Arxiu novembre, 2009

Carles Móra.

Recuperem un escrit fet per en Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, independentista compromès i ponent del proper acte que farem al Districte.

L’article va ser publicat al diari Avui ara fa un mes i pretén ser un tastet del que podrem viure el proper 1 de desembre.

 

mora_carles    Endavant les consultes!

 

 

Catalunya ens necessita a tots. Ha aparegut una nova llum a l’horitzó de l’independentisme i ens està marcant un camí on hi cabem tots, partits –per donar-hi suport– i societat civil per organitzar i concretar les consultes populars. Ningú que desitgi participar-hi ha de quedar-ne exclòs. El nou plantejament que s’ha endegat dóna més protagonisme a les plataformes i a les entitats, però alhora accepta i demana –com no pot ser d’una altra manera– el suport polític dels diferents grups que representen la ciutadania. Tothom a sumar!

Les consultes populars constitueixen un mecanisme d’expressió
just i legítim que condueix una part de les reivindicacions de força ciutadans prenent com a punt de partença el tercer punt de l’Assemblea de Catalunya, que tants enyorem. Ha obligat a posicionar-se, a voltes incòmodament. Ha superat amb escreix la dinàmica dels partits i el marc on estan establerts, potser massa còmodament. Les consultes han canviat les regles del joc que semblaven endormiscades –el 13-S ja vàrem percebre que no– després de les manifestacions de la Plataforma pel Dret de Decidir i de Deumil.cat a Brussel·les.

L’independentisme necessitava una concreció,
havia de sortir de la trinxera identitària –ara com ara en crisi– on l’havien endormiscat alguns partits, que en el decurs dels anys s’han anat envoltant d’una aurèola independentista i n’han volgut tenir l’exclusivitat, però que a l’hora de passar comptes han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que “està prohibit” o que “és una aventura arriscada”. El poble és savi; no se’l pot fer beure a galet cada dia. El teixit associatiu ha superat el sistema polític i s’ha volgut expressar lliurament: hi ha quelcom més democràtic que la lliure expressió?

Qui pot defensar romandre dins un Estat que ens espolia?
500 euros cada segon, 60 milions d’euros diaris, que representarien 12 escoles o 8 geriàtrics cada dia. Alguns barons guerristes menystenint-nos amb l’alpiste que ens dóna l’Estat; fruint amb la humiliació de “passar el ribot” per l’Estatut aprovat pel Parlament, entre molts altres despropòsits. On és l’argumentari real que ens convenci per seguir maridats amb Espanya? On són els avantatges? Què proposen realment?

El camí de l’Estatut no s’ha de menystenir,
però gent d’aquest país –i no pas poca– vol anar més enllà; se’ls ha demostrat que els plantejaments autonomistes i federalistes –aquest últim realment embrionari– han perdut eficàcia i eficiència i s’ha anat afeblint el poder econòmic i polític del nostre poble. El país es mor i no s’aprecien reaccions sòlides. Algunes administracions semblen somnolents i la seva dinàmica, immòbil i immutable. Cal un debat profund i agut entre els partits; cal replantejar-se aquest sistema que és molt lluny de l’excel·lència que mereix la ciutadania. Cal optimitzar recursos, escoltar la veu del carrer i donar respostes ràpides.

La unitat ens farà vèncer
i hi ha camí per recórrer. Ni ara ni mai separats; sempre junts, malgrat que se’ns vulgui dividir per interessos. Hem de servir aquest poble, hem de treballar per la gent amb tot el nostre delit i les nostres forces. Mantenim-nos plegats davant l’adversari, sense exclusions de cap mena. Catalunya ens necessita a tots. Visca la veu del poble! Endavant les consultes! Europa ens espera!

 

Carles Móra i Tuxans, publicat al diari Avui.

,

No hi ha Comentaris

Festa Major Clot – Camp de l’Arpa.

Festa major.

 

 

 

 

Reagrupament Sant Martí participarà a les Festes del Clot – Camp de l’Arpa amb una carpa informativa a la XXIX Fira Boja (diumenge 15 de novembre de 10 a 14h.).

 

Durant aquest matí podreu conèixer de primera mà la proposta política de l’associació i els pròxims actes que estem preparant al Districte.

1 Comentari

Finançament acte Can Felipa.

    

     Costos lloguer sala: 64,10 €

     Costos publicitat ( cartells, flyers i pancarta ): 373 €

 

Total costos: 437,10 €

 

     Ingressos donatius: 399,42 €

     Ingressos nets venda material: 48,45 €

 

Total ingressos: 447,87 €

 

 

                                              Superàvit: 10,77 €

 

 

No hi ha Comentaris

Cas Pretòria.

Publiquem avui una sèrie de quatre articles molt recomanables escrits pel company Albert B. sobre els fets judicials i polítics que han polaritzat l’actualitat aquesta setmana. Us proposem la lectura en el mateix ordre cronològic que van ser escrits. Pocs dies desprès de la primera noticia, l’anàlisi profund de l’Albert, permet situar als actors i el context.

 

dimecres, 28 / octubre / 2009

L’OASI CATALÀ EXPLOTA

Tot pels aires. La detenció de l’Alcalde de Santa Coloma de Gramenet, del seu regidor d’Urbanisme, del Director Gerent de l’Alcaldia, d’un ex-diputat del Psc-PSOE, de dos ex-consellers de la Generalitat i de dos empresaris (habituals en diverses obres que han tingut lloc a BCN i la seva àrea metropolitana, ull amb això) ha sacsejat la vida política del país. Avui, a més, s’ha detingut una novena persona que podria estar relacionada amb el batejat cas Pretòria. Tot plegat prové d’una investigació iniciada el 2002 sobre la filial del llavors BBV, que operava al paradís fiscal de l’illa de Jersey. Quan aquesta va tancar, molts clients van recórrer a bufets d’advocats per a poder continuar evadint impostos. Del despatx d’un d’aquests advocats, després d’un escorcoll, es van descobrir uns documents relacionats amb una operació urbanística que va tenir lloc a Santa Coloma. A partir d’aquí, estirant el fil, s’ha descobert tot. En concret, hi ha tres projectes urbanístics sota sospita, dos a Santa Coloma i un tercer a Sant Andreu de Llavaneres (que es va firmar el 2006, quan governaven Psc-PSOE i PP junts). Una de les operacions investigades a Santa Coloma, per cert, va tenir lloc quan la Manuela de Madre era alcaldessa. Els dos partits implicats en la trama, CiU i el Psc-PSOE, han reaccionat igual: han demanat que es respecti la presumpció d’innocència i han assegurat que prendran les mesures convenients en cas que la justícia demostri la culpabilitat dels acusats. Els convergents han insistit, però, que ens trobem davant de dues situacions diferents. El Macià Alavedra i el Lluís Prenafeta (de l’anomenat sector negocis convergent) fa 12 i 19 anys que no exerceixen cap càrrec públic. Ara bé, tots dos han acumulat nombrosos càrrecs importants en empreses privades un cop abandonada la vida política. Tot plegat, com a mínim, fa pudor. Dubto que sigui l’únic “malpensat”. En el cas del segon, a més, va estar involucrat en l’anomenat cas Prenafeta, que va acabar amb un arxivament de les diligències per part del jutge Lluís Pascual Estivill (més tard condemnat per prevaricació en altres casos). En els socialistes, els acusats són persones que avui ocupen càrrecs polítics. En concret, l’alcalde Muñoz va encarregar-se durant 20 anys del control financer del PSOE. També els investigaran els comptes? A més, cal recordar que l’alcalde viu a Turó Park (una de les zones més cares de BCN). Com s’entén que un alcalde d’una ciutat com Santa Coloma no hi visqui? Tant horrorosa troba la seva pròpia tasca? És, també, el fill de l’últim alcalde franquista. Però el tema “hereditari” sembla que no s’acabarà amb ell. El més que possible substitut del Muñoz serà l’Antoni Fogué, marit de l’anterior alcaldessa. Tot queda a casa.
Amb tot, s’està entrant en una dinàmica de gran desafecció. Al final, a un li pot quedar la sensació que tots són iguals. Per arreu, es llegeixen missatges de persones que reclamen les mateixes investigacions als seus Ajuntaments, segurs que quelcom hi passa. Cada dia la gent es troba més lluny de la política, i això és perillós pel correcte funcionament del sistema democràtic. Independentment que es declari culpables a tots els que ara són presumptes (el Garzón ha regalat algunes cagades importants, com les detencions pels Jocs Olímpics de Barcelona, arran de les quals l’Estat espanyol va ser condemnat per tortures), l’ombra de la sospita està estesa.

 

dijous, 29 / octubre / 2009

I NO EN PARLEN?

La sessió d’ahir al Parlament de Catalunya va ser decebedora. Tots plegats van passar de puntetes dels casos de corrupció, i per prou feines en van fer esment. El President Montilla va assegurar que comprenia el nostre desànim i irritació (n’està segur?!), però que havíem de confiar en les institucions. Això ho deia, justament, el mateix dia que s’ha conegut que la Sindicatura de Comptes ja va avisar el 2007 de diverses irregularitats a l’Ajuntament de Santa Coloma. Cap dels partits amb representació parlamentària, però, va demanar debatre-ho al Parlament. També s’ha sabut que el tripartit va silenciar el 2004 un informe que advertia d’irregularitats en la gestió del Palau. Per acabar-ho d’adobar, el President es va negar a respondre les preguntes dels periodistes al faristol del Parlament. Així pretén que ens guanyem la seva confiança? Amagant-se i al·ludint resposabilitats? Que no sap que és el President del país? Que no sap que davant casos com aquest ha de donar la cara? Qui, com a mínim, sí es va dignar a respondre als periodistes va ser l’Artur Mas. Va dir que el seu partit farà el que calgui perquè es recuperi la confiança en la política catalana. Doncs podrien començar en fer efectives les advertències que el President Pujol i l’Agustí Colomines han deixat anar els darrers dies. Només traient-ho tot i fent net es pot començar de nou. D’aquest cas, també hem conegut que el cervell de la trama va ser auditor de la cambra catalana entre el 1988 i el 1992 (caldria preguntar-se qui el va col·locar allà) i que l’empresa d’un dels detinguts executa les obres de l’edifici dels afectats per l’explosió al barri del Fondo. Avui, tots els detinguts, dormiran a la presó.
Però aquesta sensació que tot el que ens envolta funciona malament no només es limita en l’àmbit estrictament de la política. En una batuda a sis establiments xinesos de perruqeria i massatges, s’ha descobert que en una d’elles s’hi oferien il·legalment serveis sexuals i que en d’altres es lesionaven drets dels treballadors. El passat cap de setmana, sis persones van ser detingudes a Girona en una operació contra el narcotràfic. Al final, aquell que treballa i paga religiosament els seus impostos i deutes pensarà que se li està prenent el pèl. I no li faltarà raó.

 

dissabte, 31 / octubre / 2009

EL JOSÉ ZARAGOZA, UN MENTIDER!?

Els darrers dies, els socialistes han esmerçat grans esforços en desvincular del seu entorn el Luís García Sáez, el cervell de la presumpta trama de corrupció amb epicentre a Santa Coloma. El propi secretari d’organització, el José Zaragoza, va assegurar que el “Luigi” (així se’l coneix) ja no tenia cap vinculació amb el seu partit perquè va ser expulsat el 1992 per, “si no recordava malament” (ai, aquest cap!) per un cas urbanístic. La realitat, però, l’ha deixat en evidència. Resulta que diferents ajuntaments socialistes, després de la seva expulsió, van firmar contractes milionaris amb aquest personatge. És a dir, expulsen a un militant per presumpta corrupció i tot seguit li adjudiquen a la seva empresa diverses concessions públiques? Com es pot confiar en un personatge així? Si ells sabien el seu historial! Just un any després de ser expulsat, Agrotecsa, l’empresa de l’esmentat Luigi, va obtenir de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana (presidida llavors pel Pasqual Maragall), el manteniment durant tres anys dels parcs metropolitans, per l’import de quasi 600 milions de pessetes. I no va ser l’única concessió. Altres ajuntaments que van mantenir relacions amb l’ex-diputat socialista van ser els de Lleida, Mataró, Olesa de Montserrat, Barcelona, Canovelles, Montornès, Girona, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, El Prat, Esparraguera, Vilanova i la Geltrú (en aquest cas, quan governaven CiU i Icv) i L’Hospitalet de Llobregat. Esment especial mereix aquest últim. Fa res, el Celestino Corbacho va dir que “no recordavasi durant el seu mandat havien contractat els serveis d’Agrotecsa. Un altre amb “poca memòria”. El més escandalós és, però, que després de la fallida de l’empresa el 1999 (que va deixar desenes de projectes a mig fer i moltes persones a l’atur) encara hi ha hagut ajuntaments socialistes que han mantingut negocis amb ell, entre ells, el de Santa Coloma de Gramenet. Així que cap relació? Doncs es veu una vinculació prou estreta, la veritat. En dirà res d’això, el Manel Fuentes? Reconsiderarà el seus ridículs elogis al José Zaragoza?
A tots aquests alcaldes se’ls hauria de caure la cara de vergonya i demanar-los la seva inhabilitació política per incompetents o per, sabent-ho, adjudicar obres a un personatge amb un historial tan obscur. Per ara, se sap que els detinguts podrien haver sumat un frau de quasi 45 milions. En veure la gravetat que està prenent l’assumpte, els socialistes suspendran dels seus càrrecs als regidors detinguts i CiU suspendrà temporalment de militància al Macià Alavedra i el Lluís Prenafeta. Pel que fa a l’espectacle de veure emmanillats als detinguts, es nota que al jutge Garzón (que ha decretat presó incondicional pels cinc militants polítics) li encanta això de sortir als mitjans. De debò calia? Si no haguessin estat detinguts a Catalunya, hauria passat el mateix?

 

diumenge, 1 / novembre / 2009

LA SOSPITA S’ESTÉN

Noves informacions al voltant de l’anomenada Operació Pretòria. El projecte Cúbics no és l’únic sota sospita a Santa Coloma. S’estan estudiant possibles irregularitats en operacions relacionades amb aparcaments i guarderies, totes elles gestionades per l’empresa pública Gramepark, que segons el jutge es troba en fallida tècnica i amb un deute de 85 milions d’euros. L’altra localitat més afectada per aquest escàndol és Sant Andreu de Llavaneres. En aquest cas, les presumptes irregularitats van tenir lloc en l’anterior mandat, sota el comandament del Psc-PSOE i el PP. D’aquí la tranquil·litat de l’actual alcalde convergent, que ha anunciat que l’Ajuntament es personarà com a acusació particular en aquest cas. L’acord signat per l’anterior govern municipal preveia un augment del 189% del sostre edificable. La trama ha arribat també a Badalona, on l’alcalde ha demanat al cap de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz, que renunciï a les seves atribucions. Ara bé, contradictòriament, el mateix alcalde ha desconvocat una reunió del consell d’administració, l’únic òrgan que pot destituir aquest càrrec. L’afer, fins i tot, ha arribat a la pròpia Generalitat. S’acusa al gerent de l’Incasòl de tirar endavant, amb la col·laboració de l’alcalde de Santa Coloma i del cap de la trama, factures falses per a desviar fons europeus.
Tots aquests fets faran créixer encara més la indignació de la societat catalana i pot derivar en un augment de l’anomenada desafecció política. Els polítics ens diuen que no tots són iguals, que això és obra d’una minoria molt menor. Bé, pot ser veritat. Desitjo que sigui veritat. També és cert que no es pot posar en dubte un col·lectiu tan ampli per les malifetes d’uns pocs. Ara bé, amenaces d’estirar la manta com les del President Pujol i de l’Agustí Colomines no ajuden pas a crear confiança. Si saben alguna cosa, l’han de dir. Perquè, al contrari, l’únic que fan és estendre la sospita sobre tothom. També hi ha qui, aprofitant tot aquest merder, prova de llençar un atac general contra les institucions catalanes. El president de Cantabria, fins i tot, ha trobat “meravellós i edificant” tot l’espectacle de l’emmanillament. Unes noves declaracions fora de lloc. Com que els detinguts són de Catalunya, fa molta gràcia. Fins i tot, ments paranoiques proven de vincular aquest cas amb la tramitació de l’Estatut. Com bé explica el Salvador Cardús, “No s’hi val estendre la sospita sobre tothom ni aprofitar l’ocasió per fer passar aigua pel nostre molí“.

 

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Reagrupament es presenta a Nova York, primer pas per fer arribar el projecte a d’altres catalans de l’exterior.

Reagrupament s’ha presentat aquest dissabte a Nova York en un acte organitzat per dos militants de la formació, Jaume Soler i Salvador Garcia, que ha congregat una quarantena de persones. L’èxit de la convocatòria i el ressò que ha creat ha motivat d’altres simpatitzants de l’exterior a començar a mobilitzar-se per fer més actes de presentació en altres països.

L’acte ha comptat amb el catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton Carles Boix -col·laborador de l’AVUI- i el nord-americà Alexander Alland Jr., professor emèrit del departament d’antropologia de Columbia i autor del llibre Catalunya, one nation, two states.

Els dos militants de Reagrupament i impulsors de l’acte també han intervingut per explicar els objectius i el projecte de la formació que lidera Joan Carretero. Garcia ha qualificat l’esdeveniment de molt positiu i ha instat els catalans de l’exterior a col·laborar amb Rcat, “ja sigui apuntant-se, votant-nos o fent aportacions econòmiques”. De fet, Garcia ha explicat que, “com sempre”, han recollit diners en aquest acte que serviran per fer d’altres presentació en d’altres llocs de fora de Catalunya.

De les qüestions que s’han tractat durant l’acte, Garcia destaca la importància de buscar la projecció internacional de Catalunya, ja que considera que perquè “l’èxit nacional català tiri endavant és fonamental la projecció internacional i aquesta projecció s’ha de buscar a l’estranger”. En aquest sentit, ha destacat que Reagrupament té la intenció de crear un grup de catalans a l’exterior i ha recordat que, a més, dins l’executiva de la formació hi haurà un català de l’exterior, en representació de totes aquelles persones que viuen fora de Catalunya i que, preocupats pel que passa al país, busquen alternatives al panorama polític actual.

 

Publicat a l’Avui.cat

,

No hi ha Comentaris