El factor Laporta


Diuen que una associada a Reagrupament va demanar torn de paraula en un acte de l’agrupació per deixar-li clar al senyor Carretero que, si l’actual president del F.C. Barcelona es postulava com a cap de llista electoral, ella es donava immediatament de baixa. No sé quines raons va esgrimir, ni si en va esgrimir cap de legítima, de fet totes ho poden ser, de legítimes, encara que només sigui per una qüestió de “feeling” que diria en Guardiola. Sí que considero, com a mínim, i si les coses van anar com les expliquen, una mica exagerat intervenir per expressar aquesta inquietud. Al capdavall, Reagrupament decidirà en el moment que toqui, qui es presenta com a cap de llista electoral i es farà per una decisió majoritària i amb els vots dels reagrupats. Així que aquesta associada i, per extensió, tots aquells que, si es donés el cas, haguéssim de decidir si en Laporta ha de ser el cap de la llista electoral a les eleccions catalanes, tindrem l’oportunitat de decidir-ho de forma majoritària i democràtica. Però tot en el seu moment i de forma racional. Com que a hores d’ara ni tan sols sabem si en Jan s’acabarà dedicant a fer política, aquest debat, aquesta polèmica, aquesta possibilitat, resta en stand by. Jo no vull que ningú deixi d’associar-se, ni aquesta noia, que ni tan sols sé qui és, ni ningú que se senti un patriota català. Sumar hauria de ser una autèntica obsessió per part nostra, i cada pèrdua una autèntica derrota en la nostra lluita. Però m’agradaria escoltar amb molta atenció quins són els arguments per no voler ni sentir parlar de la possibilitat que el millor president en la història d’un club esportiu com el Barça, no es reagrupi. M’interessa conèixer aquestes opinions, m’interessa saber perquè alguns independentistes es posen tant nerviosos amb aquesta figura ja gegant de la història del club. No volen que en Laporta sigui cap de llista, no el volen fent política, ni tan sols. Ho he discutit amb persones que pensava que desitjaven, i, estic segur, desitgen el millor per a Catalunya, però no he escoltat un sol argument que vagi més enllà de valoracions personals i filies o fòbies molt estranyes. Els arguments que he escoltat no van més enllà de valoracions tan estrafolàries, permeteu-me que utilitzi aquest adjectiu, com; “és una figura polèmica que no ha estat capaç de mantenir la calma dins la seva pròpia junta”, “una persona que es vol dedicar a la política no pot tenir la boca tan calenta”, “en Laporta és un prepotent”, “no seria capaç de quedar a l’oposició i aguantar quatre anys sense tocar poder”, “ha espiat als seus” i un llarg etcètera. Sempre un llarg etcètera carregat de rancúnia i valoracions que em semblen maniàtiques. Doncs bé, no sé si a algun d’aquests que no el volen ni en pintura l’interessarà gaire llegir-ne els meus, d’arguments. Jo si vull que en Laporta sumi, com ho ha fet en Carles Mora, com ho ha fet el Doctor Broggi, o molts d’altres patriotes del país que se sumen a la nostra proposta. En Laporta no és perfecte, quin descobriment. Però a hores d’ara no hi ha cap altre personalitat del país que pugui arrossegar la nostra associació cap a l’èxit, garantir amb més fermesa que ell uns bons resultats. Però no només, o millor dit, no primordialment perquè hagi convertit el F.C Barcelona en l’entitat amb més prestigi i èxit del país, i l’hagi catalanitzat com mai, que no és poc. Per sobre de tot, Reagrupament necessita Laporta i Laporta necessita Reagrupament, Catalunya per tant, el necessita, pel seu caràcter i la seva personalitat absolutament de ferro forjat, pels seus ideals, per la seva mentalitat guanyadora, pel seu esperit de lluita, per la seva entrega i la seva capacitat de treball. Per no defallir mai, ni en els moments més durs, ni quan tot estava en contra i es trobava sol remant en la direcció que creia que era la més adient. Perquè per sobre de les dificultats que li han sobrevingut i les barreres que li han interposat els de fora i els de dins, no ha defallit. I els resultats, quan una personalitat d’aquesta envergadura, d’aquest caràcter guanyador, s’imposen a les barreres, són els que tots coneixem. Està doncs, avui, la nostra associació en disposició de prescindir d’aquest capital humà únic? Estem en disposició de deixar escapar l’oportunitat de sumar al nostre projecte, si es donés el cas, una persona així?

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats