UN NOU REGAL.


regalSense novetats. Els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya han entregat a canvi de res el seu vot al ZP perquè aprovi uns Pressupostos que, com cada any, són injustos amb Catalunya. Aquests vots, sumats als dels diputats del PNB i CC, permetran al govern del PSOE respirar tranquils. I això succeeix al mateix temps que es coneix que el Minsterio de Fomento només invertirà a Catalunya el 32% del que havia pressupostat per a aquest 2009. Igual que sempre, com cada any. És a dir, no només el que es pressuposta és insuficient, sinó que ni tan sols es dignen a complir tal misèria. Però no es conformen amb això. A sobre, tenen la indignitat de mentir. L’Alfredo Pérez Rublacaba ha afirmat, sense posar-se vermell, que les inversions a Catalunya són superiors fins i tot al que marca l’Estatut. Fa por sentir-lo. S’ha de ser un ésser molt maquiavèlic per a ser capaç de mentir un cop rere un altre sense sentir ni el més mínim pessigolleig a l’estómac. Seguint en la mateixa línia d’incompliments, s’ha sabut que la “posició determinant” que el govern espanyol tenia reservada a les institucions catalanes en la gestió de l’aeroport d’El Prat es redueix a un ridícul 27%. Com era d’asperar, Aena es quedaria el 51%, és a dir, el poder total. Conseqüència: que el nostre aeroport seria un simple apèndix del de Barajas, ja que Aena no competiria amb si mateixa (també disposaria de més del 50% de l’aeroport madrileny). Bé, és que aquesta és la visió que els polítics espanyols tenen de Catalunya: un simple apèndix a qui cal empobrir. Els més cínics de tots són, però, els diputats catalans del PSOE. Tot i ser una merda de pressupostos per a aquells a qui diuen representar, hi votaran a favor i a sobre demanen als grups catalans presents al Congreso que retirin les seves esmenes a la totalitat. Amb una actitud tan indigne, un servidor no podria ni dormir. Enlloc de defensar els seus votants, sabent-ho, els perjudiquen. En fi, es veu doncs que l’única manera de poder decidir sobre allò que és nostre és mitjançant un Estat propi. A Escòcia ja han començat a caminar cap a aquest objectiu. A veure si seguim el seu exemple.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats