Arxiu febrer, 2010

Fer el ridícul a Europa

Catalunya i Europa, com a territori i unitat econòmica i comercial, necessita del corredor mediterrani. Li cal un eix ferroviari amb capacitat per descongestionar les vies terrestres de camions i transports pesants, i que sigui capaç, a l’hora, de competir amb la riba atlàntica europea.

I com tantes vegades al llarg de la seva història contemporània, l’Estat espanyol no té cap interès a fer pròpies les prioritats europees si juguen a favor dels interessos de Catalunya. Per això tria una via absurda, cara i inútil com ho és l’opció de foradar els Pirineus i fer entrar aquest nou ramal ferroviari per l’Aragó.

2 Comentaris

Joan Herrera: ICV defensa tant l’autonomia com la independència

Joan Herrera

Joan Herrera, secretari general d'ICV

No hi ha Comentaris

Carles Móra: ‘L’entrada de Laporta a Reagrupament ens donarà de 5 a 8 diputats més’

Ha confessat que “estadísticament, si observem les xifres, el més desitjable és que Joan Laporta entri a Reagrupament”.

Móra ha volgut deixar clar que aquest assumpte “està perfectament computat”, a través de diversos estudis que ha encarregat la formació liderada per Joan Carretero.

156 Comentaris

Aznar?

No dic que no siga una noticieta això. La trobaria poc interessant, però ho podria entendre: és un ex-president, un personatge polèmic, etc. D’acord. Però aquest desplegament d’avui amb tants centímetres quadrats de diari dedicats a Aznar confesse que em deixa perplex. Voleu dir que és tan important?

O és que tot plegat forma part d’allò de si tu no hi vas ells venen, o ells vénen si tu hi vas o com carai que fos? És tot plegat una campanya, una més, del PSOE per a espantar el personal i, d’aquesta manera, abassegar els vots de la por?

No hi ha Comentaris

Xavier Martínez: ‘L’ideal seria que no es fessin consultes, que hi hagués prou suport per fer-ho de manera oficial’

Creu que pot marcar un punt d’inflexió en tot el procés les consultes el fet que es faci a Barcelona?
Ho esperem. Tot va començar a Arenys, va ser la punta de llança. Tota la resta de poblacions que s’hi van afegint van eixamplant aquesta esquerda que va iniciar Arenys i el punt final, definitiu, pot ser Barcelona.

Les dimensions de Barcelona són molt més grans. Quines dificultats afegides té, a nivell logístic i de pressupost, organitzar-la en una ciutat tan gran com Barcelona?
La dimensió que té Barcelona la fa diferent, en un poble potser és més senzill coordinar esforços i prendre decisions sobre quin dia e fa la consulta, on es va a votar. Barcelona és una gran maquinària que costa molt d’arrencar. Perquè funcioni l’hem de preparar bé, posar els esforços en la coordinació, la suma de totes les energies. Hi ha 10 districtes de dimensions descomunals, només a l’Eixample 240.000 persones que tenen dret a vot, i al més petit, Les Corts 84.000. Dins dels districtes encara trobem els barris, n’hi ha 73, i molts d’ells tenen més població que la ciutat de Vic per posar un exemple. És una barbaritat i cal posar en marxa una maquinària que faci funcionar això. És un mecanisme d’un rellotge amb unes rodes més grans, unes rodes més petites i tot cal que vagi en el mateix sentit i que funcioni d’una manera homogènia. En la primera assemblea del 23 de gener vam donar punt de sortida oficial, a partir d’aquell moment que vam aprovar una estructura organitzativa i vam posar en marxa els 10 districtes. Des d’aquella assemblea fins ara han començat a fer reunions i posar-se en marxa, el següent engranatge per sota, que són els barris, que també s’han de posar a funcionar. Hem de tornar a fer una segona assemblea en els propers dies per recapitular, avaluar els recursos. Necessitem molts voluntaris però també tenim la sort que comptem amb molta més gent, més entitats, més població. Tot és una mica proporcional, l’esforç que cal és de coordinació. Aquest és l’esforç addicional que ho complica i ho alenteix tot

No hi ha Comentaris

Quatre columnes caigudes

L’expansió de l’economia espanyola es basà en quatre sectors: l’immobiliari, la banca, el sector públic i les utilities regulades. Aquests sectors aparentment diversificats tenen un tret en comú: no produeixen res. Això explica la major intensitat i duració de la crisi a Espanya.

A Catalunya estem més ben preparats per capejar el mal pas, però alerta: la factura és gran i es busca qui la pagui.

No hi ha Comentaris

Objectiu: persuadir o destruir Laporta

Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l’independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l’actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l’entorn de CiU, arribant a l’amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d’advocats.

Què farà davant d’aquesta pressió Joan Laporta? La pregunta s’ha de contestar de la següent manera: l’opció Laporta és una opció personal, o al darrere hi ha els seus homes al Barça, el sector dels negocis de Convergència i la Fundació Catalunya Oberta, que ja fa temps que es malfia de les febleses d’Artur Mas? Les properes setmanes caldrà veure en què queda tot plegat, entre els diversos sectors que avui composen el poder convergent. I què pensa d’això Jordi Pujol, avui enretirat, però amb un gran poder sobre la base electoral convergent?

  • Col·lectiu Joan Crexells, a Tribuna

1 Comentari

El català és la llengua més desprotegida de la UE i l’única amb més de 5 milions de parlants que no és oficial

La Plataforma per la Llengua ha presentat tres informes que corroboren que la llengua catalana és la més desprotegida de la Unió Europea (UE) en relació amb nombre de parlants que la utilitzen a diari.

Fent un resum dels estudis presentats per la plataforma, el primer informe compara el reconeixement de l’oficialitat de les llengües amb nombre semblant de parlants i mostra que l’estat espanyol és l’únic que no considera oficials les llengües pròpies habituals que suposen el 10% de la seva població. El segon informe mostra 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que posen en evidència la manera impositiva amb què l’Estat usa el castellà en les activitats i relacions amb l’administració dins el domini lingüístic català, i el tercer i últim informe conclou que l’Estat espanyol és el que té menys en compte les llengües pròpies habituals a webs oficials.

No hi ha Comentaris

Maragall i la cort dels miracles

La rua del poder no s’atura. La comitiva tripartita segueix ballant per carrers i places enmig de la pluja de confeti i globus que s’enlairen. Només que ara, entre el seguici, n’hi ha uns quants que han deixat d’escoltar les notes festives que la xaranga fa sonar sense solta ni volta. En el silenci, aquests pocs han abandonat la ballaruga i han pres consciència de les vergonyes que els pengen a la vista de tot ull que vulgui mirar-s’ho.

3 Comentaris

El suposat sector catalanista del PSC nega la seva existència

L’organització Nou Cicle descarta que hi hagi una ‘ala catalanista’ dins del partit.

2 Comentaris