Siguem generosos amb la història de la nostra llibertat


És evident que a Reagrupament tenim un problema: el silenci mediàtic. Silenci mediàtic que els mitjans de comunicació només trencaran per treure’ns en negatiu, com hem pogut comprovar. Reagrupament té moltíssims actius, el més important dels quals són el seus objectius: assolir la independència del nostre país, al Parlament i sense conflicte bèl•lic , i la regeneració democràtica de la política.

Però si no els podem comunicar a la mateixa població que està bombardejada pels milers i milers d’impactes mediàtics que reben d’altres formacions polítiques, no podrem aconseguir que a les properes eleccions el Parlament de Catalunya tingui un nombre suficient de diputats que estiguin disposats a declarar unilateralment la independència i generar un conflicte diplomàtic dins la UE.
I això, no només afecta els reagrupats. No trobo just que una immensa part de la població de la nostra Nació no pugui conèixer l’objectiu de Reagrupament molt més senzill d’explicar del que sembla. Perquè possiblement, si el conegués, s’il•lusionaria amb l’oportunitat històrica que tenim.

I, desenganyem-nos, un dels ingredients de l’èxit electoral és la il•lusió. Il•lusió en forma de rostres, de programa, d’esperança, de confiança, de rebuig d’altres llistes candidates, o de qualsevol altra cosa. Tenim el país que tenim, i ens trobem en el moment històric que ens trobem. Per tant, qualsevol acció que permeti fer arribar l’objectiu de Reagrupament a tota la població de Catalunya, crec que ha de ser benvinguda. Quan siguem un estat independent ja ens podrem permetre el luxe d’abandonar el vaixell si el trobem incòmode, si no estem d’acord en alguna votació assembleària. Ara no ens ho podem permetre.

No em canso de recordar als meus dos fills que la democràcia implica generositat. I que democràcia vol dir la força del poble, entés aquest com a col.lectiu i és justament per això que té força. I els recordo també que generós, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, vol dir “de noble natura”. I també els recordo que si formem part d’un col.lectiu que es basi en la democràcia, hi ha vegades que potser hem de fer un esforç perquè no compartim amb la majoria alguna acció concreta del grup. Quan votem democràticament, a vegades diem SÍ, i a vegades diem NO. I si guanya el nostre sí, contents, però si en una acció concreta la nostra opinió no és la majoritària, no ens podem enrocar, sinó que hem de fer un acte de generositat i recordar-nos el motiu pel qual formem part del col•lectiu.

Ara cal ser generosos amb la història del nostre poble, amb la nostra història. Cal posar-hi el coll i no abandonar el vaixell per detalls. Cal trencar el silenci mediàtic.

No és just que un nombre elevadíssim de la població de Catalunya no conegui els nostres objectius. No és just que una part de la població de Catalunya pensi que si es declara la independència serem un estat pobre, xenòfob, intransigent, etc. que arribarem al conflicte bèl•lic, que els funcionaris perdran la feina, etc… L’endemà de la declaració unilateral de la Independència per part del Parlament de Catalunya tothom es llevarà i anirà a treballar, els nens a l’escola i els malalts seguiran a l’hospital, i podrem anar a comprar el diari i a fer un café amb els amics.

I és just que això ho sàpiga la població de Catalunya amb dret a vot, perquè Catalunya assolirà la independència al Parlament, no per les armes. Vam tenir el primer Parlament del món, i això, qui ho sap? Quin tant per cent de la població catalana ho sap? És just aquest desconeixement? És just que la immensa majoria de la població de Catalunya no sàpiga que va ser una república democràtica -l’Española- la que va avortar la nostra llibertat? Quin monarca español no ens ha humiliat? Ho hem provat tot per a ser lliures, i la immensa majoria de la població de Catalunya no ho sap.

La immensa majoria de la població de Catalunya no sap que volem la independència per ser lliures, i no per a estar separats. Si algú té una idea per trencar silenci mediàtic que pateix Reagrupament, si us plau, que ho digui. Si no, siguem generosos amb la història de la nostra llibertat. És a dir, amb la Història, i amb la Llibertat.

I deixeu-me que acabi amb un poema de Kavafis, traduït per Carles Riba, un altre desconegut per la immensa majoria de la població, que, injustament, no ha tingut la sort de llegir-lo:

Per a certs homes tanmateix ve un dia
que han de dir el gran Sí o el gran No.
És evident, tot d’una, qui era que tenia
a punt dins seu el Sí, en dir-lo, va endavant
cap a l’honor i la convicció.
Qui ha fet el refús no es penedeix. Si tornen
a preguntar-li, “No” repetirà.
I, amb tot, aquell “No” –l’acte que calia-
l’aterra per tota la vida.

Che fece il gran rifiuto Konstandinos Kavafis (1911)

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats