Arxiu octubre, 2010

«A Arenys de Munt li fan el buit amb les subvencions des del referèndum »

Entrevista a Carles Móra. L’alcalde d’Arenys de Munt i capdavanter de Reagrupament reconeix que la Diputació, Generalitat i Estat central li retallen subvencions per impulsar les consultes sobiranistes. “La diferència de Solidaritat amb Reagrupament és la regeneració que proposem” assegura

Carles Móra i Tuxans (Arenys de Munt,1955) Alcalde mediàtic del primer municipi que va organitzar una consulta sobiranista. Fa 30 anys que es dedica a la docència. Ara forma part de les llistes de Reagrupament per Barcelona. Home pacient està convençut que Reagrupament ofereix alguna cosa més que independència, “la independència per dur el país a l’excel·lència” en diu. Es queixa que les administracions del PSC li fan el buit a nivells d’ajuts des del referèndum i insisteix que la unitat amb Solidaritat es va intentar fins el darrer minut.

-Bé, alcalde, vostè governa al poble que ha començat la nova dinàmica independentista

Sí, però  ens adonem que de manera barroera patim una persecució màxima als companys que continuen la feina. Per exemple Tarragona Decideix, a qui els van amenaçar amb multar-los si posaven cartells o un obligat silenci als mitjans subvencionats. Estem esfereïts, perquè veus que no estan de punyetes, perquè van atacar la mateixa gent que ells representen. Per una banda, estem molt contents, amb gran autoestima, però per altra preocupats perquè el poder està atacant aquest moviment nascut a Arenys de Munt

-Què vol dir? Què  Arenys de Munt és una víctima, perd subvencions per exemple de la Diputació, de l’Estat central o d’administracions dominades pel PSC?

Sí, sí, hi ha força desafecció cap Arenys de Munt dels partits que ostenten el poder a la Generalitat i a l’Estat espanyol. A nivell de poble i d’alcalde devem estar entre els 3 primers llocs de la llista negra de la Generalitat i l’Estat. Et fan el buit amb força llocs i plataformes, amb algunes administracions supramunicipals, que ens posen un escull, franquejable, però un escull que és difícil de superar a nivell material, econòmic. Es nota molt en els ajuts que s’haurien de repartir d’una manera equitativa a tots els pobles, i només reparteixen exclusivament al logo de partit i pedregi. Nosaltres com  partit municipalista no en traiem cap benefici. Ens fan el buit.

- Alcalde vostè és un capdavanter de Reagrupament, però va ser un defensor de la unitat amb SI, això no ha estat possible…

Sí. Ho veig malament, nosaltres sempre intentem fer governs de concentració, som un partit basat en el teixit social, i és possible que el nostre partit acabi esdevenint una associació cívica. És més fàcil empènyer la gent des de les entitats socials que no pas des de la política. Hem intentat la unitat de totes les maneres possibles, ens van reunir fins a darrera hora a Puigcerdà amb els representants de la plataforma que volia la unitat. Vam fer oferiments sense ser garrepes, i sense fissures. Fins i tot, el representant de Solidaritat, Lluís Bosch, va deixar de militar-hi perquè encara espera la resposta d’Alfons  López Tena. Les coses s’han de dir clares: Rcat va intentar fins l’últim minut arribar a un acord, les nostres llistes són movibles. El primer és Catalunya.
- Així a la vista de la divisió que diferencia Reagrupament de Solidaritat si el projecte finalista és el mateix?

Jo demano que es voti independentisme, sigui qui sigui, però que el vot sigui independentista. Dit això, hi ha una diferència bàsica, i és la regeneració política. Aquest país la de moure el treball, els valors, el respecte, la feina ordenada, l’ordre i la capacitat de decisió. I aquest és el valor afegit de Reagrupament.

- Així és indestriable la independència que la regeneració, o una abans de l’altre?

Han d’anar totes dues de bracet. Construir un país amb els mals hàbits d’ara seria una tasca deficitària, volem la Catalunya de l’excel·lència. Som persones normals, som persones del poble que vol treballar pel poble. Una Catalunya neta, culta i desvetllada com deia Salvador Espriu.

-Si les enquestes l’encerten hi haurà una clara majoria sobiranista al Parlament?

Es refereix a CiU?

-Per exemple

El projecte de CiU no el menystenim, però no podrà tirar endavant, coneixen de sobres les reaccions de l’Estat espanyol. El concert no l’acceptaran.

-Però hi donarien suport?

Estem més propers d’en Mas que d’en Montilla.

-I al concert?

Insisteixo que s’ha d’aconseguir però no s’assolirà. L’exemple el tenim amb l’ofensiva judicial contra el català d’aquesta setmana. És desgranar la sentència de l’Estatut que atenta contra la línia de flotació del vaixell Catalunya.

- Formaria grup parlamentari amb ERC i SI?

Si l’objectiu és la independència, sense figures, aniríem plegats, sí. Ara bé, a la mínima fissura ho denunciaríem. La nostra disciplina és molt autoexigent, primer és prioritzar Catalunya. Jo deixo de ser alcalde d’aquí set mesos, per deontologia, això no és un joc. Ho dic com exemple que  volem un Parlament transparent per un estat independent, cosit amb bons hàbits i vertebrat a través de la bona feina.

-Si el 28 no obtenen representació?

Seguirem lluitant pel país a través del teixit associatiu i tornarem a les nostres respectives feines

Carles Móra, Publicat a Nació Digital

,

No hi ha Comentaris

El 28-N, tu tries: o autonomia o independència

En el moment històric en què som ara ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si el que volem per al nostre país és ser espanyols; és a dir, ser ja per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.

Els catalans hem viscut alegrement d’il·lusions des de fa molts anys, però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar-nos clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…-  no seran mai possibles dins d’una Espanya cada dia més reforçada. En aquest sentit, el 28 de novembre serà un moment clau, en el qual els ciutadans d’aquest país podrem dir amb tota llibertat el que volem per a la nostra nació. Si aquell vespre el Parlament és ple de diputats autonomistes, això voldrà dir que ja ens està bé la situació d’espoli i humiliació a què ens tenen sotmesos. Si, en canvi, els independentistes som majoria, estarem en condicions d’esdevenir un poble lliure, un nou estat de la Unió Europea, en qüestió de poc temps.

De vegades sembla que els catalans estiguem afectats per una mena d’amnèsia col·lectiva. No fa gaire, el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport ens volien convèncer que s’havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, quan tan sols han passat uns mesos, la Generalitat ha d’emetre bons perquè està tècnicament en una situació de fallida. I tot això mentre es va generant un dèficit cada vegada més gran que, a la llarga, provocarà que els pocs recursos econòmics que som capaços de gestionar es destinin, gairebé exclusivament, a pagar aquest deute.

Un altre aspecte que demostra aquest nivell d’il·lusió en què hem viscut i que ara sembla que no vulguem reconèixer és el nombre rècord de tancament de fàbriques de “baix valor afegit”. Des de la Generalitat se’ns deia que això responia a un millor nivell de la nostra economia que no admetia ja treballs de baixa qualificació i sous reduïts; que nosaltres ja havíem entrat en l’etapa del R+D i que les fàbriques que necessitaven mà d’obra “poc qualificada” havien de marxar a països amb economies que nosaltres ja havíem superat. No fa gaire, però, el president de la Generalitat va haver d’anar a la Xina a suplicar que fàbriques d’aquesta mena  –una cadena de muntatge de vehicles- tornessin a instal·lar-se a Catalunya en una demostració clara que el nostre nivell com a país està caient en picat.

Davant d’això, Reagrupament proposa un pla basat en tres receptes bàsiques que s’han resumit en l’eslògan “Independència, democràcia i treball”. D’una banda, la necessitat de la independència, ja que només amb un estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. És vital, també, afrontar un procés de regeneració democràtica, amb accions legislatives que afavoreixin la transparència i el control de la gestió pública, la limitació de mandats, una llei electoral basada en circumscripcions petites, un règim dur d’incompatibilitats, una simplificació i racionalització de l’administració, una austeritat pressupostària i un llarg etcètera de mesures que ens donaran aquest plus de seriositat que ens permetrà anar pel món amb orgull. Finalment, cal recuperar l’exigència màxima en la feina ben feta, en els valors de l’esforç, l’excel·lència i la justa recompensa. Hem de treballar més i més bé, per poder ser un país millor i amb més qualitat de vida.

Ara per ara, però, el primer repte és entrar amb força al Parlament el 28 de novembre. O un Parlament autonomista o un d’independentista, o més Espanya o la llibertat, tu tries.

Joan Carretero, Publicat a Nació Digital

,

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Sant Martí de Provençals

Aquest dimarts 19 d’octubre a les 20h. Conferència “Independència: el camí cap a l’estat propi” amb Montserrat Tudela (Candidata al Parlament de Catalunya i veïna de Sant Martí) i en Joan Canadell ( Secretari General del Cercle Català de Negocis i candidat al Parlament de Catalunya).

L’acte tindrà lloc al Centre Cívic de Sant Martí c/ Selva de Mar 215 (cantonada Rambla Guipúscoa). L’assistència és lliure.

Com és habitual als actes organitzats per Reagrupament, al final, hi haurà un torn de preguntes on els ponents respondran els dubtes i suggeriments dels presents.

Us hi esperem.

No hi ha Comentaris

Dijous tertúlia política

Com cada segon dijous de mes celebrem la tertúlia política de Reagrupament Sant Martí. Les reunions, obertes a tothom que tingui interès en l’actualitat política catalana, comencen a les 20′30h al bar de la Farinera. (Gran Via de les Corts Catalanes, 837 / Escultors Claperós)

Us hi esperem.

, ,

No hi ha Comentaris

Activitats octubre i novembre

Benvolguts socis,

com ja sabeu les eleccions són a la porta de casa i l’olla dels partits s’està caldejant cada dia més.

Reagrupament vol treure representació parlamentària per impulsar els objectius que ha anat treballant i predicant des dels seus inicis: independència, regeneracio democràtica i treball. I valga’m la redundància, això només ho aconseguirem amb l’esforç i tenacitat de tots nosaltres.

De moment a Sant Martí s’han preparat els següents actes i activitats durant els mesos d’octubre i novembre:

  1. Tertúlia política: dia 14 d’octubre a 20:30h i dia 11 de novembre a la mateixa hora a la Farinera del Clot.
  2. Presentació de Reagrupament a la Verneda: dia 19 d’octubre a les 20:00 amb Montserrat Tudela i Joan Canadell al Centre Cívic de Sant Martí (a Selva de Mar).
  3. Inauguració del local de Reagrupament: dia 20 a les 20:00h al local del c/malgrat 93.
  4. Taules informatives de Reagrupament al carrer rogent (cad dimecres des del dia 20 d’octubre fins el 24 de novembre), a la Rambla del Poblenou (cada dijous des del dia 21 d’octubre fins el 25 de novembre) i a Rambla Guipúscoa (cada divendres des del dia 22 d’octubre fins el 26 de novembre).
  5. Vermut amb Reagrupament Contesta: dia 13 de novembre a 2/4 d’1 del migdia. Hi assistiran Rut Carandell, Montserrat Tudela i Carles Mora.
  6. Taula a la Fira Boja del Clot: dia 14 de novembre tot el matí fins a migdia.

Bé, com podeu observar és una llista ambiciosa i és possible que encara s’ampliï més. Des de la junta de Sant Martí, i també la junta general, demanem la col·laboració en allò que bonament pugueu a cadascun de vosaltres i per això FEM UNA CRIDA A TOTS VOSALTRES I AMICS VOSTRES QUE VULGUEU I PUGUEU AJUDAR-NOS A PREPARAR AQUESTS ACTES.

Algunes de les feines on es necessita gent són: preparació d’actes, encartellada i difusió dels actes, presència a la taula del carrer, difusió per la xarxa, assistència als actes, contactes amb la premsa local.

Per qualsevol consulta o per apuntar-vos a alguna de les feines esmentades, podeu contactar amb en bcn-santmarti@reagrupament.cat

, ,

No hi ha Comentaris

Reagrupament, un projecte unitari

D’ençà del dia de la seva creació, Reagrupament sempre ha estat un projecte unitari, ha tingut la intenció de sumar, d’unir totes aquelles persones que volem que Catalunya es constitueixi com a estat i que, com és evident, no trobem en cap de les formacions polítiques avui parlamentàries la resposta als nostres anhels de llibertat i sobirania.

Per tant, Reagrupament neix com a associació, però amb la ferma voluntat d’esdevenir protagonista en les pròximes eleccions. I neix, com he dit, amb una vocació unitària, amb la intenció de posar fi a la dispersió de sigles que sempre ha caracteritzat l’independentisme català. I fins avui hem fet molt bona feina i tots i cadascun dels nostres associats n’han d’estar orgullosos. Som avui un moviment fort, producte de la transversalitat ideològica que sempre hem defensat però alhora cohesionat i ben implantat al territori.

En els últims anys hem sumat i hem sumat molt, i hem desautoritzat tots aquells que, per desprestigiar-nos, ens han volgut penjar l’etiqueta de ser una escissió d’Esquerra. Res més lluny de la realitat, els números són clars: dels nostres actualment més de 3.400 associats, un 70% no havien militat mai en cap organització política i el 30% restant prové de diferents partits. Per tant, hem avançat molt en el camí de la unitat independentista i ho hem fet treballant des de la base, trepitjant el carrer i recorrent la geografia del nostre país explicant les nostres propostes a tothom que ens ha volgut venir a escoltar i hem aplegat a les nostres files bons professionals; com diem tot sovint, Reagrupament no vol professionals de la política però sí bons professionals que volen dedicar uns anys de la seva vida a fer política pel seu país.

Som, per tant, un moviment que ha fet fins avui tres assemblees nacionals amb una alta participació d’associats, uns associats que no han exercit de figurants sinó que han intervingut, han participat i han pogut dir la seva sempre que han volgut. Hem demostrat que tenir una direcció forta no és contradictori amb disposar d’una base activa i amb ganes d’intervenir, de treballar i de mobilitzar-se. Hem omplert, pagant expressament cada associat de la seva butxaca, tres cops el Palau de Congressos en tres assemblees que han servit per, primer, dotar-nos d’uns reglaments i d’una junta directiva nacional; segon, d’un full de ruta que hem denominat “Organitzant el nostre futur lliure”, en què van participar més de 600 associats, i, tercer, aprovar unes candidatures que van tenir el suport del 90% dels assistents, i de més del 90% en els casos de les circumscripcions de Lleida i Girona. És a dir, tots els passos que hem anat fent s’han fonamentat en la participació dels associats i en un suport àmpliament majoritari, i val la pena recordar-ho quan d’altres que no se sap encara qui ha elegit pretenen erigir-se en portaveus de la democràcia interna i de la transparència i, des d’altres organitzacions , ens volen donar lliçons no se sap ben bé de què.

Dimarts passat, al Fossar de les Moreres, un grup de patriotes, d’independentistes de pedra picada van fer una crida a la unitat independentista, a l’entesa amb vista al 28 de novembre. I jo agraeixo sincerament el seu esforç, la seva il·lusió perquè en les pròximes eleccions l’independentisme català assoleixi uns grans resultats i jo comparteixo de ple aquesta il·lusió, però els he de dir que ha passat molt temps d’ençà que el 31 de juliol a Arenys de Munt vaig fer una proposta de coalició a Joan Puigcercós i Joan Laporta, en una sala plena de gom a gom d’una munió de persones que avui en poden ser testimonis. Des d’aquell dia, no hi ha hagut cap resposta seriosa a aquesta iniciativa, tot han estat subterfugis, menyspreus i fugides d’estudi.

Des de llavors, Reagrupament ha continuat afegint suports al seu projecte: Suma Independència, el Bloc Sobiranista Català… i encara som a temps de continuar sumant. Tots els candidats de Reagrupament tenim clar, i hi ha un mandat de la tercera assemblea nacional que així ho diu, que estem disposats a fer un pas enrere a favor de la unitat si és que realment aquesta unitat s’ho val. Però penseu una cosa, el 28 de novembre és molt important, segur que sí, però encara ho és més el 29 de novembre. Probablement en aquestes eleccions no s’assolirà un mínim de 68 diputats disposats a proclamar la independència des del Parlament de Catalunya; justament per això és molt important, és bàsic i fonamental, que l’endemà de les eleccions els nostres diputats tinguin clar què anem a fer al Parlament. No només haurem de fer molta pedagogia del procés cap a la independència dins i fora del Parlament, sinó també deixar clar que no ens deixem comprar ni per cap càrrec, ni per cap sou, ni per cap comissió o prebenda; que no participarem de cap manera en la gestió d’una comunitat autònoma espanyola a la qual falten 22.000 milions d’euros en el seu pressupost, cosa que ens anul·la com a país, i que les nostres idees d’independència i regeneració democràtica són la nostra única raó de ser. Al Parlament, els diputats de Reagrupament hauran de treballar per posar els fonaments de la Catalunya Estat. Nosaltres hi estem disposats, no sé si tothom està en condicions de poder dir el mateix.

Joan Carretero

No hi ha Comentaris