Arxiu gener, 2010

Convergents i socialistes es tapen les vergonyes

Vergonyós el que es va viure ahir al Parlament. Socialistes i convergents es van aliar per a impedir que la Sindicatura de Comptes audités els comptes de l’hotel Miramar de Barcelona i els de l’Ajuntament de Moià. Expliquem tots dos casos. El primer es tracta d’un hotel de luxe en el qual l’Ajuntament de Barcelona hi té participació. La nefasta gestió del lloc l’ha portat a perdre més de 10 milions d’euros, tot i la inversió de quasi tres milions en diferents obres de millora. A més, aquestes pèrdues han depreciat el valor de la inversió de l’Ajuntament més d’1,5 milions d’euros. Com es pot permetre que amb els diners de tots els ciutadans haguem de mantenir i evitar la fallida d’hotels de luxe? Tot un escàndol que no serà investigat. En aquesta votació, per cert, els d’Iniciativa s’han abstingut. Com que formen part del govern municipal, ajuden a tapar la merda.

El segon cas afecta a un Ajuntament governat per CiU amb majoria absoluta des del 1983. En aquest cas, el problema rau en el més que excessiu deute municipal: 21 milions d’euros, el que suposa uns 3.700 euros per habitant. En l’anàlisi dels comptes es pot trobar l’explicació a tal desastre: presumptes irregularitats en la contractació d’obres públiques, contractacions fetes al marge dels pressupostos, dietes descomunals sense justificar… Per a provar de paliar aquest endeutament, a l’equip de govern se li va ocórrer augmentar brutalment les taxes municipals. Aquests successius increments han provocat gran malestar entre la població, que s’ha organitzat per a tirar endavant la plataforma Moià diu prou!.
En tots dos casos, és curiós comprovar la reacció dels grups municipals. En nom de CiU de Barcelona, el Xavier Trias ha lamentat el vot contrari dels seus companys de partit i ha insistit que haurien d’haver votat favorablement a la investigació. En el cas de Moià, el grup municipal socialista, mitjançant una nota de premsa, també demanava el vot a favor. Una constatació, doncs, que les direccions d’aquests partits estan més preocupats en no sortir els diaris per algun escàndol que per saber i investigar la veritat. 
Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Sobre la fam de poder

Ahir CiU va proclamar oficialment l’Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat. El discurs, el previsible: una de freda i una de calenta. Està a favor del dret a decidir però només sobre algunes coses. Votaria sí en un referèndum sobre la independència però no n’impulsarà cap. Assegura que es plantaran davant el govern espanyol i donen suport a la llei de l’audiovisual. Molt defensar la llengua i la cultura catalana i resulta que volen presentar esmenes a la Llei del Cinema per a rebaixar-ne el to “impositiu”. Si ara resultarà que el fet que s’exposin el 98% de les pel·lícules en castellà és “normal” i el 50% en català “impositiu”. A tot això, sumar-hi la prèsència del Duran i Lleida. Un cop rere un altre, l’ambigüitat convergent ha virat amb un pacte que ha acabat amb alguna pèrdua important pel benestar dels catalans. Per això no em generen confiança i no els votaré. Ara bé, si CiU em genera recels, més dos partits que han criticat el presidenciable convergent. Té collons que justament els d’Iniciativa diguin que de les paraules del Mas s’hi desprén “fam de poder”. Ells, que per mamar poder han venut i incomplert tot el seu programa. Són els que van dir que no pactarien mai amb els que tiressin endavant el Túnel de Bracons i el Quart Cinturó i s’han menjat tots dos. Són els que han mentit deliberadament a la població de la forma més descarada que ha fet mai un polític a Catalunya. Els que han repartit grotescament subvencions als amiguets. I que digui que el convergent és un perill pels drets dels treballadors quan en la seva etapa de govern s’han batut tots els rècords d’aturats ja és demencial.

Uns altres que han bramat han estat els socialistes, que l’han acusat d’estar disposat “a qualsevol cosa” per a ser President. I ells? Si fins i tot utilitzen el missatge institucional del President per a promocionar-se! Si pressionen als mitjans perquè publiquin discursos a la seva mida! Si ens bombardegen a publicitat per tot arreu! Han anat a parlar dos dels partits que més afany de poder i menys voluntat de servir al país han demsotrat.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Reagrupament a la Vila Olímpica

Si voleu conèixer de més a prop la proposta de Reagrupament.

Conferència amb en Toni Strubell i n’Emili Valdero a la Vila Olímpica. Hotel d’Icària BCN (Av. Icària, 195). Dijous 28 de gener a les 20h.

Us hi esperem.

No hi ha Comentaris

La veritat sobre Reagrupament

Des d’alguns grups mediàtics volen fer creure a la societat catalana que Reagrupament no té cap programa electoral a part d’aconseguir la independència del nostre país i  la regeneració ètica de la política, com si assolir aquestes fites fos bufar i fer ampolles i els sembles poc; però la veritat vista des de dins és totalment diferent. A Reagrupament s’han creat diverses àrees de treball (jo mateix estic en una), segons l’especialitat de cada participant, per tal de crear un document programàtic basat a la realitat del que necessita el nostre país.Tambè sen’s acusa de voler ser els mesies que salvaren l’independentisme. Escolteu, nosaltres no tenim res de messies, el que si que fem és parlar clar i català i diem les coses pel seu nom.

Així que ja em direu qui son els que faran de l’independentisme la seva ensenya, aquells que l’any passat van votar dos cops en contra de la Iniciativa de Legislació Popular, que permetria la realització d’un referèndum d’autodeterminació. Aquells mateixos que van entregar la presidència del país a un partit que és pura sucursal del Partit Socialista Obrero Español, creadors dels GAL i de Filesa i que ara diuen que per aquesta legislatura si algú vol quelcom d’ ERC haurà d’acceptar la realització d’un referèndum d’autodeterminació. Peró això no hauria de ser lògic!. Que no es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya per aconseguir la tan anhelada República Catalana? Llavors que s’empatollen ara!

Potser tindran l’independentisme com a ensenya, CiU. Aquells que van optar per fer pujar al govern de l’Estat Espanyol, al Partit Popular. Si, perquè recordem que el Molt Honorable Jordi Pujol va pactar amb els fills i els nets dels que el van posar a la presó a rel dels Fets del Palau. A ran d’això una cosa curiosa. Algú s’ha fixat que quan es parlava de Jordi Pujol a l’època que era president de la Generalitat, tothom li deia Molt Honorable (tal i com deia el seu càrrec) i en canvi ningú diu Molt Honorable Montilla. Senyal que alguna cosa no rutlla, no?

O potser és que ens hem de creure als que es diuen ecologistes i permeten la creació d’una mina a un paratge natural, calcinat pel foc. Si això és d’ecologista jo sóc caçador de balenes!

La veritat és que a Reagrupament es treballa dia a dia per l’alliberament nacional i la regeneració de la política. I que això ho fa una associació de la qual més del 75% dels que la formem part no venim de cap altre partit polític. Som gent que tenim visions molt diferents de com volem que sigui el govern de Catalunya, però que tenim una cosa clara volem Catalunya lliure i sense cadenes.

No hem de tenir por de res, perquè:

Ja a arribat l’hora!!

Ja a arribat l’altre juny!!!

Enviat per Francesc Garcia associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

La cinquena ens farà lliures!

“Tengo por el primer negocio de todos, hoy, la reducción de Cataluña a la obdiencia de Vuestra Magestad. El primer negocio y el mayor es allanar a Cataluña…”

Són paraules històricament atribuïdes al Comte Duc de Olivares el 24 d’agost de 1640 que adreça a Felip IV de Castella com a primer ministre o favorit.

Eren temps de la Guerra dels Segadors i Pau Claris president de la Generalitat.

Aquestes línies només són un exercici de memòria.

Pau Claris, que havia pres part de les Corts de Barcelona com a representant del Braç Eclesiàstic (recordem que hi havia tres “braços” l’eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles), el juliol del 1638 fou elegit president de la Generalitat per al trienni 1638-41.

Claris s’enfrontà aviat amb les autoritats reials i després de diversos capítols històrics -d’aquells que a l’escola s’ensenyen poc encara, o simplement, no ensenyen-  com són la invasió francesa del Rosselló i la consegüent rendició de Salses, el Corpus de Sang, entre d’altres, es produí la ruptura definitiva entre la Generalitat i el govern de Castella amb el comte duc d’Olivares

Davant la imminent invasió de l’exèrcit de Felip IV de Castella, la necessitat va fer que Pau Claris cerqués reforços militars a França i el dia 12 de desembre de 1640 va signar a Barcelona un pacte d’ajuda militar amb els francesos que el van dur, poc després el 17 de gener de 1641, a proclamar la República Catalana sota la protecció de França. Era una aliança político-militar on, evidentment, la part feble era la catalana.

Les tropes de Felip IV assetjaven Barcelona i els reforços militars francesos tenien un preu més alt del què es va creure i Pau Claris, el 23 de gener de 164,  es va veure obligat a reconèixer Lluís XIII de França  comte de Barcelona, acceptant així la sobirania francesa.

L’exèrcit francocatalà va derrotar les tropes castellanes a Montjuïc el 26 de gener de 1641. Pau Claris va morir, sobtadament, el 27 de febrer d’aquell mateix any. I  Lluís XIII va ser comte de Barcelona fins que va morí i després ho va ser Lluís XIV,  fins el 1652.  

La destitució del Comte duc d’Olivares, la presència de la fam i de la pesta i la promesa -falsa- de Felip IV de Castella de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra dels Segadors l’any 1652.

Posteriorment, la República Catalana ha estat proclamada en tres ocasions més: al segle XIX, aquesta vegada dins la Federació Espanyola, i les dues més recents que tots tenim en la nostra memòria, l’any 1931 i el 1934.

Potser aquest retall de la nostra història queda una mica forçat en el web de Reagrupament, però he volgut compartir la memòria amb els que treballem perquè la cinquena proclamació de la República Catalana ens faci esdevenir un estat sobirà definitivament !

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

2 Comentaris

Van mentir

Ara resulta que, com a mínim, des del mes d’agost ja ho sabien. Sabien que la causa de l’incendi d’Horta de Sant Joan no va ser un llamp. I ho van amagar. Ara ens assabentem que fa 4 mesos els Bombers van lliurar un nou informe que descartava completament que el llamp originés l’incendi. Tampoc ho van comunicar. Van preferir amagar la veritat i perpetuar la seva mentida. En un primer moment, quan vaig parlar sobre aquest tema, vaig creure que el govern havia comès un error. Amb aquestes dues noves informacions, però, es pot afirmar sense cap dubte que van mentir. I, a més, descaradament. Van menystenir, menysprear i silenciar les veus del territori que asseguraven que un llamp no podia ser, que l’incendi havia estat provocat. Tots ells es mereixen, com a mínim, una disculpa pública. El que han fet aquests impresentables (per no dir una cosa encara pitjor) no té nom. Han actuat d’una forma mesquina, roïna i miserable. Però és que no s’han quedat aquí. El passat dimarts, els impresentables d’Iniciativa encara tenien la barra de dir davant dels mitjans que “no es podia descartar” la teoria del llamp. Però si ja sabien que això era impossible! M’han recordat l’Acebes i allò de les “dos líneas de investigación. Han actuat exactament igual. Sabent-ho, han enganyat als que diuen representar.
Si tinguessin la més mínima dignitat humana, el Francesc Baltasar i el propi Joan Saura ja haurien dimitit. Si tinguéssim un President com cal, davant la seva negativa, els hagués destituït. Però no, aquí no passa mai res. La poden cagar i mentir tant com vulguin que el càrrec no el perdran mai. Només els podem fer fora nosaltres amb els nostres vots. Friso perquè arribi el dia de les eleccions i el poble els doni el càstig que es mereixen.

Afegit posterior: ara el Baltasar diu que desconeixia els informes. Per favor, poden tenir més cara?!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

1 Comentari

Breu balanç de 6 mesos de Reagrupament

Ahir van presentar-se les properes actuacions de Reagrupament. L’associació compta amb més de 3.300 adherits i es va fer pública l’adhesió del batlle d’Arenys de Munt, Carles Móra qui es va fer conèixer arran de la primera consulta per la independència el 13 de setembre. L’associació propugna una llista electoral a les autonòmiques del Principat amb 2 eixos: independència de Catalunya i regeneració democràtica. Escollirà candidats el 21 de març. Sobta com alguns periodistes han preguntat, altre cop, si J. Carretero serà “el candidat”. Tenen tant al cap la partitocràcia que escull candidats a dit que no acaben d’entendre que el candidat l’escolliran els i les militants en assemblea.

En mig any, sense cap més recurs que la voluntat dels seus associats, ha bastit una estructura notable, tot i que certament amateur. Una de les seves característiques és la manca de “polítics professionals” ni alliberats, suplerta pel voluntariat. Això provoca mancances front partits rics en recursos, que sovint agafen de l’erari públic. Al mateix temps, però, dona un doble valor a les seves accions.
Per a situar realment la tasca que Reagrupament ha fet en només 6 mesos valgui la següent llista d’actes preparats, tot sovint, per gent que mai havia estat en política. Són alguns dels 200 actes que ha celebrat. És una llista aproximada i ni molt menys exhaustiva:

02.06.2009 Barcelona-Sants 800 persones
25.06.2009 Manresa 150 persones
28.06.2009 Olot 50 persones
29.06.2009 Mataró 200 persones

09.07.2009 Igualada 250 persones
13.07.2009 Figueres 125 persones
15.07.2009 Mollerussa 200 persones
20.07.2009 L’Hospitalet 250 persones
28.07.2009 Constantí 50 persones
30.07.2009 Valls 70 persones

19.08.2009 Puigcerdà 350 persones
19.08.2009 Bellver de Cerdanya 150 persones
20.08.2009 Camprodon 150 persones

01.09.2009 Sarral 70 persones
02.09.2009 Vic 300 persones
04.09.2009 Palafrugell 180 persones
09.09.2009 La Seu d’Urgell 80 persones
09.09.2009 Montroig del Camp 40 persones
11.09.2009 Barcelona 400 persones acte homenatge al General Moragues, 600 al dinar
12.09.2009 Llançà 70 persones
18.09.2009 Tortosa 150 persones
24.09.2009 Terrassa 115 persones
25.09.2009 Tremp 130 persones
29.09.2009 El Vendrell 100 persones

06.10.2009 Lleida 500 persones
07.10.2009 Granollers 300 persones
08.10.2009 Torredembarra 80 persones
22.10.2009 Barcelona-Poble Nou 250 persones
23.10.2009 Terrassa 270 persones
26.10.2009 Balaguer 150 persones
29.10.2009 Barcelona-Sagrada F. 120 persones
31.10.2009 Nova York 40 persones

03.11.2009 Valls 300 persones
05.11.2009 Barcelona-Les Corts 150 persones
11.11.2009 Badalona 250 persones
11.11.2009 Banyoles 180 persones
18.11.2009 Vilanova 180 persones
18.11.2009 St Quirze Vallès
19.11.2009 Cornellà Llobregat
19.11.2009 Botarell
20.11.2009 Sta. Coloma Farners 350 persones
25.11.2009 Barcelona-Sarrià 120 persones
26.11.2009 Llagostera 120 persones
27.11.2009 Artesa de Segre
27.11.2009 Buenos Aires 30 persones
27.11.2009 Barcelona-Sant Andreu 200 persones

02.12.2009 Barcelona-St Martí 35 persones
11.12.2009 Perpinyà 25 persones
15.12.2009 Vic 60 persones
16.12.2009 Barcelona-Sants 120 persones
17.12.2009 Capellades 50 persones
22.12.2009 St Celoni 50 persones

I la llista continua a partir d’avui a St Pere de Vilamajor, Palau d’Anglesola, Reus, L’Escala,…. La independència és possible el problema és que molts no s’ho creuen. Com diu un molt bon comentari de V. Ramoneda a la web del propi Reagrupament: “És com el domador de puces que les tanca dins un vidre. Les puces salten per marxar però es troben que xoquen amb el vidre i, al cap del temps ja no xoquen, ja que no salten més enllà. El domador treu el vidre però les puces no s’escapen doncs es pensen que encara hi és. Això els hi passa a mols catalans, encara.”

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

1 Comentari

Frase estúpida del Conseller Nadal

naAhir al programa Àgora el Xavier Bosch va entrevistar el Conseller Nadal. Tot i que només vaig veure un minut d’entrevista (vaig topar amb el programa per casualitat), si totes les respostes van ser com la que vaig sentir puc afirmar que el el paper de Conseller va ser lamentable. El periodista li va recordar que, d’acord amb l’Estatut, la Generalitat ha de tenir la competència exclusiva en la xarxa ferroviària que es troba en territori català. Va afirmar, per tant, que el traspàs de Rodalies incomplia l’Estatut, ja que tota la infraestructura (vies, estacions, totes els reformes necessàries a la xarxa) continuava sota titularitat estatal. La resposta del Conseller semblava una burla: “És que en el que ens han cedit tenim la competència exclusiva“. Ell mateix ho diu: en el que ens han cedit! L’article 140.6 diu que “Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal.” Lamentablement, aquest redactat és tan ambigu i inconcret que permet al Conseller dir aquella estupidesa. Clar, si la infraestructura és de l’Estat, només tenim dret a “planificar i gestionar”, pot raonar. Quina barra! Una nova mostra que l’Estatutet ribotat per prou feines aporta res de nou.

Avui, també, hem sabut que el govern espanyol no ha tingut en cap moment la intenció de cedir a les institucions i entitats catalanes la gestió de l’aeroport del Prat. El 51%, sempre, per Aena. El més trist, que el govern ha dit que troba aquesta proposta “un principi”. Inici de què? Què passarà ara? Doncs que els polítics catalans, de cara a la premsa, faran grans declaracions dient que la majoria de la gestió és catalana o res. I, com sempre, a Madrid se’n fotran de nosaltres, els diputats catalans del PSOE al Congreso diran amén i ens quedarem igual. El Prat s’està quedant enrere davant el centralisme imposat per Aena. Si realment volem decidir des de Catalunya el futur de les nostres infraestructures, només hi ha una via: l’Estat propi. Ja està bé d’anar pidolant i no aconseguir res.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

2 Comentaris

L’incendi d’Horta de Sant Joan, provocat!?

incendiLa detenció dels dos presumptes culpables d’haver provocat l’incendi a l’Horta de Sant Joan ha tornat a encendre el debat polític. En un primer moment, el govern, basant-se en un informe del Cos d’Agents Rurals, va assegurar que havia estat un llamp el que havia causat l’incendi. Ara bé, tal conclusió no va convèncer a molta gent, sobretot de la comarca, que insistien que aquella tesi no podia ser certa. Es van queixar, fins i tot, de ser menystinguts i apartats. Fins i tot, l’alcalde de la població afectada ha afirmat que des de la Conselleria d’Interior li van demanar que canviés les seves declaracions. Doncs bé, finalment, sembla que aquests últims tenien raó. Les investigacions posteriors dels Mossos d’Esquadra els han portat a detenir dues persones que, per a més inri, resulta que havien estat contractats anteriorment pel govern per a netejar boscos. Tot i no ser bombers, els joves havien rebut formació sobre els riscos d’incendi al bosc. Per tant, resulta incomprensible que no avisessin a ningú després d’encendre un foc a terra que se’ls hi va descontrolar. Cal recordar que arran de l’incendi van morir cinc bombers de Lleida i un més va quedar greument ferit.
D’altra banda, tampoc trobo correcta l’actitud de l’oposició. CiU i PP s’han afanyat a dir que el govern “va mentir” i han demanat la dimissió del Conseller Baltasar. Jugar brut amb qüestions com aquesta no és forma de recuperar la confiança de la gent. Se’ls veu de lluny l’afany partidista. El que hi va haver en aquell moment no va ser un engany, va ser un error. El govern va dir allò que havien conclòs els agents rurals en un primer moment. Ara bé, el que sí és molt recriminable de l’actuació del govern són tres coses: primer de tot, tallar tota veu discrepant del territori. No es pot tractar de males maneres els que han sofert, sofreixen i sofriran les conseqüències de l’incendi en primera persona. Segon, no poden pretendre espolsar-se les culpes i carregar-ho tot sobre el Cos d’Agents Rurals. Cal recordar-los que els governs estan per a assumir responsabilitats i donar la cara davant dels problemes. I, finalment, que el Francesc Baltasar digués que s’havia assabentat per la premsa de la detenció dels dos joves és una nova mostra de la descoordinació i de la poca entesa dins del govern. Ridícul.

En fi, esperem que s’acabin de conèixer tots els detalls que van originar aquell incendi i, de pas, que els nostres polítics no ens sumeixin en un nou ridícul. Per ara, els costa estar a l’alçada.

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Campanya per la TDT en català a Catalunya Nord

L’apagada analògica a Catalunya Nord era prevista per l’abril. De cop i volta s’ha sabut que serà el proper dimarts 12 de gener. Demà passat. El pas cap a la TNT (TDT en francès) suposa la fi de la tele en català.  A Catalunya Nord s’hi podran rebre 22 versions de France 3 o el canal Al Jazeera però cap dels 10 canals de TV en català.
Des de Catalunya Nord s’ha fet una crida a recolzar la campanya “Catalunya Nord vol la TDT catalana” on se pot signar. Ja duen 1500 suports.  L’objectiu és fàcil: que Paris atribueixi una freqüència digital per a una TV en català com ha fet a Còrsega i que la resta de canals catalans siguin visibles mitjançant la TDT. Just 350 anys de l’amputació política de la nostra nació amb una frontera imposada ara pretenen fer una segona amputació televisiva. Per la memòria dels qui fa 350 anys s’hi van oposar, de la dels Angelets de la Terra, no els hi posarem gens fàcil. La lluita serà llarga.

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris