2010


El 2009 ha tingut a nivell nacional la virtut de situar el debat nacional amb tota la seva dimensió a sobre la taula. Després de més de 7 anys de tripartit sense ambició nacional ni tasca governamental, que s’ha demostrat mediocre en tota la seva feina de construcció d’un país modern i nacionalment avançat, la societat civil s’ha situat al capdavant de les reivindicacions de país. L’independentisme s’està situant com a prioritat social molt ràpidament, com indiquen ja la major part d’enquestes aparegudes als mitjans de comunicació. Comissions locals a centenars de municipis organitzen consultes per a conèixer de primera mà l’opinió de la gent sobre la independència. S’ha forçat tots els partits a prendre part del debat que gira entorn a la conveniència o no d’aquest estat català que anhelem cada cop més catalans i catalanes. Els líders d’aquests partits han vist com el debat sobre l’estatut quedava en un segon terme, superat, davant la ambició d’aquesta societat, i, en els propers anys, qui no aposti de forma clara i valenta per la formulació d’una alternativa a l’autonomia, quedarà superat pels esdeveniments. Pot ser aquest mateix 2010, amb eleccions al canto, o més endavant, però l’evidència que aquest país ha d’encarar de forma ja urgent el debat i les polítiques sobre quines són les millors opcions de futur i que és el que més li convé com a nació, no poden demorar-se. Per entendre’ns, els catalans ens estem fent madurs, grans, i ens fem les preguntes que qualsevol altra país del món té resoltes i perquè en aquest segle de la informació ja no ens poden seguir enganyant amb mentides. No tant com abans.

Aquest 2010 hi haurà eleccions i en sentirem a parlar molt. Hi haurà una campanya electoral llarguíssima, i uns partits que han estat al capdavant del país durant molts anys. Tots, absolutament tots, han quedat en evidència davant d’aquest posicionament clar del catalanisme polític que vol, ja, avui mateix, un canvi de paradigma i discurs. Una aposta valenta i decidida per un estat català. No sembla que CiU estigui disposada a encetar aquest debat, i encara menys a iniciar la batalla que ens dugui a un enfrontament amb l’estat espanyol i al camí de la independència. Cal fer una cosa tan senzilla com convocar al poble de Catalunya a una consulta vinculant sobre què volem com a poble. Ningú, en l’Europa actual, ho pot evitar. Ningú, en una Unió Europea democràtica i social, es posaria en contra de la voluntat del Parlament de Catalunya de consultar a la gent sobre el seu futur. Ho saben, però prefereixen el poder d’una autonomia tutelada per Madrid i l’escalfor de l’escó i el poder. Demostrem-los que estan equivocats i que ja som prou madurs com per a fer-nos aquesta pregunta i demostrem-los, també, que no ens espanten les amenaces.

I pel que fa a Esquerra, què n’hem de dir d’un partit que, mentre l’independentisme sociològic augmenta de forma evident any rere any, el seu electorat li dona l’esquena i segons totes les enquestes enlloc d’aprofitar aquesta inèrcia, perdrà gran part del seu electorat? D’un partit que s’entesta en un pacte de govern que ha dut el país a la paràlisi més absoluta? Del partit que ha posat al capdavant del país a un president de la Generalitat absolutament al marge de la realitat del país, i unes institucions meselles del govern espanyol? Lamentable. Aquells que es diuen independentistes ens han dut a la dependència més absoluta del govern de Madrid. Cal doncs, donada la poca enteresa i la manca de valors dels partits que ens representen actualment al Parlament, un cop de puny ferm i decidit, una alternativa electoral que sacsegi el mapa polític català a les eleccions. Perquè per molt que els catalans i catalanes hàgim expressat cada cop de forma més rellevant el nostre desig de ser lliures com a poble, si això no es tradueix amb més diputats independentistes al Parlament, si no hi ha un moviment al parc de la Ciutadella que vagi en aquesta direcció, haurem perdut de nou quatre anys en la lluita per a la dignitat del país. Cal doncs que el missatge de Reagrupament arribi a totes les llars de Catalunya, que tothom estigui assabentat de com s’ha de construir aquest país i que hi ha patriotes que es presentaran amb un missatge clar i diàfan: Independència i regeneració democràtica. Només hi ha, avui, una alternativa possible.

Fem-ho possible.

Feliç 2010

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats