ZP, covard!


Covards i socialment injustos. Així és com es podrien definir els “ajustos” anunciats pel nefast ZP per a provar de reduir el dèficit públic. El que s’ha passat els darrers anys omplint-se la boca amb la paraula “social”, el que “regalava” xecs-nadó amb l’únic objectiu de guanyar unes eleccions, ha quedat en evidència. Les mesures són les següents: reducció de la inversió en més de 6.000 milions d’euros, reducció mitjana del 5% dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions, eliminació de la retroactivitat en la Llei de la Dependència (que si ja era de nefasta i esbiaixada aplicació, ara encara pijtor; es pensen que una pesona és dependent només des que se li concedeix l’ajut, o què?!), reducció de la despesa farmacèutica, retall de l’ajuda del desenvolupament en uns 600 milions d’euros, eliminació de l’electoralista xec-nadó (per fi! No l’ha tret fins que no li ha quedat més remei! Recordem que tothom rebia el mateix independentment dels seus ingressos) i supressió de reduir la jornada laboral i complementar-la amb la Seguretat Social. El que s’auto-anomenava “garant” dels drets socials, el que durant tots aquests anys no ha fet RES per a reconduir la situació fins a arribar al punt de negar l’existència de la pròpia crisi, ara, de pressa i corrents i de forma precipitada, pren les tisores i retalla sobre els més desafavorits. Són unes mesures COVARDES. No s’ha atrevit amb la reforma del sistema financer ni en aprimar una administració pública central antiquada, carca i sobrecarregada. Amb una atur del 20%, tot això no farà altra cosa que accentuar aquesta pèssima situació. A més, tot plegat ha estat resultat de les pressions que ha rebut per part de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. Transmet, doncs, una imatge d’incapacitat i submissió patètica. Qui s’ha alegrat de les mesures? La patronal i el gran capital. Els sindicats, de boca, s’hi posicionen en contra i anuncien una “època de mobilitzacions”. A veure, per quan una vaga general d’una vegada? Què més ha de fer aquesta gentussa perquè per fi despertin?! Què els passa a les seves direccions?

A Catalunya, el President Montilla ha recollit el guant i ha mostrat el seu suport a l’anunci del ZP. La seva posició és doblement patètica i lamentable: és submís del que ja és submís. Cal recordar que a Catalunya patim un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros i que som el territori on hi ha un menor pecentatge de gent que treballa al sector públic. Una altra mostra de la covardia sociata: no s’han atrevit a alçar la veu contra els que vertaderament han malbaratat els diners provinents dels impostos dels catalans i de la Unió Europea. Ja sabem tots qui són. I compte, que encara n’hi pot haver més!
Tot plegat no fa altra cosa que reforçar la necessitat d’un Estat propi per a Catalunya. Dins de l’estat espanyol, de pet a la ruïna!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats