Som una minoria els independentistes?


La resposta és ben simple i elemental. Però té una doble lectura. Depenent de com fem la pregunta, entre altres coses. Jo contestaria que, com a grup o opció ideològica de base, sí, ho som.

Un dels arguments més gastats pels unionistes és que a Catalunya els independentistes som minoria. Que no arribem al 30 % de la població. En què es basen per a sostenir-ho?  En enquestes. Com que no sabrem, fins que no es pregunti en una convocatòria oficial, quina és la veritable opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya, ens hem d’agafar a això que, per al mateix Salvador Cardús, és tan poc fiable i consistent.  Un professor de la Facultat de Periodisme deia que tot es pot manipular en la premsa, incloses estadístiques i dades econòmiques. Tot. Certament, segons com es vulguin explicar les coses, i segons la tendència que hi vulguem donar a una informació, ens decidirem per explicar una part de la realitat per a sostenir els nostres punts de vista. El que cal fer es tractar de ser honest i no ser, com a mínim, molt tendenciós. Es nota massa, per exemple, el fanatisme d’en Francesc de Carreras quan parla del tema. Diu que el bloc principal de la gent se sent tan espanyola com catalana, cosa que és certa -42,7 %- però s’oblida d’explicar que un 25,6 % se sent més català que espanyol, i un 19,1 % només català. En les enquestes sobre intenció política, passa tres quarts del mateix. Una cosa és preguntar-li a la gent que és el que preferiria per a Catalunya; un estat federal, una autonomia com l’actual, una regió sense poder administratiu, o un estat independent, i una altre què votarien en un referèndum en el que la qüestió seria molt simple: Independència sí, Independència no. En Francesc de Carreras, i per extensió molts altres partidaris de la unitat d’Espanya, es basen en aquestes enquestes en les que hi ha quatre opcions per decidir-se, i així els independentistes som minoria. Gran descobriment. La pregunta és evident; quina de les quatre opcions no és minoritària?

Segons l’enquesta del CEO:

Creu que Catalunya hauria de ser:

  • Una regió d’Espanya: 5′9%
  • Una comunitat autònoma d’Espanya: 36′9%
  • Un estat dins d’una Espanya federal: 29′9%
  • Un estat independent: 21′6%
  • NS/NC: 5′7%

Tots formem part de minories. I en alguns casos la democràcia és fins i tot exactament això, una minoria que imposa a la resta els seus punts de vista, la seva forma d’entendre el país, o el seu programa electoral. Suposo que el problema és quan la teva opció aparentment minoritària, va guanyant terreny i pot acabar seduint la resta fins a convertir-la en la més atractiva.

Cal destacar que de les opcions anteriors, se’n poden extreure poques conclusions. És cert que la “minoria més majoritària” creu que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma dins d’Espanya, però  també és cert que les dues “altres minories”, la que vol un estat federal, o un d’independent, sumen més del 50 % de les preferències. Els que consideren que Catalunya no hauria de ser ni una comunitat autònoma són gairebé testimonials.

Arribats aquí, si jo fos un observador internacional i constatés que en països com Lituània, el suport que marcaven les enquestes just abans dels processos de secessió, no donaven un suport a la independència superiors al 15 %, voldria, com és lògic, preguntar directament a la gent. Perquè està molt bé tenir quatre opcions per decidir-se, poder marcar moltes caselletes, però algunes d’aquestes caselles marcades són inviables. I posats a fer, per mi seria molt més interessant plantejar encara més opcions. Només amb quatre a mi no em sembla que sigui representatiu de res. Per què no es pregunta a la gent, posats a fer, si la seva opció podria ser un estat confederal asimètric? O un estat federal simètric com els Estats Units?  En definitiva, com us deia, com que no es poden fer tantes preguntes com opcions personals, i, el que és més important, la major part d’opcions són absolutament inviables, la cosa acaba reduïnt-se a dues.  el 5,6 % dels que no volen ni autonomia per a Catalunya, crec que fins que les circumstàncies històriques no canviïn de forma espectacular –estat feixista, dictadura- no tenen res a pelar. Però és que a més, com es repeteix de forma constant des de Catalunya i ha quedat demostrat amb la reforma estatutària del 30 de setembre del 2006, i pel que marca la pròpia CE, i, el que és més important, la voluntat política a Espanya, el 29,9 % dels enquestats pels quals l’ideal seria un estat federal dins Espanya,  també queden invalidats. Només hi ha dues opcions possibles per a Catalunya, Comunitat Autònoma d’Espanya –de règim comú-, o estat independent dins la Unió Europea.

El debat és molt més complicat del que sembla, i més com per a liquidar-lo amb el sempre fàcil “els independentistes són minoria”. Perquè no hi ha en aquest país un projecte polític que sigui majoritari. I encara emboliquem més la troca si ens agafem a aquestes respostes per a aquesta pregunta:

Creu que Catalunya ha assumit:

  • Massa autonomia: 3′8%
  • Un nivell suficient d’autonomia: 28′4%
  • Un nivell insuficient d’autonomia: 60′8%
  • NS/NC: 6′5%

Potser el millor que podríem fer és la pregunta. I sortim de dubtes. Com que de moment la cosa va de broma, ens hem d’agafar a les darreres enquestes d’intenció, en les quals queda demostrat que aquesta minoria que es declara independentista passa a ser la gran majoria, o la meitat del pastís, dependent de qui fa la pregunta:

UOC 2008:

Sí                     No                   Blanc/Abstenció/No sap

36,8 %             22,1%              38,8 %

UOC 2009:

Sí                     No                   Blanc/Abstenció/No sap

50,3 %             17,8 %             31,8 %

El Periódico 2009:

Sí                     No                   Blanc/Abstenció/No sap

39,0 %             40,6 %             20,4 %

Per tant, el joc maniqueu i de jugar a la rata amb l’argument gastat de les minories, a mi personalment, no em serveix per a res. Som Una minoria. Però una minoria política amb un projecte de país possible. Que està en el seu dret  de lluitar per imposar a la resta de minories el seu ideal de país. Imposar en el sentit que, sempre i quan no es demostri que hi ha un projecte que genera una adhesió de més del 50 % dels enquestats,  suposant que les enquestes són el Manà, qualsevol minoria té dret a explicar, persuadir, i encoratjar la resta per a que se sumi al seu projecte de país. Més quan els catalans, tard o d’hora, i com he explicat, només tindrem dues opcions: Autonomia -de règim comú-. Estat –independent-. Estic convençut que el temps juga a favor nostre i els interessos de la resta de grups confluiran en el que s’anomena “la minoria independentista” que s’imposarà a la resta per qüestió de viabilitat, maduresa i interès general.

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats