La fi de l’oasi català.


Els casos de presumpta corrupció  destapats recentment a Catalunya demostren algunes coses que alguns ja sabíem, i per això mateix creiem que són tan imprescindibles i urgents per al país com la independència mateix: la regeneració democràtica, una llei electoral nova, la limitació de mandats, etcètera. La primera cosa a dir és que aquest país s’ha acostumat a unes pràctiques polítiques molt impúdiques. Portem més de tres cents anys sense un poder polític propi de debò, i és normal que se’ns hagi encomanat una manera de fer molt barroera i llatina, del sud. És una forma de fer que no ens ve de trenta anys enrere, s’ha heretat del franquisme i els governs posteriors han seguit algunes d’aquestes males maneres per una confiança vers  les lleis i els tribunals que res sortiria a la llum. Això és molt típic de països en els que el poder polític ho controla tot i les lleis permeten que persones influents i els polítics que ostenten tot tipus de càrrecs, es puguin perpetuar en el poder. Itàlia, les regions del sud, en són un exemple extrem, amb una problemàtica molt diferent, però algunes coses que tenen a veure amb el que passa a Catalunya. Aquí no hi ha una màfia, ni la camorra, però tenim una llei electoral de llistes tancades on ningú ha de donar comptes del que fa en els quatre anys que governa, perquè el cap de llista del partit el tornarà a posar en el seu lloc a la llista electoral depenent  de si segueix el patró partidista i les consignes de partit, al Regne Unit els diputats són escollits directament pel poble. Aquí no hi ha una màfia, però sí hi ha una llei electoral que no limita els mandats en cap institució pública. Ni als ajuntaments, com passa a França, ni al govern del país, com passa als Estats Units, ni a les institucions representatives que reben tractes de les administracions públiques –Orfeó Català-, per exemple. Si a això hi afegim una politització exagerada i tercermundista, on l’esquema de la separació de poders de Montesquiu és pura pantomima, dels tribunals espanyols, posa’t a resar. Segons informes independents internacionals publicats, la justícia espanyola està molt i molt lluny de l’esquema que comento de transparència i separació de poders. Així que no ens en sortirem fins que hi hagi la voluntat de crear aquests mecanismes que permetin que es limiti la carrera política per evitar la professionalització dels càrrecs i la seva perpetuació en el poder, fins que el ciutadà no percebi que escull directament una persona del seu gust i per la feina que ha fet, i fins que la justícia no actuï de forma imparcial i no política. En definitiva, atreure els millors a la política, i no allunyar-los, en molts casos, com passa ara. Molta gent ha deixat de votar en els darrers anys perquè té la sensació, sovint gens exagerada, que els polítics i els partits estan envoltats d’unes pràctiques poc transparents i fan i desfan sense que hi hagi control. Els informes encarregats pel govern, poca soltes, inútils, i que ningú sap a qui han estat encarregats ni sota quina finalitat exacte, són un altre dels darrers exemples de la pràctica política en aquest país. Tan urgent, doncs, com la independència, una regeneració democràtica per la que aposta sense vacil·lar, Reagrupament. Entre altres coses: llistes obertes, limitació de mandats, incompatibilitat de càrrecs…

 

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats