Article d’Antoni Bassas: ‘La profunda petjada de l’elefant’


Com molts de vostès, els dissabtes al matí jo tambe sóc un soccer dad de campionat escolar, amb la criatura i el cotxe amunt i avall. A l’últim partit, el tècnic de l’equip contrari duia la samarreta del Barça, la blau cel, amb l’anunci d’UNICEF i la bandera catalana just sota el coll. A milers de quilòmetres, un entrenador donava instruccions mentre lluïa els nostres símbols amb aquella naturalitat.
Quan Laporta va posar la senyera a la samarreta vaig pensar que era redundant. Les quatre barres ja eren a l’escut i al braçal del capità (des de l’època de Montal, una iniciativa que, per cert, ha estat llargament imitada, dins i fora de Catalunya). Però l’altre dia em va fer pensar en la profunditat de les petjades que deixarà aquest president sortint però sense presses.
Paradoxalment, el món global no ha signficat el final de les identitats, més aviat tot el contrari. I en aquesta partida, tothom juga les seves cartes. Washington m’ho recorda cada dia. És la ciutat del món amb més ambaixades, la majoria l’una al costat de l’altra a l’elegant avinguda Massachusetts, amb un mar de banderes onejant a les façanes. Tots els estats s’esforcen a difondre la seva cultura. L’Institut Cervantes de Chicago m’acaba d’enviar a la Blackberry el programa de les jornades Pensar en español. Dimecres vaig veure Obama a la Casa Blanca, amb el seu pin amb les barres i estrelles.
Laporta ha aprofundit en la identitat catalana del Barça. Pero no ho ha fet a base d’una buida agitació de banderetes, ni per dissimular els títols quan no es guanya, ni com a excusa victimista. Al contrari, el mèrit de Laporta és que ha associat catalanitat a victòria, a èxit mundial, a joc d’excel·lència i negoci als cinc continents. Ho ha fet exhibint els símbols sense complexos, demostrant que no és veritat que un producte no es ven si es «massa» català. Laporta ha mostrat que el món abraça els símbols si són els dels triomfadors, dels elegants, dels solidaris. Per això Laporta ha estat i serà encara un adversari a batre. En un moment en què el país es pregunta per l’endemà de la sentència de l’Estatut, en una Catalunya escassa de lideratge polític, Laporta ha demostrat a dins i a fora que és possible convertir el món en la nova frontera del catalanisme. Només s’ha de voler i ho han de fer els millors, com els que han inspirat i dirigit l’equip.
Laporta es convertirà en expresident de la mateixa manera que es va convertir en precandidat, a lloms del seu Elefant Blau: en veu alta. Laporta serà entorn. Els seus fitxatges finals i la seva presència a la campanya com si es presentés demostren fins a quin punt vol que el Barça continuï assemblant-se al que ell ha modelat. No tindrà més remei que respectar el temps històric del pròxim president. Però la seva fulgurant petjada a la vida del país ha estat tan profunda que ha obert un nou camí.

Publicat a El Peridodico.cat

Els Comentaris estan tancats