Mesures per dur a terme la regeneració democràtica.


Reagrupament Independentista proposa les següents mesures de regeneració democràtica de la política catalana, que haurien de tenir el rang de norma legal, basades en la transparència, l’ètica, l’austeritat i la bona gestió, com a principis inspiradors de l’actuació dels representants públics, i alhora practica l’ètica i la democràcia interna en el moviment mateix perquè pugui esdevenir un exemple tangible del que es vol oferir a la societat.

Propostes de regeneració democràtica:

  • Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina – i districtes electorals reduïts.
  • Limitació de mandats – la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
  • Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
  • Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats són les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.
  • Eradicació del nepotisme i el clientelisme.
  • Limitació de càrrecs.
  • Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
  • Sistema unificat d’elecció i promoció dels empleats públics, independent de tot poder polític i allunyat de tot interès particular
  • Limitació per llei de la despesa electoral.

(Extret de la ponència política de Reagrupament) 

Malauradament,en la mesura que descobrim nous casos, les propostes en matèria de regeneració democràtica proposades per Reagrupament guanyen pes.

Aquesta setmana us proposem la lectura d’una sèrie de tres articles escrits pel company Albert B. que il·lustren les darreres informacions.

 

divendres, 6 / novembre / 2009

LA DONA DELS 15 CÀRRECS

Ahir al vespre més d’un miler de persones es van manifestar a Santa Coloma de Gramenet per a a clamar contra la corrupció que ha viscut la seva ciutat. A part de mostrar el seu gran enuig amb tot el que ha succeït els darrers dies, demanaven, i amb raó, la dissolució de l’actual Ajuntament i que una gestora se’n faci càrrec fins a les properes eleccions. Ara bé, els socialistes no estan disposats a portar a terme aquest acte de coherència i dignitat democràtica (els suposaria perdre poder) sinó que escolliran, entre ells, un nou alcalde. De preguntar als ciutadans no en volen ni sentir a parlar. És que se n’ha organitzat una de grossa! El cervell de tota la trama va fer servir fins a 10 empreses per a repartir els guanys de les operacions urbanístiques. I ningú hi veia res d’estrany? Fins i tot se n’ha vist afectat l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que s’ha vist obligat a aturar i canviar el seu pla urbanistic.

Molt preocupats estan a can socialista. Tant, que el propi José Montilla ha enviat un mail als seus afiliats demanant “confiança” en el projecte del seu partit. En aquesta frase, hi podem trobar dos errors. El primer, en la paraula “projecte“. És que tenen (i han tingut mai) algun projecte? El segon rau en el terme “confiança“. Com es pot confiar en algú que davant els problemes s’amaga? Com es pot confiar en qui encara no ha donat la cara per a res, més lluny de llegir un trist paper que li ha redactat un altre? Com es pot confiar en qui ni tan sols s’atreveix a respondre les preguntes dels periodistes? A més, parla de tirar endavant “noves iniciatives per a regenerar la política”, però en canvi el seu partit ja ha anunciat que no està disposat a aprovar la llei electoral durant aquesta legislatura. Pel que fa a la “transparència dels seus càrrecs públics”, ens explicarà els 15 càrrecs que ocupa la seva dona? És normal que una persona concentri tant de poder? La resposta del Psc-PSOE: que això no suposa “cap problema” perquè la persona en qüestió només cobra un sou. És clar, si la llei diu que els càrrecs públics NOMÉS PODEN COBRAR UN SOU! És que només faltaria! Ara bé, el que sí poden cobrar són sucoses DIETES PER LA SEVA ASSISTÈNCIA A COMISSIONS I PLENS. Alerta! És a dir, la situació de l’Ana Hernández no és il·legal; però és moral? Demanaran els socialistes que dimiteixi de la majoria de tots aquests càrrecs igual que demanen que la Trias Fargas torni els diners de la Fundació del Palau de la Música? El més gros, tal com ja han avançat dos lectors (gràcies, Senyor Merdevalista i Sergi), és que encara hi ha qui vol negar-ho. L’alcalde de Sabadell, en unes fastigoses, roïnes, miserables i patètiques declaracions més pròpies d’un cacic de l’Edat Mitjana, ha dit que tot això no era cert. A més, ha criticat la manifestació d’ahir a Santa Coloma, assegurant que fa “mal a la democràcia”. Si els que fan mal a la democràcia són justament xoriços com els seus companys de partit! Per cert, al Telenotícies de TV3, d’això no n’han dit res
 
 
 
dissabte, 7 / novembre / 2009

L’ANA HERNÁNDEZ NO ÉS L’ÚNICA

Que es donessin a conèixer els 15 càrrecs de l’Ana Hernández ha picat molt a can socialista. Tant, que han utilitzat el seu pamflet per a donar-hi resposta. Avui, el PSOE-riódico publica els 41 càrrecs que el Felip Puig va tenir quan era Conseller del PTOP. A més, ho compara amb els “només” 15 de la regidora de Sant Just, com volent dir: “Mireu, aquests són més lladres que els altres!“. Però obvien un petit detall: que la majoria de càrrecs deriven de l’esmentada Conselleria. Ho podeu comprovar amb aquest enllaç. Poseu el nom en qüestió (dels que encara existeixen) i a dalt us apareixerà “Depèn de: Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques“. Això significa, per tant, que l’actual Conseller Nadal també ostenta una xifra similar de càrrecs. Però, vés quina cosa! El PSOE-riódico, dirigit per un germà del dit Conseller, això no ho ha esmentat. 41 o 15, és igual (tampoc és el mateix ser Conseller de la Generalitat que regidora d’una població de 15.000 habitants). Crec que no és normal que una persona concentri tants càrrecs. Com tampoc ho és també tot el conjunt d’institucions, comissions i altres parafernàlies d’on tothom va xuclant. Com a exemple, poso la següent acta d’una sessió plenària de la Diputació de Barcelona. Hi ha, atenció, pel que he comptat: 7 Òrgans de Gestió Pròpia, 30 Consorcis Participats, 7 Empreses Participades i 86 Organismes Aliens. Quasi res! Evidentment, dins de cada un d’ells, hi ha que si un President, que si vicepresident, que si vés a saber quants vocals, membres del Consell Plenari, membres del Consell d’Administració… Una autèntica animalada. I, com no podria ser d’una altra manera, podem trobar uns quants noms repetits a diverses bandes. He decidit escollir-ne un a l’atzar: el de l’Antoni Fogué, un dels que està sonant com a futur alcalde de Santa Coloma escollit a dit pels socialistes (i, recordem, marit de l’anterior alcaldessa). Doncs aquest senyor, el 2007 (si no me n’he deixat cap), tenia 20 càrrecs només a la Diputació!!! Podeu repetir el mateix exercici amb el nom que us faci més ràbia.
Els socialistes han fet avui un gran desplegament assegurant que estan “molt orgullosos” de la feina que han fet a nivell municipal. Aquí n’heu vist el resultat. El cert, que l’Ana Hernández, seguint la línia del seu marit, s’ha negat a respondre les preguntes dels periodistes. I la realitat és que ni ells ni cap dels partits amb representació al Parlament han complert el Pacte sobre la Transparència que es va firmar el 2001. Potser va sent hora que fem com els valencians, sortim en massa al carrer i clamem contra tot plegat. La resposta del PP valencià a aquesta concentració va ser que els que hi van anar “estaven en contra de València“. No, senzillament eren persones que volien que es fes justícia. Persones que, per exemple, no entenen com un Millet qualsevol es pot emportar més de 31 milions d’euros del Palau de la Música.

 

dilluns, 9 / novembre / 2009

UN FALS PERDÓ

Les paraules del President Montilla demanant “perdó” als ciutadans de Santa Coloma m’ha recordat a la primera “confessió” del Fèlix Millet. En un primer moment, quan ja es veia del tot acorralat, va assegurar que s’havia apropiat de 3,3 milions d’euros del Palau de la Música, que els tornaria tots i que es mostrava molt “penedit” de tot el que havia fet. Més tard, hem descobert que tot era mentida perquè, per començar, resulta que el saqueig del Palau pot arribar a més de 31 milions d’euros. És a dir, tot plegat va ser un patètic intent per a netejar la seva imatge perquè tots diguéssim “pobret, mira, ara se’n penedeix!” I no, ni penedit ni punyetes. Quan robava, quan s’apropiava dels nostres impostos indegudament, bé sabia el que es feia. Quan es pagava un tren de vida impressionant a costa de mentir, enganyar i robar, sabia el que es feia. El que és intolerable és que algú robi i, un cop comès el delicte, digui que se’n penedeix i tant content. Doncs exactament el mateix ha fet el President. Ha dit que ho sent, que no s’imaginaven res de tot això (creu que ens ho creurem?) i que ara farà firmar als regidors socialistes un “contracte de transparència” (vol dir això que fins ara no n’hi ha hagut, oi?!). Tots els adoladors del seu voltant han aplaudit la “contundència”, diuen, del discurs. Només calia veure la portada del PSOE-riódico d’aquell dia. Però la realitat, aquests FETS que tant anunciaven i que no han complert, van per una altra banda. En els dos anteriors articles d’aquest bloc, ja heu pogut comprovar la “transparència” d’aquesta gent. Ens diran quant cobren en dietes cadascun d’ells per cada càrrec que ocupen? Molt em temo que no. I algú realment s’empassa que ningú, ningú del seu partit sabia a quina mena de personatge concedien contractes públics? Mireu com en parla d’ell una persona que el coneix i que ha patit els seus tripijocs. Algú es creu que tota la colla d’alcaldes socialistes que van tenir relació amb ell no sabien res de la seva expulsió del partit el 1992? Com es pot continuar regalant contractes públics a aquest personatge després del 1999, quan la seva empresa matriu es va declarar en suspensió de pagaments, deixant obres i projectes sense acabar? Tant rucs eren tots aquests alcaldes?
Més enllà de les paraules, tot continua igual. El tripartit es nega a entregar còpies del famosos informes. L’Ajuntament de Santa Coloma no ha rebut, encara, la dimisíó oficial del Bartomeu Muñoz. En Duran diu que no cal canviar la llei de finançament dels partits i que expressa tot el seu respecte per la dona dels 15 càrrecs. Això sí! Ara el govern investigarà els comptes del Palau de la Música des que se’n va fer càrrec el Fèlix Millet. Però això, no ho haurien d’haver fet cada any? No troben que és “una mica” massa tard?

 

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

,

Els Comentaris estan tancats