Les falses dreceres


L’any 1939, el franquista Ferran Valls Taberner,va escriure a La Vanguardia (on si no?) un article que ha estat considerat el paradigma del botiflerisme contemporani. Em refereixo, és clar a “La falsa ruta“. Resulta si més no interessant, que el president de la Generalitat d’adalt, el Sr. Montilla, en el seu discurs de Cap d’Any, recorri a una metàfora quasi idèntica. Efectivament, tal i com s’ha difòs a bombo i plateret, aquest funcionari del PSOE, aquest appartxik, encimbellat a la presidència per un partit que diu ser independentista, va alertar en la seva al.locució contra les “falses dreceres” que el poble català pot prendre, en les properes eleccions, que si no hi ha avançament, han de tenir lloc entre els mesos d’octubre i novembre propers.

A què es referia, amb aquest concepte? Vegem-ne la frase sencera.

” (L’Any 2010) Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo.”

Tal i com jo ho interpreto, Montilla, considera quatre possibles escenaris: a) “aturar-nos” , en referència, òbviament a CiU; b) retrocedir, és a dir el PP; c) “cercar noves dreceres”, que des de la psicologia d’un espanyolista, es digui Valls Taberner o Montilla, sigui franquista o del PSOE, es refereix sempre a la Independència, i que per descomptat pensa en Reagrupament; i d) “mantenir l’horitzó traçat….”, això és el tercer tripartit (els sociates i les seves palanganes, l’original i la bis, és a dir Iniciativa i Esquerra).

Ve’t aquí com Montilla i els seus assessors i redactors dels discursos veien el panorama polític immediat. De seguida, els ideòlegs del carrer Nicaragua es van llançar les mans al cap. L’error, des del seu punt de vista era majúscul. Segurament per ignorància, el funcionari del PSOE Montilla, legitimava les opcions de l’independentisme d’arribar al poder, de guanyar les eleccions.

Tres dies després, Miquel Iceta, que com antic subordinat de Narcís Serra, és més puta que Montilla, va intentar, des del seu bloc, corregir l’errada del seu cap, i va reduir les alternatives a només dues: O Montilla o Mas. De manera que reconduïa les aigües a mare. Però el mal ja estava fet.

Perquè si Montilla va parlar de “falses dreceres”, en referència, naturalment a Reagrupament, és perquè de ben segur, té dades que assenyalen que una part molt important de la societat catalana ja ha decidit que votarà una opció que trenqui definitivament amb la nostra subordinació política, amb l’espoliació econòmica, amb l’anihilació lingüística i la destrucció ecològica de Catalunya per part de l’Estat espanyol.

Una opció que encara s’ha de concretar formalment i que, fins i tot pot comptar amb la incorporació de capital humà de rellevància internacional. Fixem-nos que Reagrupament, que a hores d’ara continua sent una simple associació, ja apareix en els Baròmetres d’Opinió de La Vanguardia i en els Sondeigs del Periódico de Catalunya. I encara més, el Centre d’Estudis de l’Opinió, en el seu Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del passat mes de desembre, es veu obligat a especificar l’opció de “Reagrupament” quan pregunta als ciutadans per quina opció votarien si al dia següent se celebressin eleccions al Parlament del parc. És la primera vegada que això passa.

Tot plegat, em porta a concloure que Reagrupament ja ha guanyat una primera batalla. La de la seva visibilitat. Tanmateix, serà curiós com, ben probablement, durant la campanya electoral, malgrat que les enquestes assenyalin que obtindrà un nombre important d’escons, els telenotícies, seguint les instruccions de la Junta Electoral, no en diran ni ase ni bèstia. Un exemple fefaent de la contradicció entre la lògica periodística i la lògica política.

La primera, emfasitza allò que és noticiable, i que una opció que es presenta per primera vegada, obtingui representació, és sense cap dubte, noticiable. La segona, imposa el monopoli informatiu dels partits amb representació parlamentària el 2007.

De manera que, amb total seguretat, a les 20:00:01, quan els serveis informatius presentin els seus avenços de resultats, tothom podrà comprovar que una opció que no ha tingut cap visibilitat informativa durant els darrers quinze dies, esdevindrà la gran triomfadora  moral i -esperem-ho- real dels comicis.

Per això és tant important que en les properes setmanes, en els propers mesos, i abans de la campanya electoral -que és quan s’imposarà el blackout informatiu a Reagrupament- es multipliqui l’activitat informativa i de disseminació dels seus plantejaments. Tal i com va passar en les darreres setmanes del 2009, on el nombre d’actes de petit i mitjà format es van multiplicar arreu del país i on assistiren milers de ciutadans. Però ens cal encara més, molt més. I, naturalment, ens calen actes de gran format, de demostració de força, d’una força tranquil.la, naturalment, però ferma i decidida a aconseguir els nostres objectius innegociables: la Independència i la regeneració democràtica.

Només d’aquesta manera, abandonarem les veritables “falses dreceres”: la de la desaparició com a poble, la de l’empobriment, l’atur, la bilingualització com a pas previ a la desaparició o patuesització del català, i la destrucció de la terra.

Que així sia!

Josep Sort associat a Reagrupament (Bloc Gran del Sobiranisme).

Els Comentaris estan tancats