Hora de passar comptes


L’enquesta publicada per La Vanguardia confirma la tendència al desastre pel tripartit. I, de moment, confirmaria també l’hegemonia de CiU que obtindria una victòria aclaparadora en les eleccions. Si prenguéssim com a fiables els resultats i els extrapoléssim al dia després, l’ensorrament d’Esquerra i els vots que perden aquests, sospito que anirien a parar als convergents. Just quan més independentistes i més actius es mostren, més dessasistits es trobarien i menys alternativa política directe tindrien.

Cal començar a prendre nota de les disfuncions que tenim com a projecte polític i no dur-nos a enganys, perquè amb el suport del 2% de la població no arribem a tenir un sol diputat al Parlament. Just en el moment en el que més independentisme es palpa a la societat d’aquest país des dels anys 30, i més actiu es mostra socialment, menys n’hi hauria a la Cambra catalana. Si no som capaços d’aconseguir el suport d’una part d’aquest electorat, que optaria per un projecte no rupturista, és que realment el món independentista encara no ha madurat prou com per a encapçalar un projecte engrescador per a la societat. La societat catalana és prou madura com per a entendre que per a votar segons qui necessita saber molt més del que ara mateix se’ls hi està posant a sobre de la taula. La gent em dirà que les enquestes no deixen de ser això, pures prospeccions, però també és cert que si esperem miracles o al dia després de les eleccions per a treure conclusions, ja no hi haurà temps per a reaccionar.

En conseqüència, penso que cal fer autocrítica en base als resultats que a dia d’avui obtindríem al Parlament, pensar ràpidament solucions, i plantejar-nos què cal fer per a fer més visible i conseqüent el projecte. Caldria que en Joan Laporta es decidís ja per aclarir el seu projecte polític i Reagrupament plantegés una sortida a aquesta incògnita, tenint en compte que el temps passa volant i en contra nostra. Estem a sis mesos de les eleccions i amb l’estiu pel mig, i tot el temps que no aprofitem ara per a fer campanya, se’ns escola.

Sospito que només fent proclames de declaracions unilaterals d’independència no en tindrem prou per a convèncer una part significativa de ciutadans, i crec que si no tenim mitjans eficients per a arribar a tothom, hauríem de cercar una solució. 

Espero que el dia 21 algunes d’aquestes incògnites puguin quedar resoltes o ens podríem trobar en un carreró  sense possibilitats de sortida.

Enviat per Joan Bonada associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats