Avui fa 40 anys de la mort de Josep Carner


Avui 4 de juny fa 40 anys de la mort a Brusel·les de Josep Carner. Els meandres de l’exili de la dictadura feixista el van dur allí.

Les institucions catalanes i els mitjans de comunicació, han oblidat l’efemèride. Per quin motiu? Perquè és poeta? Perquè és català? Perquè cal silenciar la nostra cultura? Perquè va participar en un dels moviments que més petjada han deixat en la construcció de la nostra nació, com és el noucentisme? O simplement, perquè ara es promociona la cultura de l’efímer i així tenim més audiències?

És evident que en el moment que siguem un poble normal, és a dir, tinguem un estat, ens caldrà fer un esforç per seguir el fil de la narració de la nostra cultura, després de tants anys de renúncia institucionalitzada.

Pels companys reagrupats, gent de bona fe que han decidit posar-se a treballar per girar el curs de la història, he triat aquest poema “La poma escollida” que expressa, sobretot, tendresa, un dels motors de la bona gent.

 

La poma escollida

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?                   

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

 

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,          

i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen

i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

 

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me’n va la llum,                                    

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

 

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb ‘aspresa.     

Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats