La fi de la crisi


A Catalunya tenim una alternativa per superar la crisi d’una forma ràpida, molt més ràpida del que suposa seguir a Espanya: la independència

Sobre la crisi que vivim se n’ha escrit molt i en tornarem a llegir molts arguments dels perquè i de com n’hem de sortir. Qualsevol pla per sortir-ne, fracassarà si seguim a Espanya, aquest país que fa inversions milionàries en trens d’alta velocitat que cap més país del món no s’atreveix a fer perquè saben que no és rendible, aquest país que per ajudar les comunitats pobres crea milers de funcionaris, duplicant i triplicant el nivell de Catalunya, o dóna un subsidi agrari tot l’any només treballant dues setmanes, aquest país que construeix milers de quilòmetres d’autovies en àrees on no hi ha gairebé trànsit i oblida aquelles que generen el PIB més alt i en són deficitàries, i aquest país que ajuda la banca privada, inverteix milions d’euros en obres per afavorir les grans empreses constructores espanyoles, i en canvi oblida el petit i mitjà empresari, que genera més llocs de treball i que està arrelat al territori. Qualsevol sortida de la crisi continuant dins aquest país, és inviable o si més no farà tancar milers d’empreses, deixarà a l’atur centenars de milers de persones, i allargarà l’agonia més enllà del que ens mereixem.

Perquè a Catalunya tenim una alternativa per superar la crisi d’una forma ràpida, molt més ràpida del que suposa seguir a Espanya.

Recorda el lector l’efecte que va produir la designació de Barcelona com a seu Olímpica al 92? Després d’uns anys foscos de dictadura i unes quantes devaluacions per intentar mantenir la competitivitat internacional, l’impuls olímpic va suposar un procés il·lusionador per a un país que volia tornar a ser al món, hi havia un objectiu a complir amb nota i es va palesar a totes les capes socials, polítiques i econòmiques. Però també va suposar que moltes empreses d’arreu del món trobessin en Catalunya un país on invertir per fer-hi indústries aprofitant els costos salarials baixos i l’impuls tradicional de l’empresa catalana. Tot plegat va suposar uns anys de creixement econòmic però també social.

Avui aquesta situació ja no és reproduïble, no es pot fer un gran esdeveniment com aquell i en cap cas no suposaria el desenvolupament del moment perquè ara no tenim aquells avantatges que trobaven les empreses que s’implantaven a Catalunya.

Però sí que hi ha un esdeveniment que farà que es produeixi un efecte similar i ens traurà de la crisi de forma ràpida, si ho fem a temps. Es tracta de l’assoliment de la independència de Catalunya. Sens dubte tornarà a ser un procés engrescador que unirà molts sectors, que remourà estructures i permetrà repensar moltes de les qüestions que hem adoptat com a nostres pel fet de ser a Espanya, però que provenen de visions tancades i castellanitzants, res a veure amb el tarannà català. Parlem de tornar als valors clàssics de l’esforç, del treball, de la feina ben feta, en lloc de l’especulació, la televisió escombraria o les baralles dialèctiques dels polítics.

Però més important encara, un nou Estat català serà vist per importants grups empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l’eliminació de l’espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d’arraconament clarament premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d’Europa ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació estratègica al sud d’Europa. I també grans grups financers veuran en Catalunya un nínxol de mercat al qual aportar finançament, amb el convenciment que sent fora d’Espanya la capacitat de Catalunya per retornar el capital i interessos serà molt més alta que avui. Aquest finançament és bàsic per evitar el tancament de moltes petites i mitjanes empreses que s’han vist impossibilitades d’obtenir pòlisses i crèdits.

Els catalans hem de fer valer els nostres valors i virtuts per sortir del pou en què hem entrat per pertànyer a Espanya, i ho hem de fer abans que sigui massa tard. Encara hi som a temps, mai no hem estat tan a prop d’assolir-ho, i tampoc mai no hem estat tan a prop de la desaparició de gran part del nostre teixit empresarial de petita i mitjana empresa, la que ha mantingut el pols econòmic de la societat catalana. Per fer-ho només ens queda una via, la independència, i només depèn de nosaltres, del que votem a les properes eleccions.

Joan Canadell (El Punt)

,

Els Comentaris estan tancats