UN PANTÀ D’AIGÜES QUIETES, PERÒ BRUTES.


La frase del títol és obra del Joan Carretero, en una entrevista a TV3. El cas Fèlix Millet ha fet aflorar algunes de les misèries de la política catalana. Els socialistes han utlitzat les donacions que la Fundació Ramon Trias Fargas rebia de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per a atacar a CDC. Aquests han respost recordant les donacions de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya (en mans socialistes) a la Fundació Rafael Campalans (també propera als socialistes). En cap dels dos casos es posa en dubte la legalitat dels fets (la llei, encara que sembli increible, permet aquests tripijocs), sinó la moralitat de l’assumpte. Tot plegat sembla una baralla entre socialistes i convergents a l’estil “i tu, més!”, que l’únic que fa és perjudicar-los a tots dos. En particular, perjudica a CDC, ja que en no ser els que han encetat la disputa (els socialistes són uns experts del joc brut) dóna la sensació que busquin la misèria dels altres per a tapar la seva pròpia. A més, el cas del Fèlix Millet és molt més mediàtic, i d’aquí el seu nerviosisme. Mostra d’això són les darreres declaracions de l’Agustí Colomines, el director de la Trias Fargas, que ha amenaçat en descobrir el pastís i “convertir Catalunya en Itàlia“. Ha citat com a exemple que la majoria d’activitats del Cidob, entitat presidida per Narcís Serra, estan finançades per Caixa de Catalunya, el president de la qual és el mateix Serra. Qüestiona, a més, el paper dels socialistes presents al Consell d’Adminstració del Palau, i es pregunta per què a ells ningú els demana responsabilitats. Doncs perfecte: que ho digui tot! Aquesta seria l’única manera de fer net i encetar una nova etapa de transparència. Però una transparència de veritat, no com la que ens ha volgut vendre el govern espanyol publicant el patrimoni dels ministros. A més, han jugat amb les xifres. En el cas dels seus habitatges, han donat a conèixer el valor catastral, que acostuma a ser un 50% del de mercat. A més, els casats en règim de ganancials no declaren el 100% del seu patrimoni, només la meitat. Per exemple, no em crec que el Manuel Chaves tingui un patrimoni de 68.964 euros. Que es pensen que som idiotes?

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats