“La Casta”, de polítics espanyols, que hem de mantenir


El llibre “La casta” del periodista Daniel Montero ja ha arribat a la tercera edició. Descriu els privilegis i corrupcions que, com una plaga, s’han estès a la política estatal espanyola. Montero conclou que una casta de 80.000 persones viu de forma luxosa aprofitant-se de 40 milions de súbdits. El sistema és similar al de les antigues castes guerreres, celtes, germàniques o hindús amb la diferència que la casta espanyola es notablement paràsita mentre les anteriors combatien contra enemics exteriors i defensaven la comunitat a canvi dels seus privilegis.
 
Algú dirà que els polítics són necessaris. I tindrà raó però la qüestió és doble ¿són necessàris encara que siguin notablement incompetents?. Quin límit tenen els seus privilegis?. Per exemple, ¿són necessaris encara que el seu absentisme sigui aberrant, només cal observar el parlament espanyol, i no tingui cal control?. Cal pensar que un diputat pot cobrar els 4 anys de legislatura sense posar mai els peus al parlament ni fer una sola proposta. De fet la majoria no fan cap proposició…en 4 anys.
 
Les xarxes d’interessos són admisibles?. Montero explica com el fill d’Alfonso Guerra va ser nomenat assistent d’un eurodiputat del PSOE sense cap mèrit aparent. No és un cas aïllat: hi ha fins a 1.200 assistents espanyols d’aquest tipus que suposen 140 milions d’€. El germà d’Ana Botella, José, fou nomenat funcionari de la delegació a la UE i en 2 anys es va blindar el sou. Vidal Quadras va contractar a Albert Fuertes, el seu cunyat.
L’actual president espanyol és l’únic de la UE al que se li paguen les vacances. I no va sol. Una cort de 100 persones l’acompanyen i cobren 200.000 € en dietes per menys d’un mes. Un darrer capítol: les indemnitzacions. Una gran part de polítics espanyols cobren sucoses quantitats a canvi de…no fer res. L’ex-president de la Generalitat, J. Pujol, cobra 77.000 € cada any com a ex-president. Ho farà fins el 2014 i després cobrarà 58.000 € de per vida. El seu homòleg i amic, Aznar, ha estat l’únic ex-president espanyol que ha demanat un sou vitalici de 74.000 €. Al mateix temps rebia un altre sou d’un grup comunicatiu dels EUA. El sou vitalici li van refusar però a canvi li van augmentar a 220.000 el que rep provisionalment. També l’actual ministre Chaves cobra 81.000 € per la seva feina. A aquesta xifra cal sumar-hi 46.000 com a “compensació” per haver deixat de ser president d’Andalusia. Un darrer cas és Leire Pajín qui ja ha rebut una indemnització de 85.000 € pel seu anterior càrrec institucional. Ara treballa pel PSOE i el concepte d’acomiadament hauria de ser “baixa voluntària” doncs va marxar per voluntat pròpia.
 
Com a continuació del resum de “La Casta” podem parlar dels privilegis que tenen els 80.000 càrrecs institucionals espanyols. Cal repetir que, per una feina, sense cap control i on l’absentisme és notable. Els senadors, per exemple, tenen 1.700.000 € per a despeses de mòbil a la seva disposició, els diputats que no són de Madrid 1.820 € mensuals en concepte d’allotjament lliures d’impostos: hi ha 12 milions de súbdits espanyols que cobren menys d’aquesta xifra cada mes. Les multes de tràfic els hi paga l’estat i amb recàrrec, no tenen cap límit de despesa en menjar, el congrés es va gastar en regals nadalencs la xifra de 160.000 € anant la majoria de regals a càrrecs electes, les retencions als diputats són només del 4,5 % doncs la majoria del seu sou és exempt de tributar, els diputats reben 5 milions d’€ en concepte de viatges en tren, avió o vaixell i així un llarg etcètera.
Daniel Montero afegeix que dues terceres parts dels diputats treballen, i cobren, simultàniament del sector privat. El cost global de “la casta” és de 720 milions d’€. Es gasta tres vegades més en aquesta gent que en mantenir el patrimoni estatal. No és d’estranyar, doncs, que defensin els seus càrrecs amb ungles i dents així com subvencionant una premsa addicta que reflecteixi la realitat com ells volen.

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats