Carles Móra.


Recuperem un escrit fet per en Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, independentista compromès i ponent del proper acte que farem al Districte.

L’article va ser publicat al diari Avui ara fa un mes i pretén ser un tastet del que podrem viure el proper 1 de desembre.

 

mora_carles    Endavant les consultes!

 

 

Catalunya ens necessita a tots. Ha aparegut una nova llum a l’horitzó de l’independentisme i ens està marcant un camí on hi cabem tots, partits –per donar-hi suport– i societat civil per organitzar i concretar les consultes populars. Ningú que desitgi participar-hi ha de quedar-ne exclòs. El nou plantejament que s’ha endegat dóna més protagonisme a les plataformes i a les entitats, però alhora accepta i demana –com no pot ser d’una altra manera– el suport polític dels diferents grups que representen la ciutadania. Tothom a sumar!

Les consultes populars constitueixen un mecanisme d’expressió
just i legítim que condueix una part de les reivindicacions de força ciutadans prenent com a punt de partença el tercer punt de l’Assemblea de Catalunya, que tants enyorem. Ha obligat a posicionar-se, a voltes incòmodament. Ha superat amb escreix la dinàmica dels partits i el marc on estan establerts, potser massa còmodament. Les consultes han canviat les regles del joc que semblaven endormiscades –el 13-S ja vàrem percebre que no– després de les manifestacions de la Plataforma pel Dret de Decidir i de Deumil.cat a Brussel·les.

L’independentisme necessitava una concreció,
havia de sortir de la trinxera identitària –ara com ara en crisi– on l’havien endormiscat alguns partits, que en el decurs dels anys s’han anat envoltant d’una aurèola independentista i n’han volgut tenir l’exclusivitat, però que a l’hora de passar comptes han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que “està prohibit” o que “és una aventura arriscada”. El poble és savi; no se’l pot fer beure a galet cada dia. El teixit associatiu ha superat el sistema polític i s’ha volgut expressar lliurament: hi ha quelcom més democràtic que la lliure expressió?

Qui pot defensar romandre dins un Estat que ens espolia?
500 euros cada segon, 60 milions d’euros diaris, que representarien 12 escoles o 8 geriàtrics cada dia. Alguns barons guerristes menystenint-nos amb l’alpiste que ens dóna l’Estat; fruint amb la humiliació de “passar el ribot” per l’Estatut aprovat pel Parlament, entre molts altres despropòsits. On és l’argumentari real que ens convenci per seguir maridats amb Espanya? On són els avantatges? Què proposen realment?

El camí de l’Estatut no s’ha de menystenir,
però gent d’aquest país –i no pas poca– vol anar més enllà; se’ls ha demostrat que els plantejaments autonomistes i federalistes –aquest últim realment embrionari– han perdut eficàcia i eficiència i s’ha anat afeblint el poder econòmic i polític del nostre poble. El país es mor i no s’aprecien reaccions sòlides. Algunes administracions semblen somnolents i la seva dinàmica, immòbil i immutable. Cal un debat profund i agut entre els partits; cal replantejar-se aquest sistema que és molt lluny de l’excel·lència que mereix la ciutadania. Cal optimitzar recursos, escoltar la veu del carrer i donar respostes ràpides.

La unitat ens farà vèncer
i hi ha camí per recórrer. Ni ara ni mai separats; sempre junts, malgrat que se’ns vulgui dividir per interessos. Hem de servir aquest poble, hem de treballar per la gent amb tot el nostre delit i les nostres forces. Mantenim-nos plegats davant l’adversari, sense exclusions de cap mena. Catalunya ens necessita a tots. Visca la veu del poble! Endavant les consultes! Europa ens espera!

 

Carles Móra i Tuxans, publicat al diari Avui.

,

Els Comentaris estan tancats