Arxiu desembre, 2009

Trens sense vies

renfeNova enganyifa. Ahir va tenir lloc la firma del “traspàs” del servei de Rodalies, que va ser qualificat pel Conseller Saura com a “històric”. I sí, té raó. És una “històrica” presa de pèl. Amb aquest “genial” acord, la Generalitat podrà decidir els horaris, tarifes, recorreguts i informació al client. Ara bé, TOTA la infraestructura (vies, estacions, manteniment…) continuarà en mans de l’Estat. De què servirà, doncs, poder disposar de nous trens si la infraestructura sobre la que es desplacen continua en aquest estat lamentable?! Per a decorar-ho una mica, ens han venut com un gran guany que l’Estat haurà de sufragar el dèficit d’explotació dels Rodalies, que s’ha estimat en 117 milions d’euros per l’any vinent. Ara bé, obvien un “petit” detall: que dels 4.000 milions d’euros promesos per a modernitzar la xarxa, al pressupost estatal de l’any vinent no hi figura ni un. Un altre element que s’ha volgut considerar com a positiu és el fet que a partir del 2011 la Generalitat tindrà la potestat de canviar d’operadora i foragitar la gran merda de la Renfe de les nostres vides. Per començar, ja ens l’han endollat pel 2010. Però ara pensem: quin operador voldrà donar un servei sobre unes línies en un estat tan lamentable? Quines garanties tindran si el govern català no té ni veu ni vot en la modernització de la infraestructura? A més, com a “regal” final, Renfe ha decidit incrementar un 7% el preu dels bitllets de Rodalies.

El desastre, però, no acaba aquí. Aquest acord arriba 2 anys més tard del previst i no inclou els trens de mitja distància, que s’hauran de negociar en una altra tanda. El període estimat per a complir aquesta disposició de l’Estatut: el 2012. És a dir: fins d’aquí almenys 3 anys haurem de continuar amb uns trens totalment obsolets, alguns dels quals van entrar en funcionament el 1975. Un tren no té portes automàtiques i un altre circula amb un vagó menys. Autèntica ferralla. El propi Conseller Nadal ja ha dit que ningú esperi “miracles” gràcies a aquest “traspàs”. És que no s’ho creuen ni ells! Després de tot això, encara hi ha algú que cregui que aquest ha estat un bon acord?

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

2 Comentaris

Més corrupció a Barcelona?!

herFa poc més de dues setmanes, es va procedir a la detenció del cap dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona per presumpta corrupció. Se l’acusa de concedir llicències per l’obertura de locals turístics a llocs que no complien els requisits a canvi de diners quan exercia tals funcions a Ciutat Vella. La setmana passada, a més, es va saber que el bipartit municipal ja sospitava del detingut quan li van donar un alt càrrec de responsabilitat en matèria de llicències. L’excusa del govern, lamentable: que no volien entorpir la investigació. I per això han de permetre que continuï actuant irregularment?! A més, propis membres socialistes es van contradir: mentre el Carles Martí va afirmar que la decisió s’havia pres de forma conjunta amb el jutjat que investigava el cas, el Ramon García Bragado ho va negar. Però la trama no acaba aquí. Aquesta detenció podria tenir relació amb les que van tenir lloc el passat mes de març arran de la investigació dels prostíbuls Saratoga i Riviera. I és que tots tres funcionaris detinguts van treballar junts durant uns quants anys al districte de Ciutat Vella. Recordem, també, que en aquest districte és on més problemes han hagut de sofrir els veïns degut a l’obertura de locals molestos. Ara sabem el motiu de tot plegat: la presumpta corrupció dels funcionaris de l’Ajuntament i l’extrema passivitat dels que (mal)governen la ciutat. A la mateixa Barcelona, els socialistes es van quedar sols defensant l’augment del 2% en la T-10. En plena època de crisi econòmica i congelació de preus (i per tant, també de salaris i pensions), pretenen tornar a augmentar els preus. Però què s’han cregut?! Com es nota que no l’agafen mai!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

2010

No hi ha Comentaris

2010

El 2009 ha tingut a nivell nacional la virtut de situar el debat nacional amb tota la seva dimensió a sobre la taula. Després de més de 7 anys de tripartit sense ambició nacional ni tasca governamental, que s’ha demostrat mediocre en tota la seva feina de construcció d’un país modern i nacionalment avançat, la societat civil s’ha situat al capdavant de les reivindicacions de país. L’independentisme s’està situant com a prioritat social molt ràpidament, com indiquen ja la major part d’enquestes aparegudes als mitjans de comunicació. Comissions locals a centenars de municipis organitzen consultes per a conèixer de primera mà l’opinió de la gent sobre la independència. S’ha forçat tots els partits a prendre part del debat que gira entorn a la conveniència o no d’aquest estat català que anhelem cada cop més catalans i catalanes. Els líders d’aquests partits han vist com el debat sobre l’estatut quedava en un segon terme, superat, davant la ambició d’aquesta societat, i, en els propers anys, qui no aposti de forma clara i valenta per la formulació d’una alternativa a l’autonomia, quedarà superat pels esdeveniments. Pot ser aquest mateix 2010, amb eleccions al canto, o més endavant, però l’evidència que aquest país ha d’encarar de forma ja urgent el debat i les polítiques sobre quines són les millors opcions de futur i que és el que més li convé com a nació, no poden demorar-se. Per entendre’ns, els catalans ens estem fent madurs, grans, i ens fem les preguntes que qualsevol altra país del món té resoltes i perquè en aquest segle de la informació ja no ens poden seguir enganyant amb mentides. No tant com abans.

Aquest 2010 hi haurà eleccions i en sentirem a parlar molt. Hi haurà una campanya electoral llarguíssima, i uns partits que han estat al capdavant del país durant molts anys. Tots, absolutament tots, han quedat en evidència davant d’aquest posicionament clar del catalanisme polític que vol, ja, avui mateix, un canvi de paradigma i discurs. Una aposta valenta i decidida per un estat català. No sembla que CiU estigui disposada a encetar aquest debat, i encara menys a iniciar la batalla que ens dugui a un enfrontament amb l’estat espanyol i al camí de la independència. Cal fer una cosa tan senzilla com convocar al poble de Catalunya a una consulta vinculant sobre què volem com a poble. Ningú, en l’Europa actual, ho pot evitar. Ningú, en una Unió Europea democràtica i social, es posaria en contra de la voluntat del Parlament de Catalunya de consultar a la gent sobre el seu futur. Ho saben, però prefereixen el poder d’una autonomia tutelada per Madrid i l’escalfor de l’escó i el poder. Demostrem-los que estan equivocats i que ja som prou madurs com per a fer-nos aquesta pregunta i demostrem-los, també, que no ens espanten les amenaces.

I pel que fa a Esquerra, què n’hem de dir d’un partit que, mentre l’independentisme sociològic augmenta de forma evident any rere any, el seu electorat li dona l’esquena i segons totes les enquestes enlloc d’aprofitar aquesta inèrcia, perdrà gran part del seu electorat? D’un partit que s’entesta en un pacte de govern que ha dut el país a la paràlisi més absoluta? Del partit que ha posat al capdavant del país a un president de la Generalitat absolutament al marge de la realitat del país, i unes institucions meselles del govern espanyol? Lamentable. Aquells que es diuen independentistes ens han dut a la dependència més absoluta del govern de Madrid. Cal doncs, donada la poca enteresa i la manca de valors dels partits que ens representen actualment al Parlament, un cop de puny ferm i decidit, una alternativa electoral que sacsegi el mapa polític català a les eleccions. Perquè per molt que els catalans i catalanes hàgim expressat cada cop de forma més rellevant el nostre desig de ser lliures com a poble, si això no es tradueix amb més diputats independentistes al Parlament, si no hi ha un moviment al parc de la Ciutadella que vagi en aquesta direcció, haurem perdut de nou quatre anys en la lluita per a la dignitat del país. Cal doncs que el missatge de Reagrupament arribi a totes les llars de Catalunya, que tothom estigui assabentat de com s’ha de construir aquest país i que hi ha patriotes que es presentaran amb un missatge clar i diàfan: Independència i regeneració democràtica. Només hi ha, avui, una alternativa possible.

Fem-ho possible.

Feliç 2010

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Fa només un any

La història, a mi, m’ajuda a ubicar-me, a prendre distància dels esdeveniments que visc cada dia. Acabo d’entrar a l’hemeroteca del diari Avui del dia 13 de desembre de 2008. Ni una sola vegada surt en tot el diari la paraula “independència”.

I fa un any hi havia moltes coses diferents: Reagrupament era un corrent intern d’un partit, ERC, i el Dr. Carretero preparava la seva candidatura a la presidència d’ERC; fa un any els Deumil.cat no existia; fa un any, ningú no pensava que a Brussel.les hi aniríem deu mil; fa un any no s’havia presentat al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular amb 50.000 signatures de catalans majors d’edats en la que se sol·licitava la convocatòria d’un referèndum en el qual es cridés a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent: ESTÀ VOSTÈ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?

Fa un any, Arenys era el veí de Sinera; fa un any, l’imaginari col·lectiu del nostre poble no s’havia pensat un referèndum convocat per la societat civil i fa un any 169.858 persones no havien pogut dipositar a una urna la papereta que deia “SÍ” a la pregunta “ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?”; fa un any els mitjans de comunicació internacionals no parlaven de Catalunya, i fa un any tots teníem només un any menys.

Per a mi la pregunta és: quants d’aquest 169.858 catalans que ahir van votar “SÍ”, fa un any haguessin anat a participar al referèndum i haguessin votat “SÍ” i quants catalans l’any vinent direm “SÍ. VULL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA.
La resta, passarà de llarg en els llibres d’història.

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

1 Comentari

Recordant Francesc Macià

En un dia com avui, fa 76 anys, va morir el President Macià. Aquest any, a més, fa 150 del seu naixement, fet que s’ha aprofitat per a recordar la seva figura mitjançant diversos actes emmarcats en l’anomenat “Any Macià“. Ahir, aprofitant aquestes dates, representants del nostre govern es van desplaçar a Vilanova i la Geltrú per a cloure’l. D’aquest acte, m’agradaria analitzar les parules del President Montilla. Per començar, va destacar “l’anhel d’autogovern” de l’Avi. Que no sap que era independentista, Macià? Millor amagar-ho, no? Si ara resultarà que era un autonomista com ell! El pitjor, però, va ser quan va intentar apropiar-se de la seva figura. Va recordar el catalanisme d’arrels populars del traspassat President (fet que és totalment cert) i va assegurar que el seu govern es sent “continuador” de la seva obra (afirmació del tot falsa). No és el primer cop que els socialistes perpetren intents semblants d’apropiació. Ja ho van fer amb el President Companys, la imatge del qual van col·locar sota les seves sigles. Una aberració. Els temps que van haver de viure totes dues figures no es poden comparar amb els actuals i ningú pot tenir la barra de pretendre buscar similituds amb ells. Els va tocar viure uns temps extremadament complexes, turbulents i convulsos que no es poden comparar amb els actuals. A més, vista l’actitud dels actuals polítics, dubto moltíssim (directament, descarto) que cap d’ells hagués tingut la valentia, tenacitat i energia que tots dos van demostrar. Com a exemples, els següents tres discursos: el de la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril del 1931, el de l’Estat Català el 6 d’octubre del 1934, i el de la victòria del Front d’Esquerres el 16 de febrer del 1936.

Vídeo: discursos francesc macià i lluís companys

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

La por al debat nacional

4063144

Les consultes sobiranistes ens han portat molts elements d’anàlisi, però n’hi ha un que destaca per damunt de tots. El nacionalisme català és absolutament hegemònic a Catalunya. I un afegit clar que neix de les desconsideracions de tota mena immediatament posteriors als resultats del 13-D en què molts volien fer dubtar de la seva força, ajudats per picabaralles personalistes. Quan ha arribat l’hora dels estudis i de les enquestes, en totes resulta que la independència de Catalunya dins una Europa social i democràtica, en aquests moments, la votaria com a mínim la meitat de la població, tenint en compte, a més a més, una tendència creixent, per sentiment i reflexió, cada cop més afermada i amb menys por.

ELS PARTITS UNIONISTES AMB ESPANYA, PSC i PP, van fer el boicot a entrar en discussió amb les altres forces que sí que van ser sensibles al sentiment sobiranista de la gent. Però ara, en un partit més que en un altre, hi ha votants que no descartarien sumar-se al vot afirmatiu per la independència. El raonament és diàfan: votar un partit en una de les moltes eleccions que hi ha no és transcendent. Ara manen uns, demà uns altres, però plantejar-se el futur lliure del país és una altra cosa. Per això han amagat i fet callar ràpidament els seus inquisidors Torquemades i han començat a moure peces per salvar un Estatut que tot i potinejat i malgrat la burla de tres anys a tot un país, no farà retrocedir, ans al contrari, en els seus arguments, a cap d’aquells que creuen que no hi ha res a fer amb l’Espanya de sempre. La centralista que no respecta la igualtat entre pobles, la que es queda any rere any el 10% del PIB, la que no entén les raons democràtiques i el sentiment dels pobles expressats lliurement i democràticament.

DESCARTAR DE SORTIDA, fer el boicot amb la ignorància i el silenci a la consulta de més de 160 municipis realment no és una bona carta de presentació. Van rebre l’ajut incomprensible de certs mitjans de comunicació, entre ells els dependents de la Generalitat, que no obriren uns amplis espais per al debat perquè defensors i contraris poguessin expressar-se. Van fer cas omís als estudis de la UOC en què es manifestava l’interès majoritari de la població sobre el tema. Van obviar l’agut interès de la premsa internacional, o la demanda de l’eurodiputada nacionalista gal·lesa Jill Evans, presidenta de l’Aliança Lliure Europea, que va interessar-se en un ple del Parlament per saber si era a l’agenda de la pròxima junta del Consell Europeu valorar què passava a Catalunya.

LES RAONS DEL SÍ S’HAN EXPOSAT. Entre les moltes que s’han explicat destacaria les que des del món social s’han fet públiques: els treballadors de Catalunya de sortida augmentarien un 10 % el seu sou. Els creadors de riquesa -això és, petita i mitjana empresa i empresaris més grans- veurien com disminuiria el pes del gravamen que Espanya ens imposa. La nostra contribució impositiva vers la resta d’Europa, i per conseqüència amb Espanya, vindria determinada per unes pautes generals comunitàries, no per una imposada solidaritat que ens empobreix i atipa funcionaris, administracions i litúrgies estatals fora de lloc i temps de la nostra realitat nacional. Grosso modo el 70 % de la nostra producció va a tot el món i només un 30 % a Espanya, és una xifra similar el que hi comprem. Fins i tot des del materialisme marxista, el fet i el sentiment nacional és interclassista, s’avala el camí cap a la independència.

LES RAONS DEL NO S’HAN FET FUM. No han aparegut. No es pot justificar la unió forçada de Catalunya a Espanya, negar el dret a votar no és propi de demòcrates. No es pot justificar per raons històriques, la unió del 1714 va ser per la força de les armes i amb la imposició de les lleis de Castella “por Derecho de conquista“, una cosa semblant al que va fer el franquisme el 1939 o el que dicta la Constitució vigent. No es pot justificar un menysteniment de la llengua i cultura catalanes, tots els pobles segons l’ONU tenen els mateixos drets, sinó es vol cometre genocidi cultural, i així un llarg, molt llarg etcètera. El no a la independència de Catalunya no té arguments més enllà d’un ranci espanyolisme basat en la por i uns supòsits que no han aparegut per enlloc. Ni per pluralisme, comerç, economia, modernitat, i, cosa que és més important, voluntat del poble català, sembla que res pugui frenar la decisió sobirana de Catalunya. Temps al temps.

Josep Maria Solé i Sabaté / Catedràtic d’història contemporània a la UAB

Publicat al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Els “grans amics” d’un ex-alcalde

bartuL’ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet i el seu entorn ha organitzat una “col·lecta ciutadana” per a poder pagar la fiança de 500.000 euros imposada pel jutge. El seu objectiu, diuen, aconseguir que tal personatge pugui passar les festes nadalenques amb la seva família a la seva “caseta” que té al Turó Park. Què bonic! Encara em cauen llàgrimes dels ulls davant de tanta solidaritat! Doncs mira si té bons “amics” i desperta simpaties que en un dia ha aconseguit reunir 400.000 euros. La resta ja l’aconseguirà la família, que la casa és gran. Qui no voldria tenir uns “amics” com aquests?! L’advocat diu que han estat “molts ciutadans” de Santa Coloma que han fet “petites donacions”. I què més! Ens pren per rucs? Per cert, entre aquests “amics” hi ha regidors socialistes que cobren el seu sou dels impostos dels ciutadans. Així, resulta que es posarà en llibertat gràcies als diners dels contribuents a una persona que justament se l’acusa de robar aquests diners. Igualet que en el cas de l’ex-regidor Dobarco. Ni “aires nous” ni punyetes. A Santa Coloma res ha canviat. Continuen governant els mateixos.

Afegit posterior: el Bartu ja ha sortit de la presó i el propi Miquel Iceta ha reconegut que militants socialistes han contribuit a pagar la fiança. Sense comentaris.
Afegit 2: en sortir de la presó, ha tingut la immensa barra de demanar per a la nova alcaldessa el mateix suport que ell ha rebut. Tindrà cara! Serà cínic! S’ha mostrat, també, agraït als companys de partit que li han pagat la fiança (no els hi ha calgut ni aval bancari). Entre ells, hi ha el President de la Diputació de Barcelona, el mateix que el 2007 acumulava fins a 20 càrrecs. Quina colla!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Convocatòria del procés electoral per a l’elecció de les comissió executiva de Sant Martí

Benvolguts companys i companyes,  

 

Us convoquem a l’ Assemblea Electoral que haurà de triar els membres de la Gestora Comarcal de Sant Martí. També teniu com a fitxer adjunt, el REGLAMENT ELECTORAL DE LES COMISSIONS EXECUTIVES COMARCALS O DE DISTRICTE.

 

a. Dia, hora i lloc de celebració de l’assemblea electoral:

Dijous 4 de febrer, 20h. Centre Cívic La Farinera del Clot,  Gran Vía de les Corts Catalanes, número 837 ( al costat Plaça de les Glòries )

b. PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Els candidats a la Comissió Executiva s’han de presentar individualment, enviant un Currículum Vitae de 10 línies, amb la possibilitat d’adjuntar una fotografia, i fent constar en l’assumpte del mail el nom de la comarca a la qual pertany, al correu:

mailto:eleccions-comarcals@reagrupament.cat

El termini de presentació de candidatures és de 10 DIES NATURALS a partir de la data d’enviament de la convocatòria electoral.

La votació es farà en llistes obertes, amb una única papereta amb els noms dels candidats ordenats alfabèticament, marcant una creu al costat del nom de cada candidat. Es podran marcar tants candidats com llocs a cobrir a la Comissió Executiva. Els candidats que ho desitgin, es podran agrupar en candidatures. En aquest cas, en la papereta electoral, al costat del nom de cada candidat constarà, entre parèntesi, la candidatura de la qual forma part.

Les paperetes de votació es facilitaran  a cada Gestora Comarcal des de l’àrea d’organització de Reagrupament.

Un cop tancat el termini de presentació de candidatures, des de l’àrea d’organització es proclamaran tots els candidats i s’enviaran els currículums a tots els associats de la comarca o districte per fer-ne difusió.

c. DIFUSIÓ DE CANDIDATURES

Les persones que s’ hagin presentat a les eleccions, podran fer campanya per la resta d’ associats, fent arribar les seves propostes al coordinador per tal que les envii via mail a la resta d’ associats.

d. PROPOSTA DE MEMBRES PER LA NOVA GESTORA

La Gestora provisional de Sant Martí ( després de discutir-ho i aprovar-ho a la darrera reunió ordinària de Sant Martí ), fa la següent proposta: Gestora de 8 membres: coordinador/a, tresorer/a, secretari/a, relacions institucionals, organització i logística, joventut, àrees de treball i programa, comunicació/imatge i expansió.

 

e. ORDRE DEL DIA DE L’ ASSEMBLEA ELECTORAL

a.      Constitució de la Mesa

b.      Elecció del nombre de persones que formen la Comissió Executiva

c.      Elecció dels membres de la Comissió Executiva

d.      Proclamació de la Comissió Executiva

 

 

 Aprofito per saludar-vos a tots i desitjar unes bones festes.

 

 

Barcelona, 23 de desembre de 2009

Jordi Sànchez ( Coordinador provisional Sant Martí )

No hi ha Comentaris

Finançament acte Hotel Silken Diagonal.

     Costos lloguer sala: 329 €

     Costos publicitat ( cartells i flyers ): 215 €

 

Total costos: 544 €

 

     Ingressos donatius: 254 €

     Ingressos nets venda material: 10 €

     Superàvit sopar: 66 €

 

Total ingressos: 330 €

 

 

                                              Dèficit: 214 €

 

S’ha cobert el dèficit amb les aportacions de diversos associats a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris