Crònica del debat entre Cardús i Nebrera sobre les consultes del 28-F


Salvador Cardús i Montserrat Nebrera es van mostrar entusiasmats amb les consultes populars que tenen lloc a Catalunya en un debat sobre la independència que van protagonitzar el dia 15 passat a Sant Quirze del Vallès. El cara a cara s’enquadrava en la presentació de la consulta que ha de tenir lloc a la població –i a una setantena més d’arreu de Catalunya- el pròxim 28 de febrer.

Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, va ressaltar que aquestes “han demostrat que el sistema polític en què vivim està caducat” i “des del punt de vista de la democràcia com l’hem viscut fins ara aquest moviment és la cosa més important que ha passat a Catalunya des de la democràcia”. Cardús, professor de Ciències Polítiques i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dir, per la seva part, que “les consultes marquen un abans i un després” i que “ara s’ha visualitzat les enormes dificultats de fer res a Espanya”.

Els dos ponents van estar bàsicament d’acord en gairebé totes les qüestions que es van plantejar, començant perquè cal una reforma democratitzadora que escombri els hàbits polítics actuals. L’únic punt de divergència, i encara amb matisos, va aparèixer en el punt que motivava el debat i que va plantejar la presentadora a l’inici de l’acte: “Vol una Catalunya independent?”. Salvador Cardús, va contestar que sí, en base a un procés de maduració d’anys que l’havia dut al convenciment que aquesta és l’única alternativa per a la nació catalana. Montserrat Nebrera, va replicar, per la seva banda, que ella és partidària d’una Catalunya integrada en una Espanya federal, perquè “la independència pot produir fractures socials que no són desitjables”.

En un to de cordialitat que va presidir tota la conversa, Cardús va ironitzar que trobava la proposta federalista de Nebrera molt més utòpica que la seva, perquè a Espanya no hi ha ningú que es vulgui federar amb Catalunya. Per a Cardús la independència és una qüestió de voluntat política “volguda i lluitada”, però l’essencial és que ha de ser “un triomf democràtic”. Nebrera va coincidir en què la decisió que es prengui, sigui quina sigui, ha de ser totalment democràtica, però que Catalunya havia de continuar dins d’Espanya “per història, conveniència i estructura”.

“Per abraçar-se cal ser dos”, va postil·lar Cardús, i va afirmar que perquè Catalunya es declari independent n’hi ha prou que hi hagi una majoria significativa al Parlament que ho voti, “la independència se la decideix un sol, si no és un contrasentit”. “Després cal convèncer Espanya i el món”, segons les seves paraules. “Aquest serà el moment de trencar amb l’ordre pacífic anterior de manera pacífica”, va assegurar el professor, i va comparar aquest fet amb el divorci d’un matrimoni.

En referència a aquest símil, Nebrera va preferir posar el d’un germà que no està d’acord amb les decisions d’una família. “El primer límit a les actuacions d’un germà és saber qui pot decidir”, en aquest sentit, Catalunya forma part d’una comunitat que és Espanya, “i això ho dic també contra aquella gent del PP que diu que sense Catalunya aquest partit guanyaria les eleccions espanyoles de manera sobrada”.

Nebrera va criticar, en una referència explícita a CiU, “els partits que diuen i no diuen, que atien el debat i després es retreuen”. “Jo respecto molt el moviment democràtic i estic contra els partits que han donat l’esquena a les consultes només perquè no han pogut instrumentalitzar-les”, va assegurar. Per a la professora de dret constitucional, si un es vol declarar independent ha de tenir clar “el volum i les conseqüències de la decisió”. “Moltes vegades només veiem la part il·lusionant i s’acaba fent la República Independent de Casa Teva”, va afirmar, i va insistir que un procés independentista podia suposar una fractura “no només a fora, sinó a casa”.

Cardús va replicar que ara ja hi ha “una certa fractura interna”, però que no és prou evident perquè fins ara no se n’ha parlat, però va estar d’acord en què “el desafiament més gran de la independència és el de la fractura”. En aquest sentit va afirmar que només que aquesta afectés a un 20 o un 25 % de la població “ja seria massa”.

Nebrera va posar èmfasi a arreglar els afers interns abans de prendre altres decisions: “Encara no hem demostrat aquí què podem fer, sí que hem demostrat, en canvi, que podem ser tan corruptes i tan immorals com el que més”. I aquí l’exdiputada del PP va fer un discurs molt nítid a favor de la regeneració política i democràtica, amb el qual Cardús es va mostrar d’acord. “Cal netejar els partits polítics del clientelisme que han fet Catalunya una de les zones més decadents d’Europa” , i va posar com a exemple el que els partits actuals hagin estat incapaços d’elaborar una llei electoral en trenta anys. “Com ens podem demanar una cosa més intangible quan hem fracassat en això?”, va dir. “Per ser independents, hauríem de demostrar que som tan bons que no ens podem quedar a Espanya”.

En aquest sentit, l’exdiputada va carregar en dues ocasions contra el l’Oficina Antifrau, a la qual va qualificar de “tocomocho”: “No serveix per a res –va dir-, només és útil per col·locar unes persones”. “Ens gastem els diners malament”, va reblar, i va posar com a exemple el model federal alemany, “que és un conjunt de germans que sumen i ningú es vol separar; hem de liderar un moviment que converteixi Espanya una estructura federal que ens faci més forts a tots”, va dir. “Els estats petits són febles, a Europa n’hi ha dos que manen i cal sumar”. “Si marxem on marxem? –es va preguntar- Amb qui marxem? Jo amb l’Oficina Antifrau no vull anar enlloc!”

Cardús va dir per la seva part que Espanya ha demostrat en trenta anys que no està disposada a reconèixer la diversitat: “Espanya s’ha tornat dramàtica i antiautonomista, hi ha una profunda reculada i el que hi havia no ha funcionat”. “No podem esperar una proposta que arregli res”, va assegurar.

  • Gràcies Eugeni!

Els Comentaris estan tancats