28 F


Confesso que davant del silenci informatiu de La Vanguardia i El Periódico, però més del primer que del segon rotatiu, m’exaspero. Per la manca d’informació i transparència. Sobretot pels primers perquè se les donen i es venen com a capdavanters del periodisme de prestigi a Catalunya, i després resulta que només publiquen segons els interessos que els convenen. És molt greu que un diari no publiqui notícies només pel fet que no els hi agraden. I més si, insisteixo, aquests es volen fer passar per prestigiosos i immaculats garants de la puresa informativa del país. Ha passat desapercebuda, per a ells no existeix, la notícia que 26 escriptors catalans, alguns amb projecció internacional, -Sebastià Alzamora, Joaquim Montclús, Miquel de Palol, Josep Miquel Servià, Enric Casasses, Josep Maria Terricabras, Albert Sánchez Piñol, Esther Xargay i Matthew Tree, etcètera- donessin ahir suport a les consultes per la independència del 28 de febrer. Com també hi van passar per alt quan un grup destacat d’actors, algun d’ells també amb una evident projecció i prestigi internacional, van fer el mateix el passat mes de desembre. Val a dir que després publiquen una entrevista a la contraportada del diari en la que en Albert Pla renega de les ànsies de llibertat del nostre poble i es despatxa deixant anar que tots els processos d’independència degeneren en violència, quan, a més,això és completament fals, i quan del que estem parlant precisament és d’una revolta pacífica i d’una impecable qualitat democràtica.

Les passaran magres, però. Aquest mes estan convocats més de tres-cents mil catalans i catalanes a les urnes en uns seixanta municipis més del Principat. És la segona onada de consultes. I el fenomen, lluny d’estancar-se davant d’algunes dificultats, s’ha fet enorme, ha crescut encara més del previst, si era possible imaginar que així fos. I el caire d’aquesta revolta té una importància cabdal pel futur del nostre país. No hi ha enlloc d’Europa un moviment, avui dia, que uneixi centenars de declaracions de suport municipal, milers de voluntaris, centenars de milers de votants-activistes, i públiques mostres de suport d’intel•lectuals de tot tipus. Enlloc, en una societat benestant i rica com la nostra, des de la societat civil, amb l’esforç desinteressat de tanta i tanta gent, s’ha fet mai un intent tan sostingut i consistent per canviar les bases democràtiques d’un país. De lluita per la llibertat, d’una forma tan pacífica i assenyada.

Jo, si fos el Conde de Godó, em preguntaria si el fet que el seu diari amagui reiteradament aquesta realitat, canvia gaire les coses. Podran posar-se un antifaç a la cara, però, evidentment, no canviaran aquesta realitat descrita, ni l’amagaran a la resta. No sou, no us creieu tan importants.

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats