Arxiu desembre, 2009

Un altre ILP morta

Tot i l’entusiasme dels seus promotors, veig molt difícil que l’ILP per l’abolició de la tauromàquia prosperi. Com vaig escriure fa gairebé un any, les cartes estaven marcades, davant d’una votació secreta i amb els dos grups majoritaris amb llibertat de vot, la ILP ha estat admesa a tràmit amb el suport de només 67 diputats. La resta, 59 més cinc abstencions, no considerava d’interès discutir la proposta que portava l’aval de 180000 signatures.
Evidentment sóc partidari de la prohibició de la tauromàquia, al meu parer és un espectacle denigrant del tot injustificable, però d’aquest procés el que em crida més l’atenció és la negativa a raonar. La política és un altre cosa diferent a tancar-se en banda, a la vegada que la política, com moltes altres coses de la vida, està renyida amb la hipocresia. No es pot permetre que els nostres representants mantinguin contínuament discursos contradictoris depenent de qui els escolta. Per posar un exemple entenedor i malintencionat: no es pot parlar d’independentisme el diumenge a Vic i de pressupostos de l’estat espanyol el dilluns al matí.
La pròxima legislatura Reagrupament serà al Parlament, el seu grup parlamentari estarà format per professionals de diferents sectors que no necessiten de la política per arribar a fi de mes, per parlamentaris amb llibertat de vot que se saben deutors de la confiança dels electors de la seva demarcació, per polítics independentistes que creuen que el dret a l’autodeterminació i la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides està per sobre de la legislació espanyola, i sobretot per persones que raonen i parlen clar. Diumenge i dilluns.

Enviat per Jordi A. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Setmana gloriosa per la nació catalana.

Hom escolta la cançó “Viva la vida!” de Colplay i pensa que hi ha moments a la vida que són de glòria. Aquesta cançó es va popularitzar arran dels èxits del Barça durant aquest any. Un exercici saludable és escoltar aquesta cançó i repassar què ha passat aquesta setmana.
- Començàvem la setmana sabent que a 167 poblacions de Catalunya un 95 % de la gent havia votat que volia la independència. A més havia anat a votar un 27 % de la gent.
- El mateix dia 14 el ministeri de C. Chacón retirava l’escut franquista de la façana de capitania de Barcelona. Havia costat 34 anys (!) però per fi s’aconseguia.
- L’endemà es presentava “La veu de Mallorca” nova publicació en català que reprèn aquesta capçalera històrica. Uns dies abans es presentava “L’informatiu” un nou periòdic digital valencià en la nostra llengua i centrat a la comarca de L’Horta.
- Poc després es confirmava que Esquerra guanyava la batalla i l’impost de successions quedava reduït de forma considerable. Cert que el PSOE havia estat decisiu, cert que Iniciativa havia aigualit la festa però la reducció és significativa.
- El mateix dia el parlament d’Aragó aprovava l’esperada llei de llengües. Esperada 27 anys !. Semblava impossible que s’aconseguís però és real. Possiblement un text aigualit per la brutal pressió del PP però s’ha salvat el més important: a la Franja es parla català i aquest nom el recull la llei. El terme d’”aragonés oriental” se’n va a la brossa, amb l’escut franquista, les prohibicions de les consultes i l’impost de successions.
- Divendres el parlament català derrotava l’esmena a la totalitat presentada pels unionistes (PSOE-PP-C’anos) i s’endegava el procés per abolir les curses de braus.
- Ahir el Barça, guanyava la Copa Intercontinental. La de campió de campions de clubs del món. El trofeu més difícil d’obtenir i l’únic que no era fins ara a les seves vitrines. Cap equip havia guanyat tots els trofeus en un sol any. Només un equip català.
 
I tot això, les consultes, els toros o la intercontinental, ha estat recollit per desenes de mitjans de comunicació del món. Pels toros hi havia 130 d’acreditats. Calia internacionalitzar el conflicte?. Ja ho hem fet. És cert que són avenços limitats: es volia més participació a les consultes, l’impost de successions no ha estat abolit, la llei aragonesa és molt limitada o l’ILP encara la poden tombar. Però són avenços o retrocessos?.
 
Hi ha la teoria que els catalans som un poble perdedor. Aquesta teoria potser s’hauria de revisar. No se qui guanya ara mateix però ningú pot negar que ells reculen.

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

13 D

He estat mirant els resultats de la comarca d’Osona, perquè crec que en això n’Alfons López Tena té raó, i l’organització en aquesta comarca i la campanya ha estat la més seriosa i millor organitzada de tot el territori convocat a les urnes, i n’he fet una extrapolació pel que fa als resultats electorals de les autonòmiques del 2006. A la resta del territori, la meva opinió és que en algun lloc la consulta no ha estat convenientment ben organitzada, com demostra que a Roses, en un territori molt extens, hi hagués un sol col·legi electoral, o a Premià, una població de més de 20.000 habitants, amb dues meses electorals. Així que és normal que en alguns llocs del país, la manca d’informació i de mitjans, hagi estat decisiva per a frenar de forma significativa el vot. Qui hagi passejat dies abans del referèndum per Vic i voltants, i hagi constatat la tasca que ha dut a terme n’Alfons allà, podrà comprendre que la comarca ha estat un assaig, no complet, però si significatiu, dels resultats que es podrien obtenir en un hipotètic referèndum vinculant, amb tots els matisos que es vulguin. Extrapolant els resultats, amb set municipis de la comarca i el total d’Osona, comparant-los amb la suma de vots de les darreres eleccions catalanes, de CiU i ERC, podríem dir que el vot nacionalista és ja avui, independentista. La prova en el quadre dels resultats.Tenint en compte que hi tenien dret a vot els immigrants i això ha rebaixat l’índex de participació de forma evident:

          Suma de vots CiU i ERC Vots afirmatius independència
Roda de Ter 5.099 cens 1822 vots 1922 vots
Manlleu 16.746 cens 4899 vots 5362 vots
Vic 25.270 cens 10960 vots 14.084 vots
Taradell 5.077 cens 2.264 vots 2.608 vots
Gurb 2.026 cens 1.058 vots 944 vots
Seva 2.788 cens 1.228 vots 1.197 vots
Prats de Lluçanès cens 1.131 vots 930 vots
Sant Julià Vilat. 2.386 cens 1.232 vots 1.307 vots

 

Osona cens 117.932 cens 47.590 vots 49.124 vots

 

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

El 70%

N’hi ha qui té molt clara l’opinió del 70% restant.

Ens volen fer creure que en un referèndum vinculant hi hauria un 100% de participació.

Algú creu que tots els independentistes van votar?

Hi ha algú que no pensi que amb un debat previ i raonat molts indecisos votarien favorablement a la independència?

Hi algú que cregui que tots els que no van votar per manca de publicitat, per proximitat del col·legi electoral, per la nul·litat del procés o per no significar-se políticament són unionistes?

En qualsevol consulta electoral el percentatge de vots prima sobre la participació i no al revés.

Si alguna cosa queda clara és que els 169858 i els 5745 difícilment canviaran d’opinió. De fet és com està ara mateix el marcador: 169858 a 5745. A menys que algun d’aquests que ho tenen tan clar decideixi jugar el partit sencer.

Enviat per Jordi A. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Les consultes, un èxit.

cons3Quasi 200.00 persones van votar ahir sobre la independència. Percentualment, prop d’un 28%. Els que s’oposen a aquest exercici democràtic diuen que ha estat un fracàs. Tot el contrari: és un èxit. Un èxit perquè s’han tirat endavant al marge dels partits polítics, sense cap espai als mitjans, sense un cèntim, sense censos electorals, sense els espais gratuïts de propaganda electoral d’una contesa electoral normal, sense poder disposar de la majoria de col·legis electorals (s’han col·locat urnes fins i tot a garatges de particulars), sense cap debat a la televisió ni a la ràdio, sense cap equip d’estratègia electoral… A més, el fet que no fos vinculant pot haver provocat que més d’un es quedés a casa. També sembla que el fet d’haver-ho ampliat als joves de 16 anys ha provocat una disminució percentual, ja que potser són els que menys han anat a votar (molt trist, si és així). A cada campanya electoral els partits es gasten milions d’euros en campanya, surten cada dia (des del moment després de les eleccions anteriors; les campanyes en aquest país duren 3 anys, 364 dies, 23 hores, 59 minuts i 59 segons) a tots els mitjans de comunicació de masses, utilitzen aquells diaris afins per a fer-se propaganda, reben l’ajuda d’aquelles fundacions i entitats que han untat mitjançant subvencions públiques per a recollir vots… El desplegament és brutal. En aquest cas, l’esforç de tants i tants voluntaris ha aconseguit un resultat fantàstic. El que va succeir ahir a Catalunya és un cas únic a Europa, i així ho han entès molts mitjans d’arreu. És d’una gran transcendència i menystenir-ho és senzillament ridícul.
Pel que fa als resultats, destacar que el “Sí” va obtenir quasi 95% dels vots. El seguiment va ser desigual segons la comarca. Osona va liderar la participació amb un 41,1%, seguida per La Garrotxa amb un 38,4% i el Pla de l’Estany amb un 35%. A Sant Cugat, el municipi amb més habitants on es realitzava la consulta, el seguiment va ser del 25,7%. Aquí, els resultats de cada localitat. Sembla evident, doncs, que un gran moviment ha començat. El proper 28 de febrer tindrem la segona onada i el 25 d’abril, la tercera.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Les urnes, que treguin fum!

Segons l’organització, 121.500 persones han passat per les urnes abans de les 13h. Unes primeres dades, doncs, que inviten a l’optimisme i deixen entreveure una participació molt important. Els que encara avui insisteixen a dir que aquestes consultes no tenen valor s’estan quedant sense arguments. Demà, gent d’arreu d’Europa i del Món podrà llegir als mitjans que normalment compra que a Catalunya la societat civil, al marge dels partits i superant els impediments de l’Estat espanyol, s’hi han tirat endavant consultes sobre la independència. Diran que milers de persones s’han mobilitzat, des dels pobles més petits als més grans, per a superar un marc autonòmic que s’ha demostrat caduc. Diran que, fins i tot, gent nascuda fora de Catalunya que ha vingut amb la voluntat d’integrar-se hi han votat a favor. Perquè, qui té por de les urnes? Qui pot tenir por del que s’expressi de forma democràtica mitjançant un vot? Que vagin en compte els que s’hi oposen que potser es quedaran sols…

xap

 

 

 

 

 

 

(La punxa del Jap, vinyeta publicada al diari El Punt el dia 13/12/2009)

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

SÍ a la Independència.

icona_si_independencia

Davant d’una jornada històrica per a la nació catalana com serà indubtablement aquest diumenge, 13 de desembre de 2009, des de Reagrupament volem fer una crida a la participació massiva de tots els catalans que votin SÍ a la Independència en la consulta popular que es durà a terme a 166 municipis de Catalunya.

Malgrat que aquesta consulta no sigui vinculant, representa la possibilitat fins ara negada al poble català de mostrar a tot el món la nostra voluntat d’autodeterminació. Però sobretot ha de representar la voluntat majoritària dels catalans a favor de tenir un Estat Català.

Cal que cada poble sigui envaït per l’esperit d’Arenys de Munt. Cal que els catalans encara dubtosos que la independència serà una realitat aviat, ho tinguin clar. Cal que els espanyols i tot el món sàpiguen que els catalans volem ser independents. Per tot això Reagrupament crida a tothom que voti SÍ a la Independència

Aquesta consulta, conjuntament amb les que es faran posteriorment a la resta del territori català, és la millor mostra que els catalans podrem dir prou a l’autonomisme uniformitzant que Espanya ens vol imposar. Però el poble català no només dirà prou, sinó que, a més a més, voldrà veure realitzada la seva voluntat de crear l’Estat Català al més aviat possible. En una democràcia, la política és l’encarregada de canalitzar i fer realitat la voluntat dels ciutadans. La política catalana no pot continuar renunciant a fer-ho. En el proper Parlament de Catalunya hi ha d’haver la candidatura que faci realitat aquesta voluntat del poble català.

Reagrupament Independentista crida a tothom que participi a les consultes, a votar SÍ a la Independència i que després treballem tots junts de valent per a fer-ho realitat.

Visca Catalunya Lliure!!

11 de desembre de 2009

No hi ha Comentaris

La taca d’oli ha començat.

votaEls contraris a l’exercici d’un dret democràtic com el de l’auto-determinació estan acollonits. Saben de la força d’aquestes consultes i és per això que fan tots els esforços per a intentar-les menystenir. PSOE i PP han coincidit a criticar TV3 per, al seu absurd parer, el tracte “sobredimentsionat” que la cadena ofereix a les consultes. És a dir, que des de la societat civil, sense cap mena de subvenció i al marge dels partits, es permeti a més de 700.000 persones votar sobre si volen crear un nou Estat no és un tema prou important perquè tingui un espai a la graella? Que se n’hagin interessat desenes de cadenes de tot el món, inclosa al BBC, no és trascendent? Per cert, quina “sobredimensió” hi veuen? Els socialistes han anat més enllà i han advertit que, amb aquesta iniciativa, no es pot “contaminar” La Marató. Pitjor que els de la Brunete. El govern espanyol també s’ha afegit a aquesta penosa tàctica i el propi ZP ha dit que no porten enlloc. No s’ho creu ni ell. Recordem que el mateix personatge va mostrar-se convençut que després d’Arenys de Munt no hi hauria cap taca d’oli que les estendria per arreu del país. El que avui ja ha començat a Sant Jaume de Frontanyà és la continuació d’un moviment que ens pot portar cap a l’Estat propi. Com a mínim, s’està posant l’independentisme al centre del debat polític i s’estan perdent pors, tabús i un cert derrotisme que s’arrossegava de fa molt de temps. Només cal veure els actes de tancament de campanya d’ahir. El que més ressò ha tingut va ser el celebrat a Vic (a Osona més d’un 90% de la població podrà votar) on el President Laporta va expressar, un cop més, el seu suport a les consultes i va demanar el Sí. Aquestes consultes, també, estan obligant els partits a posicionar-se. Des d’Iniciativa s’insisteix falsament amb la impossible via del federalisme, PP i PSOE (que ha arribat a recolzar-se amb La Falange per a intentar impedir-les) ja hem vist com les gasten, Unió se’n manté al marge i CDC, Esquerra, Reagrupament i les CUP s’hi mostren a favor. És imprescindible, però, que ningú vulgui atribuir-se el mèrit de l’èxit que ja està essent aquest moviment. És hora de treballar plegats i deixar-nos de partidismes. D’això en dependrà, també, que puguem esdevenir un nou Estat.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Qui pugui, a votar!

consultesEl proper diumenge, els empadronats majors de 16 anys de 170 municipis podran opinar sobre si estan a favor o no d’un Estat propi per a Catalunya (en l’enllaç tot sobre el procés) . La taca d’oli iniciada a Arenys de Munt s’ha estès ràpidament arreu del territori i arribarà, el proper 25 d’abril, a Barcelona. Que es celebri una consulta sobre la independència a la capital aporta una gran dosi de credibilitat i força a aquesta iniciativa. La prova més clara d’aquesta rellevància ha estat la reacció de tots els mitjans de comunicació. Quan hi va haver la consulta a Arenys, tota la caverna mediàtica (tant la favorable al PP com al PSOE) van muntar grans escàndols i van dedicar hores i hores a tot el que es coïa a la localitat maresmenca. En el fons, s’exclamaven falsament, perquè ho veien com un petit acte simbòlic que es celebrava a un petit poble de Catalunya que els donava el pretext perfecte per a escupir tot l’odi que duen dins. Ara, però, la cosa ha canviat. Tots callen. I callen perquè estan espantats, perquè veuen i entenen que va de debò. El dia 13 hi haurà 700.000 persones cridades a les urnes i el proper 25 d’abril, la consulta es celebrarà a la pròpia capital. El mateix passa amb La Falange. A Arenys van decidir muntar el seu patètic i ridícul espectacle, però ara s’han fet enrere. I això que la Conselleria d’Interior els havia permès concentrar-se el dia abans fins i tot al mateix Mercat de Vic (només això és motiu suficient per a demanar la immediata dimissió del Joan Saura; es pot ser més curt?). Però res, també han abandonat. Aquest cop, el PSOE tampoc ha contractat cap advocat franquista per a evitar-les i demà passat es podran col·locar les urnes a locals públics. Però han errat. I s’han equivocat perquè per molt que ho obviïn és impossible amagar que a 170 municipis es debatrà sobre crear un nou Estat en el marc de la UE. L’expectació sobre les consultes és tal que mitjans d’arreu del món hi enviaran corresponsals per a seguir-les. El que va començar a Arenys i continuarà diumenge és un procés molt potent que ens pot obrir les portes a esdevenir un nou Estat. Per molt que alguns apoltronats ho vulguin boicotejar, la dinàmica és tan potent que no hi poden fer res.
Per cert, per qui vulgui seguir minut a minut els resultats, des de Reagrupament s’ha creat un giny on s’actualitzaran cada 5 minuts els vots que es vagin comptabilitzant, tothom que ho vulgui pot penjar-lo al seu. En fi, el proper diumenge, qui pugui, a votar!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Excel.lent article de Carme-Laura Gil.

Ahir l’exconsellera d’ensenyament de CiU, Carme-Laura Gil publicava un article titulat “No, t’equivoquis, CDC”. En el text es posicionava en contra de les declaracions d’Artur Mas al diari nacionalista espanyol “El País”. Mas atacava per igual les petites candidatures unionistes (C’anos, UPD, PxC i la suposada de Nebrera) com la que seria independentista (Reagrupament). L’article de l’exconsellera és brillant per molt motius:
- s’ha de ser valenta a CDC (també al PSOE o a UDC) per opinar diferent del “líder”. Només López Tena ho fa. La partitocràcia esclafa internament la veu discordant. La pluralitat s’assimila erròniament amb feblesa quan és precisament riquesa.
- Gil replica a Mas que és injust barrejar oli i aigua. Injust i impossible. Reagrupament no té res a veure amb les altres forces sorgides de l’espanyolisme radical. Mas ho sap i, barrejant-les, intenta desacreditar.
- Gil teoritza que Reagrupament ha sorgit pel descrèdit de CDC i ERC. Enlloc de criticar l’efecte fora bó analitzar la causa. La causa, opina, seria que CDC ha practicat una deliciosa ambigüitat tant còmoda per ells com dolenta pel país. Ara, l’ambigüitat ja no dona rèdits suficients per governar i CDC sap que o bé governarà amb el PSOE o amb el PP.
- Les opinions de Mas descartant un referèndum per por a perdre’l haurien d’avergonyir qualsevol, no ja independentista, sinó nacionalista convergent. Si Mas tingués tanta por a perdre no es presentaria per tercer cop a President de la Generalitat havent perdut ja dues vegades.
Felicitar, doncs, l’exconsellera que, des d’un paper dirigent dins CDC ha tingut valor per opinar el que molts pensen. Sense la tebior i l’ambigüitat d’ERC i CDC avui Reagrupament no existiria. Ells, en part, l’han creat.

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris