Arxiu agost, 2010

Reagrupament Sant Martí creix.

A Reagrupament Sant Martí estem d’enhorabona, som més companys i companyes que mai i hem aconseguit el rècord absolut d’associats al districte. A tot el territori està passant el mateix i la xifra de reagrupats puja dia a dia.

Això es nota també al Facebook, on el grup que dona suport a Reagrupament està a punt d’assolir la xifra de 4500 admiradors i el grup de Sant Martí té ara mateix 2744 amics.

Us dono les gràcies a tots pel vostre treball i us encoratjo a seguir així. Les eleccions estan més a prop que mai.

Salut i independència.

Francesc Garcia

Coordinador de Reagrupament Sant Martí

,

No hi ha Comentaris

“Tres senyors no poden dir un bon dia que s’han inventat una coalició”

Joan Carretero (Tremp, 1955) exhibeix la seva condició de metge, a la qual va tornar el dilluns següent a ser cessat com a conseller. Presideix Reagrupament i ha passat d’oferir-li el que volgués a Joan Laporta a ser més que escèptic a l’hora de plantejar-se una coalició amb Solidaritat Catalana. Ho explica en aquesta entrevista.


- Vol dir que vostè i el senyor Laporta no estan cansant el públic amb aquesta cançó de l’estiu?

-”Nosaltres en el seu dia vam intentar fer una cançó de primavera. Li vam oferir ser cap de llista a les eleccions al Parlament. A partir d’aquí ell ha decidit fer un nou partit polític, amb nous socis. I, per part nostra, queda poca cançó”.

- Vostè deu tenir alguna idea del perquè…

-”Tinc 54 anys i a la vida sé que de vegades a algú pot agradar-li molt una noia, i festejar-la molt, però que, al final, se’n vagi amb un altre. Res de nou”.

- Encara hi ha possibilitats d’un acord? Ho dic perquè hi ha gent amb la qual vostè va entrar en conflcite a Reagrupament i ara col·laboren amb Joan Laporta. Això és un impediment? És excloent?

-”En aquest món hi ha coses que dificulten les relacions. És evident que això no facilita l’acord, però jo penso que el que menys facilita l’acord és que hi ha unes persones que han començat un projecte de nou i que, fins ara, els trofejos que exhibeixen més és que hi ha un altre moviment -que ja hi era- i que té baixes. Això em recorda quan a ERC deien, cada dos per tres, que havíem desaparegut”.

- Vostès, a finals de gener, van tenir una crisi interna. Alguns dels que la van protagonitzar l’acusen ara d’autoritari. Vist amb perspectiva quina autocrítica en pot fer, de tot aquell conflicte?

-”Nosaltres havíem creat un moviment nou i hi havia gent que pretenia fer una rèplica, un clon d’ERC. D’altres pensavem que això no era bo. Jo entenc que era millor per al país començar una cosa nova sense lluites territorials ni de grup”.

- Ho pregunto perquè en aquell moment va semblar que el conflicte era pel sistema de confecció de llistes. I ara, justament, aquest sembla, també, el problema essencial entre Rcat i SC.

-”Aviam. En tres setmanes no es fan unes primàries ni aquí ni a la Lluna. Nosaltres no tenim cap problema amb SC perquè ni tan sols hi hem parlat mai. Tot això de les primàries és un invent que ells van repetint contínuament, però és un conflcite fals. I després hi ha una altra cosa que potser que algú s’ho faci mirar en aquest país. Dos o tres senyors no poden dir un bon dia que s’han inventat una coalició. Jo mai havia vist, en la política mundial, tres persones que diguin que han fet una coalició. És que, una coalició amb qui? Doncs ja veurem… No podem viure de ficcions, i el que em sap greu és que hi ha gent que hi juga i això no porta enlloc. Aquí, de coalició només n’hi ha una, que existeix des de fa molts anys i que es diu Convergència i Unió”.

- En el supòsit que, al final, vagin ambdues llistes a les eleccions, com creu que els electors en podran distingir l’una de l’altra?

-”Hi ha una gran diferència. Nosaltres fa quatre anys que tenim un full de ruta que passa per fer una majoria política que proclami la independència de Catalunya. Fins ara no ho deia ningú més. Però és que, a més, hem de canviar la Llei Electoral, que hem de fer molt més pròxima als electors; hi ha d’haver incompatibilitats molt més dures per als representants institucionals; una llei de transparència que obligui els polítics a fer públics tots els seus ingressos; els beneficis de les empreses que treballen per les administracions s’han de conèixer; s’han de limitar els mandats… Tota una sèrie de propostes per engegar una dinàmica que tregui aquest país del pou econòmic i polític on es troba”.

- Es veurà amb Laporta aquesta setmana?

-”En principi, jo no. El dia i hora que em proposen sóc a la consulta”.

- Hi anirà algú altre, doncs.

-”Si els sembla bé, sí. I si no, haurem de canviar el dia”.

- El senyor Puigcercós li ha contestat la carta?

-”De moment, no. Però estic convençut que, encara que sigui per cortesia, la contestarà”.

- Vostè va ser conseller del primer tripartit. Què tenia el primer tripartit que no té el segon que s’enfonsa a les enquestes?

-”Una condició fonamental, que és la higiene democràtica del país. Calia airejar l’administració. Després, tenia programa nacional: l’Estatut, la Llei Electoral, l’organització territorial… Va acabar com va acabar, però tenia tot això. Què li passa al segon tripartit? Doncs que pretenen acabar amb el més important de la política catalana que és l’eix nacional. Els líders del segon tripartit van dir que farien un govern de gestió i això fa riure: Què voldria dir un govern que no fes ni gestió? Han pagat molt car fer veure que l’eix nacional no existeix”.

- Aquesta campanya electoral no serà tranquil·la. Josep Huguet, antic company seu al Govern, l’acusa a vostè, entre d’altres, de restar a l’independentisme.

-”El senyor Huguet només s’escolta ell mateix”.

- Si la suma d’ERC més les altres propostes independentistes es queda per sota dels 21 diputats actuals d’ERC, acceptaria que vostès hauran restat?

-”Les coses són més fàcils. Si ERC hagués fet les coses bé ja no hi hauria ningú que fes una altra proposta. Han passat anys d’hegemonia d’ERC en l’independentisme, si ara surten d’altres candidatures són ells els que han de reflexionar”.

- En cas que es presentin dues llistes que tinguin per bandera la proclamació de la independència per majoria al Parlament, el vot, necessàriament, s’haurà de repartir. Poden quedar-se fora? Aquests dies molta gent recorda el cas de Nacionalistes d’Esquerra i el BEAN de Xirinachs el 1980.

-”No m’ho plantejo així. Nosaltres tenim un full de ruta des de fa temps, les coses són com són. Els catalans hem d’assumir la realitat, no el que ens agradaria. Si al final hi ha dues, tres o quatre candidatures caldrà triar. I possiblement la unitat la faran els votants tot liquidant algunes opcions”.

Publicat a naciodigital.cat

No hi ha Comentaris

Joan Carretero:«L’hi he ofert tot i més a Laporta i m’ha dit que no»

–Fa un mes que més d’un milió de catalans van sortir al carrer en una exhibició d’unitat en resposta a la sentència sobre l’Estatut. Unitat que, de moment, no sembla que s’hagi de traslladar a les urnes en forma de candidatura independentista unitària. ¿Què falla?

–Ara la paraula mítica i màgica de l’independentisme és unitat . És bo sumar i l’ideal seria anar junts, però no és fàcil. Hi ha propostes tan esotèriques com anar junts a les eleccions i després al Parlament que cadascú vagi per separat. Si la unitat només serveix per fer una llista, faríem un flac favor al país i a l’independentisme.

–Llavors, ¿el principal obstacle és la llista o el programa?

–Nosaltres no hem posat gaires pegues per fer la llista. De fet, Reagrupament ha ofert el número u a una persona bastant coneguda. Però és més important aconseguir una cohesió i una coherència. Com que la candidatura unitària independentista no aconseguiria ara la majoria absoluta s’ha de tenir molt clara la tasca a fer en els pròxims quatre anys.

–Vostè va enviar una carta a Joan Puigcercós i a Joan Laporta per proposar-los una reunió. L’expresident del Barça l’ha citat per aquest dijous, dia 19, a la tarda. ¿Hi anirà?

–Estic disposat a reunir-me amb ell, tot i que el dia 19 serà impossible perquè passo consulta a la tarda. En tot cas, buscarem la manera de quadrar les agendes. Les negociacions s’han de portar amb discreció i tranquil·litat. A través dels mitjans és difícil arribar a acords, però estem disposats a parlar.

–Laporta s’ha ofert a recolzar dos dels seus candidats a canvi que vostès donin suport als dos candidats de Solidaritat Catalana. ¿Ho acceptaria?

–Estic disposat a acceptar això i bastant menys que això, però les propostes no s’han de fer a través de la premsa, sinó en persona.

–L’expresident del Barça diu que l’obstacle amb Reagrupament és que vostès volen una llista tancada proposada per la direcció, i ells, una llista oberta i primàries.

–No sé com faran ells la llista, però nosaltres l’hem elaborat d’acord amb el sistema electoral actual, i no com ens agradaria que fos. En tot cas, el que no es pot dir és que l’organització interna sigui un obstacle, perquè llavors no es podria pactar amb CiU, ERC, PSC…

–Però aquest mecanisme no els diferencia dels partits tradicionals, dels quals es volen distanciar.

–Potser m’equivoco, però no sé de cap partit que convoqui tota la militància per votar la llista.

–Fent una mica de memòria, després de mesos de bona sintonia, ¿en quin moment es trenca el pacte amb Laporta i per què?

–Primer, Laporta no va manifestar la voluntat de crear un partit. Fins fa poc volia aterrar ell sol en una candidatura. Per això li vaig oferir ser el cap de llista. Però després va canviar d’opinió i va decidir crear un partit nou amb les seves pròpies estructures. L’hi he ofert tot i més per anar junts, i m’ha dit que no.

–Si les eleccions són a l’octubre, la coalició haurà d’estar registrada abans de la Diada, fora que finalment s’integrin els candidats d’un partit a la llista de l’altre. ¿Contempla aquest pla B?

–Els temps de Reagrupament i els de Laporta no coincideixen. Nosaltres ja hem triat els nostres candidats i ell encara està creant el seu moviment. No es tracta que desaparegui un dels dos, sinó de trobar el punt de confluència.

–¿Se sent decebut amb l’expresident del Barça?

–No miro les coses des del punt de vista personal. Comprenc que les persones puguin tenir unes preferències en cada moment.

–ERC els va demanar que posessin sobre la taula una oferta concreta.

–La meva oferta és que les forces independentistes pactin alguns aspectes en què hi hauria llibertat de vot, però mantenint la unitat en la majoria dels temes. Si hem d’emular Ciutadans, els catalans es poden avorrir bastant.

–No es paren d’anunciar baixes a Reagrupament de gent que se’n va a Solidaritat Catalana. ¿El preocupa el ganxo Laporta?

–Per sort, tenim més altes que baixes. Entenc que hi hagi gent a qui li agradi més la nova organització, però tenim molt clar qui som i a qui ens dirigim. El que no entenc és que es busqui la unitat a costa de destruir el que ja existeix. Quan tens la percepció que et volen liquidar no t’ho prens gaire bé.

–¿Ho diu per les persones que han denunciat que vostè gestiona Reagrupament amb formes autoritàries? Parlen de falta de democràcia interna, llistes a dit…

–Les llistes de Reagrupament es van votar i a l’assemblea hi va anar qui va voler. El temps posa cadascú al seu lloc. Tinc ganes de veure com confeccionen altres les seves llistes.

–En tot cas, vostè va dir que no volia «enemics» a la seva llista, i fins i tot va forçar la dimissió de quatre dirigents crítics. ¿Això és regeneració democràtica?

–Als crítics els vam dir que si no hi estaven d’acord, assumissin la direcció. Jo prefereixo un projecte cohesionat que un pacte entre corrents que no se suporten, com sol passar en els partits.

–ERC els situa al centredreta. Com que la independència no és ni de dretes ni d’esquerres, faci’m un resum de la resta del seu programa per veure si és cert.

–Tenim liberals i socialdemòcrates. Per exemple, per trencar la crisi econòmica no podem abaixar els sous als funcionaris i dir a la gent que treballi menys. Cal aportar recursos econòmics de forma que l’economia, en lloc d’entrar en un cercle viciós, entri en un cercle virtuós.

–¿Com es podrà desenvolupar aquest programa si Reagrupament diu que es dissoldrà el mateix dia de la independència de Catalunya?

–Quan arribi la independència, Catalunya elaborarà una Constitució i celebrarà unes eleccions constituents per formar un Parlament. En aquest procés hi haurà partits que s’encarregaran de dirigir el país. Nosaltres no som polítics en el sentit tradicional.

Publicat a elperiodico.cat

No hi ha Comentaris

SENSE POR

No veig quin problema hi hauria d’haver per sotmetre els candidats de la llista electoral de Reagrupament Independentista novament a votació en un acte conjunt amb Solidaritat Catalana per a la constitución de les llistes electorals de la candidatura independentista que es presentaria a les properes eleccions del Parlament de Catalunya.

Entenc que hi poden haver moltes raticències al respecte, sobretot per aquells que encapçalen les llistes. També entenc que l’emergència sobtada de Solidaritat Catalana, amb un discurs idèntic al de Reagrupament, sembla una provocació gairebé intolerable sobretot davant l’arrogància mostrats envers la nostre associació. Però crec que ara cal ser generosos i conseqüents amb el nostre objectiu, la independència de Catalunya, i fer els passos necessaris per arribar-hi; que tal com ja han dit alguns, ens haurem d’empassar molts gripaus durant el camí!

Si Reagrupament té realment la força que diu tenir (en nombre d’afiliats i simpatitzants), no hauria de tenir por a posar les seves llistes a votació, ja que apel.lant al volt d’aquells que creuen en aquesta organització, seria del tot raonable pensar que molts dels actuals membres de les llistes sortissin escollits i per tant formessin part, també, de les noves llistes del partit independentista que es presenti a les eleccions.

No podem oblidar que la votació de candidats individuals per a formar part de les llistes electorals era la idea inicial de Reagrupament, la qual per raons que desconec no s’arribà a materialitzar mai, ans es va reformular, i que ara ha estat rescatada, diuen  (perquè encara no sabem com), per Solidaritat Catalana.

Si Reagrupament accepta el joc desmostrarà una fortalesa davant els seus seguidors i la resta de l’electorat i alhora un retorn a la seva lluita per la regeneració democràtica que ara sembla que encarni el grup Solidaritat Catalana, però que recordem, fou impulsada per Reagrupament ara fa més d’un any.

Voldria, des de la meva posició de membre de reagrupament animar a la reflexió, la congruència i la valentia per sintonitzar dos projectes que, tot i tenir tarannàs diferents,  en essència lluiten pel mateix, exactament el mateix: independència i regeneració democràtica. La feina de Reagrupament no haurà estat en va, malgrat pugui ser fagocitada (com alguns diuen), i cal que les negociacions s’enfoquin més a defensar la Constitució i el programa electoral que entre tots hem escrit, i definir comportaments sincrònics al sí del Parlament.

Enviat per Ariadna Benet associat a Reagrupament – Sant Martí.

6 Comentaris