc a Terrassa al Vapor Universitari (carrer Colom, 114) a les 8 h. del vespre.

,

No hi ha Comentaris

RCat TV retransmet en directe l’acte de demà al vespre a Poblenou.

can-felipa20091Després de l’èxit de les retransmissions en directe de l’Assemblea Nacional i la presentació a Lleida, RCat TV, per mitjà d’aquesta pàgina web, tornarà a fer l’esforç d’emetre íntegrament l’acte de Reagrupament que demà tindrà lloc al Centre Cívic “Can Felipa” de Poblenou (carrer Pallars, 277), a partir de les 20,00 h.

Intervindran Joan Carretero, Emili Valdero i, com sempre, tots els assistents que vulguin fer comentaris o formular preguntes.


Les persones que vulguin fer preguntes per Internet, poden formular-les per l’opció de comentaris de la mateixa pàgina on es projectarà la imatge.

Us recomanem vivament d’assistir-hi personalment, sobretot si sou del Poblenou o altres barris propers, però si no hi podeu anar podreu seguir-lo íntegrament per mitjà d’Internet.
 

No hi ha Comentaris

Reagrupament al Poblenou.

CanFelipa

 

Dijous 22 d’octubre Reagrupament es presenta al districte de Sant Martí amb la presència d’en Joan Carretero i l’Emili Valdero. El format de l’acte, obert a tothom, permetrà conèixer la proposta de Reagrupament a tots aquells que estigueu interessats.

Us hi esperem.

No hi ha Comentaris

PSOE i Esquerra contra Reagrupament.

Resulta molt interessant, per bé que gens sorprenent, observar el neguit, la por i la ràbia que la força progressiva de Reagrupament ha desfermat tant al PSOE de Catalunya com a Esquerra. És ben cert que, des de sempre, tots dos han llançat insults i infàmies contra els reagrupats, en general, i contra Joan Carretero, en particular, però la certesa que el Parlament comptarà amb una força no claudicant i enemiga de tripartits espanyolistes després de les eleccions, els està traient de polleguera. Saben que tot té un final i que el seu ja ha arribat. Senzillament, el tripartit no sumarà. És lògic, per tant, que estiguin tan trasbalsats. Tenien el projecte d’emular els seus companys de l’Ajuntament de Barcelona amb trenta-dos anys remenant les cireres del poder i, ves per on, resulta que Reagrupament els ha aixafat la guitarra.

Davant aquest estat de coses, socialistes i republicans han ordenat foc a discreció i tot el seu aparell mediàtic ha començat a disparar a tort i a dret. De vegades el foc prové de Nicaragua i d’altres de Calàbria, però el fabricant de la munició i de l’armament sempre és el mateix. L’armament, llevat d’alguna excepció, es diu El Periódico, que és un diari amb dues redaccions. Una al carrer Consell de Cent, que fa de tapadora, i una altra al carrer Nicaragua, que és la real. La munició, per la seva banda, està feta en sèrie i té noms diversos: Jordi Garcia-Soler, Joan Ferran, Joan Tapia, Enric Marín… Vegem-ne algunes mostres:

  • Jordi García-Soler (15/9/2009): “[Joan Carretero] podria ser emparentat políticament, ideològicament i, àdhuc, temperamentalment amb el líder de la Lega Nord italiana, Umberto Bossi: neoliberal extrem, amb posicions sovint xenòfobes si no racistes, ferotgement antiinmigració, proisraelià i antipalestí, a més, és clar, d’independentista. Bossi preconitza la independència de la Padània, el ric nord italià, de la mateixa manera que Carretero aposta per la independència de Catalunya. Umberto Bossi ha arribat a defensar fins i tot l’ús de la força per assolir aquesta independència. Joan Carretero, per sort, per ara no ha arribat a tant. I Joan Laporta ‘participa de la manera de pensar de Joan Carretero’”.
  • Joan Tapia (4/10/2009): “Joan Carretero, líder de Reagrupament: el despropòsit maximalista. [...] El maximalisme crea conflictes. A Europa, el maximalisme nacionalista va provocar dues grans guerres el segle passat i, fa poc, més d’un genocidi als Balcans. I a Espanya va ser ciment de la dictadura de Franco”.
  • Joan Ferran (4/10/2009): “De venedors de fantasies en coneixem uns quants, de populistes i demagogs també. Alguns pretesos salvadors de la pàtria ens han dut sovint al caos i a la confrontació. A Itàlia Umberto Bossi va iniciar la seva carrera política militant al partit comunista. Després va fundar la Lega Lombarda i més tard va crear la Lega Nord. Aquest histriònic i patètic personatge -somiant en la Padània independent- va afirmar que ‘o hi ha referèndum o hi haurà guerra civil’. Tot sembla indicar que a casa nostra s’està gestant el nostre particular Bossi català [Joan Carretero]“.
  • Enric Marín (12/10/2009): “Si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l’estil d’Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions”.

Com veiem, vingui d’on vingui el foc, ja sigui del PSOE de Catalunya o d’Esquerra, la consigna és netament coincident. Coincident fins i tot amb Ciudadanos:

  • Jordi Cañas (5/10/2009): “Joan Carretero és el Bossi català. Una barreja entre Umberto Bossi i Jean-Marie Le Pen”.

Potser després de les eleccions, quan es constati que la immensa majoria dels seus votants l’han abandonada, Esquerra farà bé de traslladar les seves oficines a la seu del Partit Socialista. Ara que ja s’ha vist que ambdós partits són exactament el mateix, no té cap sentit que Esquerra mantingui la costosa comèdia de l’edifici del carrer Calàbria. Fins i tot Ciudadanos, atesa l’afinitat, la pot ajudar a fer el trasllat.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

No hi ha Comentaris

UN PANTÀ D’AIGÜES QUIETES, PERÒ BRUTES.

La frase del títol és obra del Joan Carretero, en una entrevista a TV3. El cas Fèlix Millet ha fet aflorar algunes de les misèries de la política catalana. Els socialistes han utlitzat les donacions que la Fundació Ramon Trias Fargas rebia de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per a atacar a CDC. Aquests han respost recordant les donacions de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya (en mans socialistes) a la Fundació Rafael Campalans (també propera als socialistes). En cap dels dos casos es posa en dubte la legalitat dels fets (la llei, encara que sembli increible, permet aquests tripijocs), sinó la moralitat de l’assumpte. Tot plegat sembla una baralla entre socialistes i convergents a l’estil “i tu, més!”, que l’únic que fa és perjudicar-los a tots dos. En particular, perjudica a CDC, ja que en no ser els que han encetat la disputa (els socialistes són uns experts del joc brut) dóna la sensació que busquin la misèria dels altres per a tapar la seva pròpia. A més, el cas del Fèlix Millet és molt més mediàtic, i d’aquí el seu nerviosisme. Mostra d’això són les darreres declaracions de l’Agustí Colomines, el director de la Trias Fargas, que ha amenaçat en descobrir el pastís i “convertir Catalunya en Itàlia“. Ha citat com a exemple que la majoria d’activitats del Cidob, entitat presidida per Narcís Serra, estan finançades per Caixa de Catalunya, el president de la qual és el mateix Serra. Qüestiona, a més, el paper dels socialistes presents al Consell d’Adminstració del Palau, i es pregunta per què a ells ningú els demana responsabilitats. Doncs perfecte: que ho digui tot! Aquesta seria l’única manera de fer net i encetar una nova etapa de transparència. Però una transparència de veritat, no com la que ens ha volgut vendre el govern espanyol publicant el patrimoni dels ministros. A més, han jugat amb les xifres. En el cas dels seus habitatges, han donat a conèixer el valor catastral, que acostuma a ser un 50% del de mercat. A més, els casats en règim de ganancials no declaren el 100% del seu patrimoni, només la meitat. Per exemple, no em crec que el Manuel Chaves tingui un patrimoni de 68.964 euros. Que es pensen que som idiotes?

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

UN NOU REGAL.

regalSense novetats. Els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya han entregat a canvi de res el seu vot al ZP perquè aprovi uns Pressupostos que, com cada any, són injustos amb Catalunya. Aquests vots, sumats als dels diputats del PNB i CC, permetran al govern del PSOE respirar tranquils. I això succeeix al mateix temps que es coneix que el Minsterio de Fomento només invertirà a Catalunya el 32% del que havia pressupostat per a aquest 2009. Igual que sempre, com cada any. És a dir, no només el que es pressuposta és insuficient, sinó que ni tan sols es dignen a complir tal misèria. Però no es conformen amb això. A sobre, tenen la indignitat de mentir. L’Alfredo Pérez Rublacaba ha afirmat, sense posar-se vermell, que les inversions a Catalunya són superiors fins i tot al que marca l’Estatut. Fa por sentir-lo. S’ha de ser un ésser molt maquiavèlic per a ser capaç de mentir un cop rere un altre sense sentir ni el més mínim pessigolleig a l’estómac. Seguint en la mateixa línia d’incompliments, s’ha sabut que la “posició determinant” que el govern espanyol tenia reservada a les institucions catalanes en la gestió de l’aeroport d’El Prat es redueix a un ridícul 27%. Com era d’asperar, Aena es quedaria el 51%, és a dir, el poder total. Conseqüència: que el nostre aeroport seria un simple apèndix del de Barajas, ja que Aena no competiria amb si mateixa (també disposaria de més del 50% de l’aeroport madrileny). Bé, és que aquesta és la visió que els polítics espanyols tenen de Catalunya: un simple apèndix a qui cal empobrir. Els més cínics de tots són, però, els diputats catalans del PSOE. Tot i ser una merda de pressupostos per a aquells a qui diuen representar, hi votaran a favor i a sobre demanen als grups catalans presents al Congreso que retirin les seves esmenes a la totalitat. Amb una actitud tan indigne, un servidor no podria ni dormir. Enlloc de defensar els seus votants, sabent-ho, els perjudiquen. En fi, es veu doncs que l’única manera de poder decidir sobre allò que és nostre és mitjançant un Estat propi. A Escòcia ja han començat a caminar cap a aquest objectiu. A veure si seguim el seu exemple.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

1 Comentari

Reagrupament a Sant Martí.

 

IMAGE_087

 

Durant tot el dissabte i diumenge al matí trobareu una parada informativa de Reagrupament a la Rambla del Poblenou. En ella podeu rebre informació sobre la proposta política de Reagrupament i els propers actes que es celebraran al districte.

No hi ha Comentaris