Arxiu etiqueta Opinió

Avui fa 40 anys de la mort de Josep Carner

Avui 4 de juny fa 40 anys de la mort a Brusel·les de Josep Carner. Els meandres de l’exili de la dictadura feixista el van dur allí.

Les institucions catalanes i els mitjans de comunicació, han oblidat l’efemèride. Per quin motiu? Perquè és poeta? Perquè és català? Perquè cal silenciar la nostra cultura? Perquè va participar en un dels moviments que més petjada han deixat en la construcció de la nostra nació, com és el noucentisme? O simplement, perquè ara es promociona la cultura de l’efímer i així tenim més audiències?

És evident que en el moment que siguem un poble normal, és a dir, tinguem un estat, ens caldrà fer un esforç per seguir el fil de la narració de la nostra cultura, després de tants anys de renúncia institucionalitzada.

Pels companys reagrupats, gent de bona fe que han decidit posar-se a treballar per girar el curs de la història, he triat aquest poema “La poma escollida” que expressa, sobretot, tendresa, un dels motors de la bona gent.

 

La poma escollida

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?                   

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

 

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,          

i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen

i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

 

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me’n va la llum,                                    

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

 

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb ‘aspresa.     

Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

La impunitat de l’abstentisme dels diputats, una excepció espanyola

L’abstentisme és una lacra que pateix la suposada democràcia als Països Catalans. Als Parlaments dels Països Catalans és ben visible en la majoria de sessions però on agafa l’aspecte d’un drama és a la cambra espanyola. És habitual que hi hagi 40 dels 350 diputats.

Entre les mesures que ha impulsat el govern estatal del PSOE, seguit de forma lacaia pel tripartit català, hi ha com estalviar, escanyant els més pobres, però també com recaptar més, escanyant a tort i a dret. Si mirem al nord podem trobar mesures per recaptar més i, al mateix temps millorar la gestió.

Fa un any que el parlament francès va impulsar la mesura de multar els diputats absents sense motiu. No són multes gaire altes, de 300,00 € però milloren la imatge dels polítics. Al parlament europeu es practica una mesura similar. A principis de maig la regió de Provença adoptava la mateixa mesura que ja practiquen altres regions occitanes com Aquitània o Miègjorn-Pirenèus. Els diputats regionals, assimilables als autonòmics, perdran un 15 % del sou si falten mitja jornada i un 30 % si és a jornada completa.

Mentrestant, als parlaments autonòmics catalans continua la impunitat, l’absentisme no té cap càstig i es castiga als que sí treballen. Un altra avantatge de seguir l’exemple espanyol. 

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

La comèdia del Constitucional

Vergonyosa va ser la intervenció del President Montilla al Senat. Bàsicament, el que va fer va ser implorar al PSOE i al PP que renovin el Tribunal Constitucional que re-re-re-retallarà els bocins d’estatutet que encara queden. És a dir, va demanar que els botxins del text fossin uns altres. La seva pretensió: intentar ajornar la sentència fins després de les eleccions catalanes, no fos cas que això pogués passar factura electoral al seu partit. El problema no és de noms, que si uns o uns altres. Perquè, independentment de qui hagi, tots es moren de ganes de ribotar l’estatutet. El PSOE ja ha dit que fins i tot acceptarà els candidats proposats pel PP. El que és intolerable és que 12 funcionaris escollits a dit per dos partits polítics (PSOE i PP) puguin canviar allò que ha votat un poble. Bé, el problema aquí encara ve de més enllà. El que és increible és que aquests dos partits puguin esmenar i decidir sobre un text aprovat el 2005 pel 88% del Parlament català. Directament, el que no és democràtic és que un Estat negui a un país el dret a l’autoderminació. Però aquestes són les normes de “l’Espanya constitucional”. Per tant, des d’un punt de vista “legal”, és així. Que no democràtic, perquè això no passa en cap altra democràcia del planeta. Per tant, l’única forma de sortir de tot això és mitjançant l’Estat propi. I justament això, la possibilitat que el nombre de partidaris a la independència creixi, va ser l’argument que va utilitzar el President per a implorar al PSOE i al PP la renovació del Tribunal. I tot això, amb el Puigcercós aplaudint. Surrealista. A quin planeta viuen? Amb l’excusa de la crisi, el propi ZP, aquest espanyolista demagog, com el va definir perfectament el Joan Carretero quan tothom estava embaladit per les seves falses promeses de l’”Espanya plural”, ha donat per tancat l’estat autonòmic. Que res, que s’ha acabat, que ni federalisme ni obertura ni res. Per tant, els que no estem d’acord amb aquest model caduc, excloent i que tantes pèrdues en el terreny econòmic, social i cultural ens provoca només tenim una alternativa: apostar per l’Estat propi. Ni els propis federalistes es poden creure que això sigui possible. O són autonomistes disfressats o persones que, tot i volent-ho, encara no s’atreveixen a fer el pas cap al sobiranisme. A tots ells, ahir el ZP ho va deixar clar: això és el que hi ha. Fem el pas d’una vegada?

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Avui, a votar a Sabadell!

Avui es celebra una nova Consulta sobre la Independència. A diferència d’altres cops, que eren diversos municipis els consultats, aquesta vegada es fa només a Sabadell. És el municipi amb el cens més gran on s’ha celebrat des d’ara, d’aquí també la seva trascendència. Cal destacar l’immens esforç i treball de la Plataforma per a l’Autodeterminació de Sabadell, l’encarregada d’organitzar la Consulta. Duen mesos treballant intensament i, per exemple, des de dimarts fins ahir, cada dia, van organitzar un acte. Tota una demostració de treball i organització. Una mostra d’aquesta feina tan ben feta és que més d’un vuit per cent del cens ja ha votat de forma anticipada. Moltes felicitats, doncs, als organitzadors. Un cop més, la societat civil catalana ha demostrat que és possible organitzar una Consulta d’aquest abast sense cap mena de subvenció pública i sense publicitat ni promoció de cap mena. Us imagineu què s’hauria pogut arribar a fer amb els més de 3 milions d’euros que l’Hereu va malbaratar amb la farsa de la Diagonal?!
Així doncs, tota la gent de Sabadell, a votar!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

4 empreses han guanyat en 3 mesos més del que ZP estalviarà en un any

 

El benefici que van aconseguir 4 empreses de gener a març es superior a tot l’estalvi que el PSOE ha anunciat que farà en un any. Aquest estalvi, recordem-ho, es farà a base de retallar pensions, salaris de funcionaris i despesa social. 

Segons informa el diari “Gara” el BSCH, Telefònica, Endesa i BBVA van sumar 6.600 milions d’€ en el primer trimestre. L’estalvi anunciat el 12 de maig per l’estat serà de 5.000 milions d’euros. 

Es dona la circumstància, a més que el sector bancari ha rebut ajudes per part del govern espanyol de 61.000 milions d’€ i és precisament aquest sector el que acumula els major beneficis 2.215 milions el Santander i 1.240 el BBVA. També cal tenir en compte que el propi Botín va pressionar el govern estatal per a que adoptés les mesures de retallada. Tot plegat força obscè. 

 Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Fem un cafè?

Aquest és el nom d’una iniciativa que hem engegat des del Reagrupament-Sant Martí i que també és present a altres districtes i comarques. El seu objectiu és fer més propera l’associació a tothom i explicar, en primera persona, el projecte. Una de les crítiques més recurrents al món de la política en general és el seu allunyament respecte els ciutadans. Amb això, es pretén superar aquesta barrera i fer-nos el màxim de propers i accessibles. A més, tenint en compte que la cobertura que se’ns dóna a través dels mitjans de comunicació és extremadament escassa (i, a més, molts cops, esbiaixada) és una manera de rebre informació i conversar prou interessant. És, també, un moment ideal per a recollir i intercanviar idees, rebre propostes i respondre totes aquelles preguntes que es puguin tenir. La idea és que, qui així ho vulgui, agrupi un grup d’entre 5 i 15 persones (això és flexible, quantes més, millor! I, igualment, si en sou menys també vindrem!), proposi un lloc i llavors dos de nosaltres vindrem a explicar què és Reagrupament, els nostres objectius i el full de ruta, a més de respondre a tot allò que vulgueu saber. Per a fer-ho, només cal enviar un mail a la direcció que apareix en aquest enllaç o al meu mail personal mateix. També hi podeu entrar clicant a la imatge que hi ha a dalt de tot a la dreta. Si sou d’un determinat districte o comarca però preferiu que vingui una persona d’un altre, cap problema. Només cal escriure-ho i atendrem la petició.
Així doncs, ja ho sabeu! Estem a la vostra disposició!

P.D. No ha de ser necessàriament un cafè (una persona ho ha preguntat). Jo mateix no en prenc, ni tan sols tallats!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

,

No hi ha Comentaris

Que aprenguin a fer Consultes! Hereu dimissió!

Anem a comparar Consultes. Aquesta sobre la Diagonal ha costat més 4 milions d’euros, hi ha hagut centenars de funcionaris treballant, s’ha publicitat de forma constant i carregosa a tots els mitjans de comunicació (televisions, ràdios, diaris i al cinema) i pels carrers, es va contractar a dues empreses perquè no hi hagués cap problema pel que fa la votació, hi ha hagut crides desesperades del bipartit municipal a anar a votar… Resultat: 12,7% de participació podent votar durant sis dies. És a dir, que la participació per dia per prou feines ha estat d’un mìsèrrim 2%. Consultes sobre la Independència: no han costat ni un cèntim de diner públic (tot ha estat mitjançant aportacions dels voluntaris), no hi ha hagut cap mena de publicitat a cap mitjà, l’han tirada endavant voluntaris que han tret temps d’on no n’hi ha, s’ha hagut de fer front a mils de traves per part de molts ajuntaments i al menysteniment d’alguns polítics, que fins i tot cridaven a no votar. Participació mitjana en un sol dia de votació: més d’un 20%. Dels 462 municipis on s’ha celebrat fins ara, a 453 hi ha hagut en un sol dia més participació que en tota la setmana de la Diagonal. On són ara els que deien que aquestes eren participacions baixes? Com tenen la cara de dir que aquest 12%, amb tots els recursos i calers abocats, és un bon resultat?!
Fixem-nos en les garanties. A aquesat farsa de la Diagonal, hem viscut una propaganda descarada esbiaixada en contra de l’opció C, que s’ha arribat a amagar de les pròpies pantalles de votació (al seu lloc, un “Cap de les dues”), hem suportat problemes tècnics que van impedir votar al propi alcalde que, en un gest patètic, va fer veure que havia votat davant de tots els mitjans, el sistema facilitava la suplantació d’identitat, un auditor de la pròpia consulta reconeixia que aquest sistema no seria vàlid en unes eleccions, s’ha col·locat llocs de votació il·legals a seus del Psc-PSOE i de tot d’associacions i entitats “amigues” brutalment subvencionades… En les independentistes, es crida a votar tant “sí” com “no” i fins i tot es compta amb la presència d’observadors internacionals. Que n’aprenguin!
La primera conseqüència d’aquest ridícul monumental, d’aquesta aberració anti-democràtica, ha estat el cessament del Carles Martí (que, però, continuarà com a primer secretari del partit a BCN). En un intent desesperat de salvar l’alcalde, ha dit que ell era el “responsable últim” de la Consulta. Mentida. El responsable últim és l’alcalde, que bé ha sortit a tots els pamflets i mitjans promocionant aquest ridícul tan espantós. Hereu dimissió! I per cert, els d’Iniciativa, a acotar el cap davant el PSOE, com sempre! El Ricard Gomà ha dit que cal analitzar “amb humilitat” els resultats. Què vol dir amb això? No ha quedat prou clar?! Quina intervenció tan patètica i sense sentit al programa del Cuní! Un altre que hauria de fotre el camp!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Una reforma, sí, però així, no

La Diagonal, en el tram entre les Glòries i Francesc Macià, precisa d’una reforma. Només cal anar-hi qualsevol moment del dia, sobretot durant les hores punta, per a comprovar-ho. No és un lloc gaire amable per a passejar. El soroll resultant del trànsit, unes voreres massa estretes a banda i banda, sumat a un carril bici col·locat amb calçador donen certa sensació de caos . Pel que fa al trànsit, els col·lapses es succeeixen un dia rere l’altre. Tampoc els busos poden circular prou ràpid. Pel que fa al comerç, tots aquests condicionants no ajuden que sigui una via comercial.
Per a millorar aquests problemes, doncs, caldria un canvi. Però no com ens ho vol endollar l’Ajuntament. La pretensió que l’Eixample absorbeixi tota la circulació és inviable. Ja va prou carregada com perquè hagi de suportar més cotxes. Que l’alcalde digui que la Diagonal no és una via de pas important denota un desconeixement brutal o un intent desesperat de justificar el pas del tramvia. Sobre aquest, precisa d’un gran espai, la seva regularitat de pas és reduïda i és molt poc adaptable. Una solució seria millorar i fer més eficient la xarxa d’autobusos, aconseguir una major regularitat de pas en el metro i, per què no, la proposta de fer un túnel subterrani amb diverses parades de ferrocarril no és dolenta. Seria una manera de fomentar el transport públic i, alhora, gràcies a això, es podrien ampliar voreres gràcies a la part del vehicle privat que absorbiria el ferrocarril.
Una reforma estructural d’una de les vies més importants de la ciutat cal que es pensi i s’estudiï detingudament. No es pot fer a la babalà. Ni se’ns pot presentar d’aquesta manera, amb una pseudo-consulta plena d’irregularitats tant en la publicitat com en la votació que només té com a objectiu promocionar un alcalde desquiciat que ha perdut la noció de la realitat. Està tan desesperat que ha cridat a tota la cort subvencionada perquè vagin a votar el que ell vol. Per això he votat la C. No és pas una postura immobilista, com criden desesperadament des del govern municipal. Al contrari. És l’alternativa d’estudiar quina Diagonal necessitem i volem de veritat.

Afegit: resultats finals: l’opció C ha recollit el 79,84% dels vots amb una participació de només el 12%. L’Hereu ha demanat la dimissió del primer tinent d’alcalde, el Carles Martí. I ell?! Hereu dimissió!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

ZP, covard!

Covards i socialment injustos. Així és com es podrien definir els “ajustos” anunciats pel nefast ZP per a provar de reduir el dèficit públic. El que s’ha passat els darrers anys omplint-se la boca amb la paraula “social”, el que “regalava” xecs-nadó amb l’únic objectiu de guanyar unes eleccions, ha quedat en evidència. Les mesures són les següents: reducció de la inversió en més de 6.000 milions d’euros, reducció mitjana del 5% dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions, eliminació de la retroactivitat en la Llei de la Dependència (que si ja era de nefasta i esbiaixada aplicació, ara encara pijtor; es pensen que una pesona és dependent només des que se li concedeix l’ajut, o què?!), reducció de la despesa farmacèutica, retall de l’ajuda del desenvolupament en uns 600 milions d’euros, eliminació de l’electoralista xec-nadó (per fi! No l’ha tret fins que no li ha quedat més remei! Recordem que tothom rebia el mateix independentment dels seus ingressos) i supressió de reduir la jornada laboral i complementar-la amb la Seguretat Social. El que s’auto-anomenava “garant” dels drets socials, el que durant tots aquests anys no ha fet RES per a reconduir la situació fins a arribar al punt de negar l’existència de la pròpia crisi, ara, de pressa i corrents i de forma precipitada, pren les tisores i retalla sobre els més desafavorits. Són unes mesures COVARDES. No s’ha atrevit amb la reforma del sistema financer ni en aprimar una administració pública central antiquada, carca i sobrecarregada. Amb una atur del 20%, tot això no farà altra cosa que accentuar aquesta pèssima situació. A més, tot plegat ha estat resultat de les pressions que ha rebut per part de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional. Transmet, doncs, una imatge d’incapacitat i submissió patètica. Qui s’ha alegrat de les mesures? La patronal i el gran capital. Els sindicats, de boca, s’hi posicionen en contra i anuncien una “època de mobilitzacions”. A veure, per quan una vaga general d’una vegada? Què més ha de fer aquesta gentussa perquè per fi despertin?! Què els passa a les seves direccions?

A Catalunya, el President Montilla ha recollit el guant i ha mostrat el seu suport a l’anunci del ZP. La seva posició és doblement patètica i lamentable: és submís del que ja és submís. Cal recordar que a Catalunya patim un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros i que som el territori on hi ha un menor pecentatge de gent que treballa al sector públic. Una altra mostra de la covardia sociata: no s’han atrevit a alçar la veu contra els que vertaderament han malbaratat els diners provinents dels impostos dels catalans i de la Unió Europea. Ja sabem tots qui són. I compte, que encara n’hi pot haver més!
Tot plegat no fa altra cosa que reforçar la necessitat d’un Estat propi per a Catalunya. Dins de l’estat espanyol, de pet a la ruïna!

Enviat per Albert B. i R. associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

La vergonyosa elecció d’Enric Marín

Dijous 15 d’abril vam assistir a una altra pàgina vergonyosa de la nostra autonomia i del govern format per PSOE, Iniciativa i ERC …amb la participació decisiva dels darrers. Sense ells res d’aquests darrers anys de vergonya hagués estat possible. Esquerra amb 21 diputats tenia la única clau del govern. Podia haver decidit el futur de Catalunya, haver fet una oposició independentista responsable com va fer l’SNP escocès o fa actualment l’N-VA de Flandes. Va optar per pactar amb els enemics de la independència i els resultats són visibles .

El Parlament nomenà aquest dijous Enric Marín i Otto nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) després de la dimissió d’Albert Sàez. El resum és senzill:

Primer: A. Sàez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals marxa de sobte per anar-se’n al diari filo-socialista “El Periódico”. Aquest gest demostra ja el seu nivell d’equanimitat: zero.

Segon: El tripartit opta per un altre republicà, E. Marín, pel càrrec. Com no obté els suports necessaris establerts per la llei passa al tercer pas, el de la ignomínia.

Tercer: el tripartit unilateralment canvia la llei perquè no calguin dos terços del Parlament per elegir el substitut d’un membre dimissionari.

Quart: Es vota i Marín  és escollit president de la Corporació.

CiU, amb raó, ha criticat el procés mentre PSOE-ERC-ICV diuen que així evitaven la ”paràl.lisi” de la Corporació. Seguint aquest argument es podria escollir, demà mateix, un nou tribunal constitucional. Seguint aquest argument no cal consens per a res. Tot queda paral.litzat si, enlloc de cercar el consens imposes candidats de perfil partidista. I Marín el té, només cal recordar el seu molt recent contra Laporta i Reagrupament Independentista en un article agressiu. Ahir va cobrar el que li pertocava per fer-ho.

En menys de mig any hi haurà eleccions. 

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

2 Comentaris