Només ens uneix el sí


A vegades, la fragmentació independentista pot provocar a algú una certa desorientació, desànim, pessimisme. Però quan això passa cal enarborar per damunt de tot la bandera del sí.

Només ens uneix el sí, i això, tanmateix, ens fa enormement forts, gairebé invulnerables. No és un sí qualsevol, el nostre. És un sí a un anhel, a uns valors, a un somni. La claredat d’aquest sí encega. I les seves conseqüències obliguen a molt. El sí a la independència, sense condicions ni prevencions, el sí que és fruit del treball del dia a dia i de la coherència per la llibertat nacional, té una força extraordinària.

En canvi, què uneix al catalanisme unionista avui? Passant per tots els matisos possibles, el catalanisme ja no és, ja no pot ser el moviment de referència que impulsi, dinamitzi i transformi el nostre país. Ha quedat estovat, no resol res, ni anem enlloc. El moment d’urgència nacional que viu el país exigeix buscar una nova ideologia que li doni l’aire i la modernitat que necessita. Potser fins i tot sense voler-ho, la independència ha acabat per representar el projecte que ha retornat el batec al cor de la nació.

Només ens uneix el sí, i per això l´independentisme serà fraternal o no serà. En la transversalitat del moviment independentista rau l’èxit de l’operació. Per què com pot ser un adversari polític de qualsevol independentista algú que vol també la independència de la pàtria? La fraternitat independentista no és cap objectiu, és el mitjà. Però aquest camí que recorrerem junts no es pot fer amb incoherències ni renúncies: el sí és això, dues lletres i prou. I aleshores, com es pot renunciar o aparcar un tros de patriotisme? Com posar-hi condicions? Com no expressar també políticament aquest sentiment?

Som molts els que sentim arribar una nova hora, que és la de tots els que diem que sí, i que practiquem el sí. És la nova hora que lliga l’exemple de tants patriotes que ens ha precedit, amb el nostre compromís d’avui i amb el futur d’un país lliure pels nostres fills. És l’hora de tots els catalans. I no puc sinó recordar a Carrasco i Formiguera, en nom de tants que ens han senyalat el camí a seguir, que va escriure: ”si ajuntem l’esforç de tots, sense por a dificultats i amb la generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir per la nostra Pàtria, per Catalunya, l’alba resplendent de la seva independència”.

Quim Torra

Article publicat al Bloc Gran del Sobiranisme el 19/10/09

Els Comentaris estan tancats