Acte de presentació de Reagrupament a Sarrià-Sant Gervasi-Vallvidrera, 25-Nov-2009


Vista Sala

 

El Dimecres 25 de Novembre va tenir lloc la presentació de Reagrupament al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, que va aplegar a prop de 400 persones que omplien l’aforament, els passadissos i els accessos de la sala d’actes del col·legi major Sant Jordi.

Van acompanyar Joan Carretero Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i Emili Valdero, professor de Matemàtica Financera de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència d’alguns veïns notoris del districte, com l’expresident del Parlament Heribert Barrera, el comunicador i empresari Miquel Calçada, l’historiador Jesús Mestre i Godes, i el metge Oriol Domènech. Una indisposició d’última hora va impedir l’assistència del doctor Moisès Broggi, que té 101 anys i s’ha associat recentment a Reagrupament. El presentador de l’acte, Josep Maria Minguell, va fer una glossa de la figura de Broggi i va explicar que aquest tenia pensat pronunciar unes paraules i que se li hauria lliurat el carnet de l’agrupació.

      Carretero va blasmar en la seva al·locució l’existència de les diputacions i els consells comarcals. Segons el seu parer, són unes entitats que haurien de desaparèixer “però mentre hi siguin és inacceptable que les triïn les cúpules dels partits i no els electors”. “Aquestes són administracions que manegen molts diners i no se sotmeten a cap mena de control per part dels ciutadans”, va dir.

   Miquel C i H Barrera

   El president de Reagrupament va apel·lar també a buscar complicitats amb els Estats Units per aconseguir la independència de Catalunya, “no pot ser que Bush pare conegui Barcelona només per ser una ciutat antiamericana i que quan vingui la cantant Noa se l’escridassi”. “Hem de ser pràctics, avui en dia els Estats Units són els que donen el passaport als nous estats al món i quan ells en reconeixen un tots els altres s’hi afegeixen; la Unió Europa, en canvi, no té una política exterior fixada”, va argumentar.

      L’ex conseller va criticar també l’opacitat en els ingressos dels polítics i en els contractes que fan les administracions públiques, i va fer incidència en l’actuació d’alguns mitjans de comunicació: “El Periódico, que és el Diario Oficial del Movimiento –va dir-, ha fet una campanya de dies criticant el sou del director general del Barça, quan aquesta és una entitat privada, però no ha dit ni una paraula sobre els catorze, quinze o divuit càrrecs d’Anna Hernández [l’esposa de José Montilla] que paguem entre tots”. En aquest sentit va manifestar que els sous dels polítics i els contractes de les administracions “s’haurien de publicar a la portada del Sport i de Mundo Deportivo perquè tothom els conegués”. Va criticar també Felip Puig per haver afavorit empreses amb les quals estava vinculat just després de deixar el càrrec de conseller de Política Territorial i Obres Públiques. “Nosaltres no som millors que ningú i podem ser pitjors –va assegurar-, per això cal fer lleis que impedeixin que les persones puguin obrar malament”. En aquest sentit, va fer costat a l’escriptor Xavier Roig, que propugna fer lleis preveient que tots els polítics poden ser uns corruptes.

  JCarretero   

 El president de Reagrupament va assegurar així mateix que “l’Estatut i res és el mateix i que ara només s’està discutint si el maten amb anestèsia o sense”, i que de fet ja l’han acabat de liquidar amb l’aprovació de la LOFCA, “que han votat fins i tot partits que es diuen independentistes”, en al·lusió a Esquerra Republicana. “Hem de deixar de ser adolescents i esperar la paga que t’hagi de donar el pare; aquest Estatut consagra un model en què és con si tu donessis els teus diners a un veí perquè els administri, i quan te’n vols anar de vacances o comprar un cotxe li has de demanar a ell, que sempre t’està dient: “i ja és convenient que te’n vagis de vacances?” o “vols dir que no pots aguantar un parell d’anys més amb el cotxe vell?”, i això suposant que el veí sigui una bona persona, ja podem imaginar què passa amb els teus diners si aquest no ho és”.

     El president de Reagrupament va blasmar, en aquest sentit, els cants de sirena que es comencen a sentir: “Mas diu ara que cal posar-se a treballar pel concert, quan aquesta és una via absolutament morta, Espanya no canviarà perquè és així i qui parli de buscar alternatives com el concert els està enganyant”, va afirmar.

   Mesa

   Joan Carretero va anunciar que Reagrupament té 3.119 associats (el 25 de novembre al migdia) i es va mostrar contrari a què els partits tinguin divisions juvenils. “El que els joves han de fer és estudiar i preparar-se professionalment, i la política ja la faran quan estiguin assentats; així és com un país aconsegueix l’excel·lència”, va dir. “El que no pot ser és entrar a la política per viure-hi i passar-hi vint o trenta anys i buscar només el beneplàcit de la cúpula del partit per prosperar: els joves s’han de formar primer de res”.

      Carles Móra va explicar enla seva al·locució que tot el que defensa Reagrupament quant a transparència, llistes obertes, complicitat amb els electors, control de la funció pública… el seu grup, Arenys de Munt 2000, fa anys que ho practica al seu municipi. “Quan va aparèixer Reagrupament vam dir que feia catorze anys que estàvem esperant una cosa així”, va assegurar. El batlle es va mostrar convençut que Catalunya assolirà els seus objectius perquè no es pot negar la democràcia i perquè el moviment iniciat és ja imparable. Móra va animar a votar Reagrupament a les pròximes eleccions “perquè la independència no pot esperar una altra legislatura”.

   Sala darrera 

  Emili Valdero va argumentar per la seva part que el nou finançament ha estat un gran engany per part dels partits que l’han subscrit i que l’únic que hi han buscat ha estat salvar la cara per no haver de convocar eleccions. “Un català treballa un any de cada deu íntegrament per donar-lo a la hisenda espanyola; anualment se’n van 21.300 milions que no tornen i a sobre ens hem de sentir dir que som uns egoistes i que els estem robant”, va afirmar. En aquest sentit, el sistema impositiu aplicat a Catalunya representa un 10 % del seu PIB, “una xifra altíssima que no es dóna enlloc més del món”, i que si el país fos independent el seu nivell de vida seria el quart de la Unió Europea, pràcticament el mateix que el del tercer, Holanda.

Els Comentaris estan tancats