Arxiu desembre, 2009

Una nación en busca de Estado

Ferran Mascarell  - 16/12/2009 La Vanguardia

Lo escribió Kundera: “Todas las previsiones se equivocan, es una de las escasas certezas de que disponemos los seres humanos”. Sin embargo, me atrevo a hacerles una previsión: el actual desorden de la política española sólo terminará cuando Catalunya encuentre por fin el Estado que anda buscando. Los referéndums son el aspecto más efervescente de una cuestión de fondo, enormemente compleja y peliaguda: Catalunya, una nación vieja, se ha empeñado en encontrar el Estado moderno que le conviene. Mi previsión es pues que la primera década del siglo XXI será señalada como aquel momento en el que los catalanes asociaron definitivamente su vieja voluntad de reconocimiento nacional a su necesidad de contar con un Estado adecuado. A los catalanes de 1800 no les quedó más remedio que ceder poder político a cambio de poder económico. Sin embargo, los catalanes de 1900 se verbalizaron como nación. Ahora, los de la primera década del siglo XXI pasarán a la historia como quienes comprendieron que una nación sólo puede hacer frente a sus retos con un Estado eficiente y propio. Único o no, se verá. En cualquier caso, propio y apropiado para los retos de este tiempo. …

2 Comentaris

EL 27,5% DE PARTICIPACIÓ ES UN GRAN ÈXIT

DIR EL CONTRARI ES UNA GRAN MENTIRA.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR:

Sabeu quin percentatge d’electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
Sabeu amb quin percentatge  del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
Sabeu hores d’ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

Després del terratrèmol de diumenge, s’han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d’un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l’endemà d’unes votacions tothom s’atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d’ERC a les últimes catalanes el total de vots és d’un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s’ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s’ha arribat amb els mitjans amb què s’ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Escrit per Josep Comas i Font

1 Comentari

Assemblea 23 de desembre

Benvolguts,

Acabem un any molt especial en el que han passat moltes coses i en el que Reagrupament ha començat a caminar per portar-nos a la independència.
El proper Dimecres dia 23 a les 19h, farem l’última assemblea de l’any dels socis del districte. Serà al Centre civic Casa Orlandai.

-Comentarem els actes que hem fet el darrer trimestre

-Informarem del procés electoral que engegarem tot seguit, conforme al que marca el reglament de l’associació (que adjuntem) en l’article 17 apartat 3 , amb la finalitat d’elegir una comissió executiva del districte, que es votarà a final de Gener.

-Debatrem sobre els últims esdeveniments i les consultes del 13-D.

-Farem un brindis amb cava desitjant a tots i totes unes bones festes i la llibertat de Catalunya al 2010.

Cordialment,

Josep M Minguell
NadalaSarria

No hi ha Comentaris

Carta rebuda pels organitzadors de la Consulta del 13-D al Pla de l’Estany

  10.12.2009-Publiquem una carta oberta que hem rebut:

 Aquest diumenge podré donar la meva opinió de manera democràtica sobre el futur que vull pel meu país. Espero que d’aquí a no gaires anys esdevingui una realitat.

 Em sento afortunat i més quan penso que els meus pares, avis, besavis, etc, no varen poder expressar lliurement els seus pensaments ideològics i en canvi jo sí que podré. Ells, en una gran part de la seva vida, gairebé ni es podien expressar en català en molts llocs de la societat, la por a la repressió era massa forta, se’ls hi prohibia gairebé tot el que feia referència als seus orígens d´identitat i la seva educació excloïa el català en tots els àmbits socials.

 Després de molts anys això ha anat canviant, i ara, s´ha obert una escletxa, per ells una escletxa molt perillosa, per a nosaltres una escletxa d´esperança, esperança per un poble que ha estat maltractat des dels seus orígens, i que ara, després de molts anys aquella flama que semblava extingida, ara torna a cremar amb força, un poble que ara comença a despertar d´un llarg malson. 

Per tots els meus avantpassats, per tots els anys de llibertat que els hi varen arrabassar, per ells, aquest Diumenge aniré a expressar-me en llibertat, i de ben segur formaré part d´una nova pàgina de la història del nostre país, i potser un dia la meva família podrà viure en un país en el que les llibertats de les persones siguin per damunt de tot.

 N’hi ha molts que diuen que això no serà mai possible, però jo us dic que un llibre que es comença a escriure amb il·lusió i esperança no pot acabar mai malament.

 

Siau

4 Comentaris

(01/12/2009) – Parlament de Miquel Calçada en l´acte d´inici de campanya el 29-N al Fòrum

Bon dia i benvinguts a aquest acte d’inici de la campanya per la Consulta Popular per la Independència que se celebrarà el dia 13 de desembre. D’entrada deixeu-me agrair a la coordinadora que m’hagi convidat per obrir precisament aquest acte.

Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.

La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.

Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.

Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.

Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país

6 Comentaris

JO ANIRÉ A VOTAR.

En Joan Pinyot, de Castellar del Vallès, participa a la organització de la consulta per la Independència a la seva Vil·la i ens fa una interessant descripció del que està passant. No es pot parlar més clar.

JO ANIRÉ A VOTAR

1 Comentari

Alegreu-vos, Catalans. Marcel Mañé

En Marcel Máñé, associat de Sarrià-Sant Gervasi, ens recorda que mentre l’enemic comet errors, no el distreiem !

Alegreu-vos, catalans

No hi ha Comentaris

Acte de presentació de Reagrupament a Sarrià-Sant Gervasi-Vallvidrera, 25-Nov-2009

Vista Sala

 

El Dimecres 25 de Novembre va tenir lloc la presentació de Reagrupament al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, que va aplegar a prop de 400 persones que omplien l’aforament, els passadissos i els accessos de la sala d’actes del col·legi major Sant Jordi.

Van acompanyar Joan Carretero Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i Emili Valdero, professor de Matemàtica Financera de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència d’alguns veïns notoris del districte, com l’expresident del Parlament Heribert Barrera, el comunicador i empresari Miquel Calçada, l’historiador Jesús Mestre i Godes, i el metge Oriol Domènech. Una indisposició d’última hora va impedir l’assistència del doctor Moisès Broggi, que té 101 anys i s’ha associat recentment a Reagrupament. El presentador de l’acte, Josep Maria Minguell, va fer una glossa de la figura de Broggi i va explicar que aquest tenia pensat pronunciar unes paraules i que se li hauria lliurat el carnet de l’agrupació.

      Carretero va blasmar en la seva al·locució l’existència de les diputacions i els consells comarcals. Segons el seu parer, són unes entitats que haurien de desaparèixer “però mentre hi siguin és inacceptable que les triïn les cúpules dels partits i no els electors”. “Aquestes són administracions que manegen molts diners i no se sotmeten a cap mena de control per part dels ciutadans”, va dir.

   Miquel C i H Barrera

   El president de Reagrupament va apel·lar també a buscar complicitats amb els Estats Units per aconseguir la independència de Catalunya, “no pot ser que Bush pare conegui Barcelona només per ser una ciutat antiamericana i que quan vingui la cantant Noa se l’escridassi”. “Hem de ser pràctics, avui en dia els Estats Units són els que donen el passaport als nous estats al món i quan ells en reconeixen un tots els altres s’hi afegeixen; la Unió Europa, en canvi, no té una política exterior fixada”, va argumentar.

      L’ex conseller va criticar també l’opacitat en els ingressos dels polítics i en els contractes que fan les administracions públiques, i va fer incidència en l’actuació d’alguns mitjans de comunicació: “El Periódico, que és el Diario Oficial del Movimiento –va dir-, ha fet una campanya de dies criticant el sou del director general del Barça, quan aquesta és una entitat privada, però no ha dit ni una paraula sobre els catorze, quinze o divuit càrrecs d’Anna Hernández [l’esposa de José Montilla] que paguem entre tots”. En aquest sentit va manifestar que els sous dels polítics i els contractes de les administracions “s’haurien de publicar a la portada del Sport i de Mundo Deportivo perquè tothom els conegués”. Va criticar també Felip Puig per haver afavorit empreses amb les quals estava vinculat just després de deixar el càrrec de conseller de Política Territorial i Obres Públiques. “Nosaltres no som millors que ningú i podem ser pitjors –va assegurar-, per això cal fer lleis que impedeixin que les persones puguin obrar malament”. En aquest sentit, va fer costat a l’escriptor Xavier Roig, que propugna fer lleis preveient que tots els polítics poden ser uns corruptes.

  JCarretero   

 El president de Reagrupament va assegurar així mateix que “l’Estatut i res és el mateix i que ara només s’està discutint si el maten amb anestèsia o sense”, i que de fet ja l’han acabat de liquidar amb l’aprovació de la LOFCA, “que han votat fins i tot partits que es diuen independentistes”, en al·lusió a Esquerra Republicana. “Hem de deixar de ser adolescents i esperar la paga que t’hagi de donar el pare; aquest Estatut consagra un model en què és con si tu donessis els teus diners a un veí perquè els administri, i quan te’n vols anar de vacances o comprar un cotxe li has de demanar a ell, que sempre t’està dient: “i ja és convenient que te’n vagis de vacances?” o “vols dir que no pots aguantar un parell d’anys més amb el cotxe vell?”, i això suposant que el veí sigui una bona persona, ja podem imaginar què passa amb els teus diners si aquest no ho és”.

     El president de Reagrupament va blasmar, en aquest sentit, els cants de sirena que es comencen a sentir: “Mas diu ara que cal posar-se a treballar pel concert, quan aquesta és una via absolutament morta, Espanya no canviarà perquè és així i qui parli de buscar alternatives com el concert els està enganyant”, va afirmar.

   Mesa

   Joan Carretero va anunciar que Reagrupament té 3.119 associats (el 25 de novembre al migdia) i es va mostrar contrari a què els partits tinguin divisions juvenils. “El que els joves han de fer és estudiar i preparar-se professionalment, i la política ja la faran quan estiguin assentats; així és com un país aconsegueix l’excel·lència”, va dir. “El que no pot ser és entrar a la política per viure-hi i passar-hi vint o trenta anys i buscar només el beneplàcit de la cúpula del partit per prosperar: els joves s’han de formar primer de res”.

      Carles Móra va explicar enla seva al·locució que tot el que defensa Reagrupament quant a transparència, llistes obertes, complicitat amb els electors, control de la funció pública… el seu grup, Arenys de Munt 2000, fa anys que ho practica al seu municipi. “Quan va aparèixer Reagrupament vam dir que feia catorze anys que estàvem esperant una cosa així”, va assegurar. El batlle es va mostrar convençut que Catalunya assolirà els seus objectius perquè no es pot negar la democràcia i perquè el moviment iniciat és ja imparable. Móra va animar a votar Reagrupament a les pròximes eleccions “perquè la independència no pot esperar una altra legislatura”.

   Sala darrera 

  Emili Valdero va argumentar per la seva part que el nou finançament ha estat un gran engany per part dels partits que l’han subscrit i que l’únic que hi han buscat ha estat salvar la cara per no haver de convocar eleccions. “Un català treballa un any de cada deu íntegrament per donar-lo a la hisenda espanyola; anualment se’n van 21.300 milions que no tornen i a sobre ens hem de sentir dir que som uns egoistes i que els estem robant”, va afirmar. En aquest sentit, el sistema impositiu aplicat a Catalunya representa un 10 % del seu PIB, “una xifra altíssima que no es dóna enlloc més del món”, i que si el país fos independent el seu nivell de vida seria el quart de la Unió Europea, pràcticament el mateix que el del tercer, Holanda.

2 Comentaris