Recordant Francesc Macià


En un dia com avui, fa 76 anys, va morir el President Macià. Aquest any, a més, fa 150 del seu naixement, fet que s’ha aprofitat per a recordar la seva figura mitjançant diversos actes emmarcats en l’anomenat “Any Macià“. Ahir, aprofitant aquestes dates, representants del nostre govern es van desplaçar a Vilanova i la Geltrú per a cloure’l. D’aquest acte, m’agradaria analitzar les parules del President Montilla. Per començar, va destacar “l’anhel d’autogovern” de l’Avi. Que no sap que era independentista, Macià? Millor amagar-ho, no? Si ara resultarà que era un autonomista com ell! El pitjor, però, va ser quan va intentar apropiar-se de la seva figura. Va recordar el catalanisme d’arrels populars del traspassat President (fet que és totalment cert) i va assegurar que el seu govern es sent “continuador” de la seva obra (afirmació del tot falsa). No és el primer cop que els socialistes perpetren intents semblants d’apropiació. Ja ho van fer amb el President Companys, la imatge del qual van col·locar sota les seves sigles. Una aberració. Els temps que van haver de viure totes dues figures no es poden comparar amb els actuals i ningú pot tenir la barra de pretendre buscar similituds amb ells. Els va tocar viure uns temps extremadament complexes, turbulents i convulsos que no es poden comparar amb els actuals. A més, vista l’actitud dels actuals polítics, dubto moltíssim (directament, descarto) que cap d’ells hagués tingut la valentia, tenacitat i energia que tots dos van demostrar. Com a exemples, els següents tres discursos: el de la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril del 1931, el de l’Estat Català el 6 d’octubre del 1934, i el de la victòria del Front d’Esquerres el 16 de febrer del 1936.

Vídeo: discursos francesc macià i lluís companys

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats