SENSE POR


No veig quin problema hi hauria d’haver per sotmetre els candidats de la llista electoral de Reagrupament Independentista novament a votació en un acte conjunt amb Solidaritat Catalana per a la constitución de les llistes electorals de la candidatura independentista que es presentaria a les properes eleccions del Parlament de Catalunya.

Entenc que hi poden haver moltes raticències al respecte, sobretot per aquells que encapçalen les llistes. També entenc que l’emergència sobtada de Solidaritat Catalana, amb un discurs idèntic al de Reagrupament, sembla una provocació gairebé intolerable sobretot davant l’arrogància mostrats envers la nostre associació. Però crec que ara cal ser generosos i conseqüents amb el nostre objectiu, la independència de Catalunya, i fer els passos necessaris per arribar-hi; que tal com ja han dit alguns, ens haurem d’empassar molts gripaus durant el camí!

Si Reagrupament té realment la força que diu tenir (en nombre d’afiliats i simpatitzants), no hauria de tenir por a posar les seves llistes a votació, ja que apel.lant al volt d’aquells que creuen en aquesta organització, seria del tot raonable pensar que molts dels actuals membres de les llistes sortissin escollits i per tant formessin part, també, de les noves llistes del partit independentista que es presenti a les eleccions.

No podem oblidar que la votació de candidats individuals per a formar part de les llistes electorals era la idea inicial de Reagrupament, la qual per raons que desconec no s’arribà a materialitzar mai, ans es va reformular, i que ara ha estat rescatada, diuen  (perquè encara no sabem com), per Solidaritat Catalana.

Si Reagrupament accepta el joc desmostrarà una fortalesa davant els seus seguidors i la resta de l’electorat i alhora un retorn a la seva lluita per la regeneració democràtica que ara sembla que encarni el grup Solidaritat Catalana, però que recordem, fou impulsada per Reagrupament ara fa més d’un any.

Voldria, des de la meva posició de membre de reagrupament animar a la reflexió, la congruència i la valentia per sintonitzar dos projectes que, tot i tenir tarannàs diferents,  en essència lluiten pel mateix, exactament el mateix: independència i regeneració democràtica. La feina de Reagrupament no haurà estat en va, malgrat pugui ser fagocitada (com alguns diuen), i cal que les negociacions s’enfoquin més a defensar la Constitució i el programa electoral que entre tots hem escrit, i definir comportaments sincrònics al sí del Parlament.

Enviat per Ariadna Benet associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats