Ahir va ser un gran dia!


Vaig acabar molt satisfet de la Diada d’ahir. La veritat és que viure dies com aquest renova els ànims i impulsa les ganes de treballar per al país. El dia va començar amb el patètic espectacle orquestrat pels partits polítics amb representació parlamentària davant el monument a Casanovas. Per a impedir les escridassades d’anys anteriors, van decidir augmentar el “perímetre de seguretat” per així no ser sotmesos a l’opinió de la gent. Una actitud que demostra la seva covardia. Allò d’ahir va ser una constatació del seu dia a dia: es van allunyar, per voluntat pròpia, del poble. Com sempre, davant de l’Arc de Triomf, una bona colla d’entitats ens mostraven la seva feina diària. El país és viu. Pel migdia, Reagrupament tenia previst organitzar un acte, com l’any passat, d’homenatge al General Moragues. Un cop més, però, els socialistes van provar de boicotejar-lo. L’any passat, en un gest intolerable, van enviar a dos treballadors de l’ajuntament (sí, en un dia festiu!!) que, davant la incredulitat de tots, van començar a fer sonar les seves màquines just quan començaven els discursos polítics. Després de les nostres queixes, van marxar. Aquest any, l’Autoritat Portuària pretenia fer pagar a l’associació per a l’acte. Finalment, els parlaments han tingut lloc al Pla de Palau, on s’ha celebrat un dinar on hi havia més de 500 persones.

Per la tarda, la tradicional manifestació amb inci a la plaça Urquinaona. Allà, hem pogut veure els blocs dels tres partits independentistes que concorreran a les eleccions: Reagrupament, Solidaritat i Esquerra. Em va impactar en especial la poca gent que hi havia en el d’aquests últims. Mai havia vist el seu espai tan buit. Pel que fa als altres dos, va sorprendre positivament la gran capacitat de mobilització dels reagrupats, que vam ser els que més gent vam portar. Pel que fa a Solidaritat, el Joan Laporta va marxar a veure el partit del Barça (?!). Vist el resultat, s’hauria pogut quedar allà. Finalment, el dia va cloure amb un concert d’At Versaris amb Asstrio, Els Pets i Els Amics de les Arts. Tot i que sóc fan d’aquests últims, vaig marxar poc després que comencessin a tocar els de Constantí. Estava ja força cansat. Però vaig tornar a casa content, satisfet. Ahir va ser un gran dia!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

Els Comentaris estan tancats