Inici d’un viatge cap a la sobirania catalana


En la primera assemblea nacional de Reagrupament del proper 3 d’octubre, els companys i companyes afiançarem la nostra decisió de dedicar-nos a la llibertat del nostre poble. Assumint sense possibilitat de tornada un compromís de llibertat forjat amb el caràcter ferm i democràtic dels catalans, per tal de protegir la nostra nació de l’agressió externa i tirànica de l’estat espanyol.

Tenim al nostre favor que el passat sempre persisteix en el futur i fa possible la continuïtat de la memòria, l’homenatge a Moragues el dia onze n’és una mostra.

És per aquesta raó històrica que sabem que si qualsevol persona o estat intenta modelar el nostre caràcter i reformar la naturalesa del nostre poble, ben segur, que va errat i no és empresa fàcil de dur a terme.

Així doncs, Reagrupament ha guanyat influència i credibilitat en els cors i la ments dels catalans. Tots plegats hem de esforçar-nos per guiar amb bon ritme el nostre poble cap al port que ens pertany per dret de nació i del bé comú.

Cal renovar la vida política del nostre país. La feblesa crònica de la consciència de l’actual classe política que ha acceptat pràctiques clientelars, polítiques de favors, que només s’ha preocupat d’ocupar el govern i de protegir la cadira, ens ha portat a un desgavell que és pressa fàcil per un estat depredador com és l’espanyol.

Dues són les vies per entrar en política: una lenta, segura, pam a pam, l’altra brillant, destinada a la glòria, però que comporta riscos. Reagrupament aposta per la segona perquè tots i totes estem farts dels discursos buits que nos ens porten a res concret.

En efecte, som debutants però audaços i estem convençuts d’obtenir el triomf. Aquells que vam madurar a poc a poc la seva irrupció en el món de la política s’han acabat musteint entorn d’unes veus cada vegada més i més espanyolistes.

Així companys i companyes, el proper dia 3 d’octubre serà l’inici d’una travessia cap a la llibertat i la independència de la nostra pàtria. Algú deia que la naturalesa ens deixa lliures i sense lligams, però som nosaltres els que ens posem cadenes. A aquest algú li respondrem que els catalans com bé diu el nostre himne nacional quan convé seguem cadenes.

Malgrat tot, el nostre país no és etern i necessitem l’esforç de tots i totes per escollir el nostre futur com a poble. Cal demostrar la nostra presència arreu del país i participar amb veu i vot a l’assemblea convocada el dia 3 d’octubre.

Ernest Bernat i Capdevila

Els Comentaris estan tancats