Arxiu maig, 2010

Avui, a votar a Sabadell!

Avui es celebra una nova Consulta sobre la Independència. A diferència d’altres cops, que eren diversos municipis els consultats, aquesta vegada es fa només a Sabadell. És el municipi amb el cens més gran on s’ha celebrat des d’ara, d’aquí també la seva trascendència. Cal destacar l’immens esforç i treball de la Plataforma per a l’Autodeterminació de Sabadell, l’encarregada d’organitzar la Consulta. Duen mesos treballant intensament i, per exemple, des de dimarts fins ahir, cada dia, van organitzar un acte. Tota una demostració de treball i organització. Una mostra d’aquesta feina tan ben feta és que més d’un vuit per cent del cens ja ha votat de forma anticipada. Moltes felicitats, doncs, als organitzadors. Un cop més, la societat civil catalana ha demostrat que és possible organitzar una Consulta d’aquest abast sense cap mena de subvenció pública i sense publicitat ni promoció de cap mena. Us imagineu què s’hauria pogut arribar a fer amb els més de 3 milions d’euros que l’Hereu va malbaratar amb la farsa de la Diagonal?!
Així doncs, tota la gent de Sabadell, a votar!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

4 empreses han guanyat en 3 mesos més del que ZP estalviarà en un any

 

El benefici que van aconseguir 4 empreses de gener a març es superior a tot l’estalvi que el PSOE ha anunciat que farà en un any. Aquest estalvi, recordem-ho, es farà a base de retallar pensions, salaris de funcionaris i despesa social. 

Segons informa el diari “Gara” el BSCH, Telefònica, Endesa i BBVA van sumar 6.600 milions d’€ en el primer trimestre. L’estalvi anunciat el 12 de maig per l’estat serà de 5.000 milions d’euros. 

Es dona la circumstància, a més que el sector bancari ha rebut ajudes per part del govern espanyol de 61.000 milions d’€ i és precisament aquest sector el que acumula els major beneficis 2.215 milions el Santander i 1.240 el BBVA. També cal tenir en compte que el propi Botín va pressionar el govern estatal per a que adoptés les mesures de retallada. Tot plegat força obscè. 

 Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Fem un cafè?

Aquest és el nom d’una iniciativa que hem engegat des del Reagrupament-Sant Martí i que també és present a altres districtes i comarques. El seu objectiu és fer més propera l’associació a tothom i explicar, en primera persona, el projecte. Una de les crítiques més recurrents al món de la política en general és el seu allunyament respecte els ciutadans. Amb això, es pretén superar aquesta barrera i fer-nos el màxim de propers i accessibles. A més, tenint en compte que la cobertura que se’ns dóna a través dels mitjans de comunicació és extremadament escassa (i, a més, molts cops, esbiaixada) és una manera de rebre informació i conversar prou interessant. És, també, un moment ideal per a recollir i intercanviar idees, rebre propostes i respondre totes aquelles preguntes que es puguin tenir. La idea és que, qui així ho vulgui, agrupi un grup d’entre 5 i 15 persones (això és flexible, quantes més, millor! I, igualment, si en sou menys també vindrem!), proposi un lloc i llavors dos de nosaltres vindrem a explicar què és Reagrupament, els nostres objectius i el full de ruta, a més de respondre a tot allò que vulgueu saber. Per a fer-ho, només cal enviar un mail a la direcció que apareix en aquest enllaç o al meu mail personal mateix. També hi podeu entrar clicant a la imatge que hi ha a dalt de tot a la dreta. Si sou d’un determinat districte o comarca però preferiu que vingui una persona d’un altre, cap problema. Només cal escriure-ho i atendrem la petició.
Així doncs, ja ho sabeu! Estem a la vostra disposició!

P.D. No ha de ser necessàriament un cafè (una persona ho ha preguntat). Jo mateix no en prenc, ni tan sols tallats!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

,

No hi ha Comentaris

Article d’Antoni Bassas: ‘La profunda petjada de l’elefant’

Com molts de vostès, els dissabtes al matí jo tambe sóc un soccer dad de campionat escolar, amb la criatura i el cotxe amunt i avall. A l’últim partit, el tècnic de l’equip contrari duia la samarreta del Barça, la blau cel, amb l’anunci d’UNICEF i la bandera catalana just sota el coll. A milers de quilòmetres, un entrenador donava instruccions mentre lluïa els nostres símbols amb aquella naturalitat.
Quan Laporta va posar la senyera a la samarreta vaig pensar que era redundant. Les quatre barres ja eren a l’escut i al braçal del capità (des de l’època de Montal, una iniciativa que, per cert, ha estat llargament imitada, dins i fora de Catalunya). Però l’altre dia em va fer pensar en la profunditat de les petjades que deixarà aquest president sortint però sense presses.
Paradoxalment, el món global no ha signficat el final de les identitats, més aviat tot el contrari. I en aquesta partida, tothom juga les seves cartes. Washington m’ho recorda cada dia. És la ciutat del món amb més ambaixades, la majoria l’una al costat de l’altra a l’elegant avinguda Massachusetts, amb un mar de banderes onejant a les façanes. Tots els estats s’esforcen a difondre la seva cultura. L’Institut Cervantes de Chicago m’acaba d’enviar a la Blackberry el programa de les jornades Pensar en español. Dimecres vaig veure Obama a la Casa Blanca, amb el seu pin amb les barres i estrelles.
Laporta ha aprofundit en la identitat catalana del Barça. Pero no ho ha fet a base d’una buida agitació de banderetes, ni per dissimular els títols quan no es guanya, ni com a excusa victimista. Al contrari, el mèrit de Laporta és que ha associat catalanitat a victòria, a èxit mundial, a joc d’excel·lència i negoci als cinc continents. Ho ha fet exhibint els símbols sense complexos, demostrant que no és veritat que un producte no es ven si es «massa» català. Laporta ha mostrat que el món abraça els símbols si són els dels triomfadors, dels elegants, dels solidaris. Per això Laporta ha estat i serà encara un adversari a batre. En un moment en què el país es pregunta per l’endemà de la sentència de l’Estatut, en una Catalunya escassa de lideratge polític, Laporta ha demostrat a dins i a fora que és possible convertir el món en la nova frontera del catalanisme. Només s’ha de voler i ho han de fer els millors, com els que han inspirat i dirigit l’equip.
Laporta es convertirà en expresident de la mateixa manera que es va convertir en precandidat, a lloms del seu Elefant Blau: en veu alta. Laporta serà entorn. Els seus fitxatges finals i la seva presència a la campanya com si es presentés demostren fins a quin punt vol que el Barça continuï assemblant-se al que ell ha modelat. No tindrà més remei que respectar el temps històric del pròxim president. Però la seva fulgurant petjada a la vida del país ha estat tan profunda que ha obert un nou camí.

Publicat a El Peridodico.cat

No hi ha Comentaris

Reagrupament a les Festes de Maig del Poblenou

 

 

 

Reagrupament serà present a les Festes de Maig del Poblenou amb una parada informativa a la Rambla dissabte 22 i diumenge 23.

 

Us hi esperem.

No hi ha Comentaris

Que aprenguin a fer Consultes! Hereu dimissió!

Anem a comparar Consultes. Aquesta sobre la Diagonal ha costat més 4 milions d’euros, hi ha hagut centenars de funcionaris treballant, s’ha publicitat de forma constant i carregosa a tots els mitjans de comunicació (televisions, ràdios, diaris i al cinema) i pels carrers, es va contractar a dues empreses perquè no hi hagués cap problema pel que fa la votació, hi ha hagut crides desesperades del bipartit municipal a anar a votar… Resultat: 12,7% de participació podent votar durant sis dies. És a dir, que la participació per dia per prou feines ha estat d’un mìsèrrim 2%. Consultes sobre la Independència: no han costat ni un cèntim de diner públic (tot ha estat mitjançant aportacions dels voluntaris), no hi ha hagut cap mena de publicitat a cap mitjà, l’han tirada endavant voluntaris que han tret temps d’on no n’hi ha, s’ha hagut de fer front a mils de traves per part de molts ajuntaments i al menysteniment d’alguns polítics, que fins i tot cridaven a no votar. Participació mitjana en un sol dia de votació: més d’un 20%. Dels 462 municipis on s’ha celebrat fins ara, a 453 hi ha hagut en un sol dia més participació que en tota la setmana de la Diagonal. On són ara els que deien que aquestes eren participacions baixes? Com tenen la cara de dir que aquest 12%, amb tots els recursos i calers abocats, és un bon resultat?!
Fixem-nos en les garanties. A aquesat farsa de la Diagonal, hem viscut una propaganda descarada esbiaixada en contra de l’opció C, que s’ha arribat a amagar de les pròpies pantalles de votació (al seu lloc, un “Cap de les dues”), hem suportat problemes tècnics que van impedir votar al propi alcalde que, en un gest patètic, va fer veure que havia votat davant de tots els mitjans, el sistema facilitava la suplantació d’identitat, un auditor de la pròpia consulta reconeixia que aquest sistema no seria vàlid en unes eleccions, s’ha col·locat llocs de votació il·legals a seus del Psc-PSOE i de tot d’associacions i entitats “amigues” brutalment subvencionades… En les independentistes, es crida a votar tant “sí” com “no” i fins i tot es compta amb la presència d’observadors internacionals. Que n’aprenguin!
La primera conseqüència d’aquest ridícul monumental, d’aquesta aberració anti-democràtica, ha estat el cessament del Carles Martí (que, però, continuarà com a primer secretari del partit a BCN). En un intent desesperat de salvar l’alcalde, ha dit que ell era el “responsable últim” de la Consulta. Mentida. El responsable últim és l’alcalde, que bé ha sortit a tots els pamflets i mitjans promocionant aquest ridícul tan espantós. Hereu dimissió! I per cert, els d’Iniciativa, a acotar el cap davant el PSOE, com sempre! El Ricard Gomà ha dit que cal analitzar “amb humilitat” els resultats. Què vol dir amb això? No ha quedat prou clar?! Quina intervenció tan patètica i sense sentit al programa del Cuní! Un altre que hauria de fotre el camp!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Les consultes independentistes deixen en evidència el referèndum de la Diagonal

Els tres milions d’euros de la consulta barcelonina només mobilitzen el 12% dels ciutadans · Cada vot ha costat 17 euros a l’Ajuntament

L’escàs 12% de participació que ha aconseguit mobilitzar l’Ajuntament de Barcelona en la consulta sobre la Diagonal queda molt lluny del suport en les consultes sobre la independència d’arreu del Principat. Malgrat no comptar amb cap tipus de suport econòmic de les institucions, el fenomen de les consultes sobiranistes ha aconseguit mobilitzar de mitjana el 21% de la població allí on s’han celebrat, mentre que en la consulta promoguda pel PSC de Barcelona només ha votat un 12% de població tot i els sis dies de votacions. L’eficàcia dels referèndums independentistes també pot veure’s en el cost per vot: mentre que als 462 municipis que han consultat la independència cada vot ha costat un euro d’inversió en campanya, a la consulta barcelonina cada vot ha costat a l’Ajuntament de Barcelona 17 euros.

 

Pel que fa a la participació, el 12% de barcelonins mobilitzats contrasta amb la participació registrada per les consultes independentistes a bona part del Principat. Així, a Girona la participació va ser del 21,34%, quasi el doble que la registrada a la Diagonal en sis dies, a Vic del 42% o a Olot del 26%. La mitjana de participació als 462 municipis que han consultat la independència també s’acosta al doble de la participació barcelonina (21%).

Cost per vot vint vegades superior

En els estudis sobre les consultes independentistes, la relació entre el capital que aconseguien reunir les plataformes organitzadores i el nombre de vots obtinguts revelava que aquelles comissions amb un ratio superior a un euro el vot aconseguien millors resultats de participació que aquelles comissions els diners invertits eren inferiors a l’euro per cada suport.

A la Diagonal el cost final per vot és de pràcticament 20 vegades superior a les consultes sobre la independència, ja que els -com a mínim- 3 milions d’euros invertits en la consulta repartits entre els 172.169 sufragis indiquen un cost per vot de 17,45 euros.

Demanen la mateixa legitimitat per ambdues consultes

Des de Barcelona Decideix han demanat ‘respecte’ pels votants de la consulta de la Diagonal, ja que 172.169 ’són molts vots’, en concret ‘els mateixos que va treure el PSC a Barcelona a les darrers eleccions catalanes el 2006, i que van portar Montilla a la presidència (172.453)’, i per això demanen ‘respecte pels milers de persones que han cregut en el lliure exercici democràtic’.

Barcelona Decideix també exigeix als diaris de Barcelona que tractin amb la mateixa legitimitat que ara els resultats de la consulta sobre la independència del 10 d’abril de 2011. Segons la plataforma, ‘els mitjans, com és natural, obren amb les repercussions polítiques i el triomf de l’opció C amb el 80%, o sigui, es destaca més la naturalesa que no pas el volum de la resposta ciutadana’. Des de Barcelona Decideix sol·liciten als mitjans ‘un tracte similar per al referèndum sobre la independència a Barcelona’.

També demanen a l’Ajuntament i a l’alcalde Hereu que en la consulta sobiranista i destinin ‘els mateixos recursos i el mateix interès’ que han invertit en aquesta ocasió.

Directe.cat

No hi ha Comentaris

Una reforma, sí, però així, no

La Diagonal, en el tram entre les Glòries i Francesc Macià, precisa d’una reforma. Només cal anar-hi qualsevol moment del dia, sobretot durant les hores punta, per a comprovar-ho. No és un lloc gaire amable per a passejar. El soroll resultant del trànsit, unes voreres massa estretes a banda i banda, sumat a un carril bici col·locat amb calçador donen certa sensació de caos . Pel que fa al trànsit, els col·lapses es succeeixen un dia rere l’altre. Tampoc els busos poden circular prou ràpid. Pel que fa al comerç, tots aquests condicionants no ajuden que sigui una via comercial.
Per a millorar aquests problemes, doncs, caldria un canvi. Però no com ens ho vol endollar l’Ajuntament. La pretensió que l’Eixample absorbeixi tota la circulació és inviable. Ja va prou carregada com perquè hagi de suportar més cotxes. Que l’alcalde digui que la Diagonal no és una via de pas important denota un desconeixement brutal o un intent desesperat de justificar el pas del tramvia. Sobre aquest, precisa d’un gran espai, la seva regularitat de pas és reduïda i és molt poc adaptable. Una solució seria millorar i fer més eficient la xarxa d’autobusos, aconseguir una major regularitat de pas en el metro i, per què no, la proposta de fer un túnel subterrani amb diverses parades de ferrocarril no és dolenta. Seria una manera de fomentar el transport públic i, alhora, gràcies a això, es podrien ampliar voreres gràcies a la part del vehicle privat que absorbiria el ferrocarril.
Una reforma estructural d’una de les vies més importants de la ciutat cal que es pensi i s’estudiï detingudament. No es pot fer a la babalà. Ni se’ns pot presentar d’aquesta manera, amb una pseudo-consulta plena d’irregularitats tant en la publicitat com en la votació que només té com a objectiu promocionar un alcalde desquiciat que ha perdut la noció de la realitat. Està tan desesperat que ha cridat a tota la cort subvencionada perquè vagin a votar el que ell vol. Per això he votat la C. No és pas una postura immobilista, com criden desesperadament des del govern municipal. Al contrari. És l’alternativa d’estudiar quina Diagonal necessitem i volem de veritat.

Afegit: resultats finals: l’opció C ha recollit el 79,84% dels vots amb una participació de només el 12%. L’Hereu ha demanat la dimissió del primer tinent d’alcalde, el Carles Martí. I ell?! Hereu dimissió!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

ZP, covard!

Covards i socialment injustos. Així és com es podrien definir els “ajustos” anunciats pel nefast ZP per a provar de reduir el dèficit públic. El que s’ha passat els darrers anys omplint-se la boca amb la paraula “social”, el que “regalava” xecs-nadó amb l’únic objectiu de guanyar unes eleccions, ha quedat en evidència. Les mesures són les següents: reducció de la inversió en més de 6.000 milions d’euros, reducció mitjana del 5% dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions, eliminació de la retroactivitat en la Llei de la Dependència (que si ja era de nefasta i esbiaixada aplicació, ara encara pijtor; es pensen que una pesona és dependent només des que se li concedeix l’ajut, o què?!), reducció de la despesa farmacèutica, retall de l’ajuda del desenvolupament en uns 600 milions d’euros, eliminació de l’electoralista xec-nadó (per fi! No l’ha tret fins que no li ha quedat més remei! Recordem que tothom rebia el mateix independentment dels seus ingressos) i supressió de reduir la jornada laboral i complementar-la amb la Seguretat Social. El que s’auto-anomenava “garant” dels drets socials, el que durant tots aquests anys no ha fet RES per a reconduir la situació fins a arribar al punt de negar l’existència de la pròpia crisi, ara, de pressa i corrents i de forma precipitada, pren les tisores i retalla sobre els més desafavorits. Són unes mesures COVARDES. No s’ha atrevit amb la reforma del sistema financer ni en aprimar una administració pública central antiquada, carca i sobrecarregada. Amb una atur del 20%, tot això no farà altra cosa que accentuar aquesta pèssima situació. A més, tot plegat ha estat resultat de les pressions que ha rebut per part de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. Transmet, doncs, una imatge d’incapacitat i submissió patètica. Qui s’ha alegrat de les mesures? La patronal i el gran capital. Els sindicats, de boca, s’hi posicionen en contra i anuncien una “època de mobilitzacions”. A veure, per quan una vaga general d’una vegada? Què més ha de fer aquesta gentussa perquè per fi despertin?! Què els passa a les seves direccions?

A Catalunya, el President Montilla ha recollit el guant i ha mostrat el seu suport a l’anunci del ZP. La seva posició és doblement patètica i lamentable: és submís del que ja és submís. Cal recordar que a Catalunya patim un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros i que som el territori on hi ha un menor pecentatge de gent que treballa al sector públic. Una altra mostra de la covardia sociata: no s’han atrevit a alçar la veu contra els que vertaderament han malbaratat els diners provinents dels impostos dels catalans i de la Unió Europea. Ja sabem tots qui són. I compte, que encara n’hi pot haver més!
Tot plegat no fa altra cosa que reforçar la necessitat d’un Estat propi per a Catalunya. Dins de l’estat espanyol, de pet a la ruïna!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris