La castanya d’Esquerra


Aquest segon tripartit, a més, no ha funcionat. No ha estat un bon govern. S’indignin o no s’indignin els partits que n’han format part. L’anàlisi del conseller Ernest Maragall ha estat tan efectiva com sincera. Encara que el seu partit l’hagi obligat a callar. I la constatació afecta, sobretot, l’electorat republicà. Per què? Potser perquè els votants del PSC en les darreres eleccions al Parlament constitueixen el nucli dur del partit. Són molts menys que els que van votar els socialistes en les votacions al Parlament espanyol. I potser són els irreductibles. Potser perquè els d’Iniciativa no n’han quedat tan defraudats. El seu partit sempre justifica els propis errors fent una fugida endavant i apel·lant a les desgràcies del sistema que no poden canviar perquè són els més petits del pacte. En el fons, els electors d’Iniciativa entenen que el partit que voten és la garantia “progressista” perquè el PSC i Esquerra no es decantin cap a opcions “conservadores”.

No és el cas dels votants d’Esquerra. Se senten defraudats, perquè una de les seves prioritats era l’avenç sobiranista i han constatat que el país s’ha desfibrat nacionalment i, si l’independentisme ha augmentat, no ha estat per les virtuts d’Esquerra al govern sinó per l’agressivitat del govern espanyol i de les institucions de l’Estat. Els votants d’Esquerra, a més, tenen ben clar que la fórmula de govern actual nacionalment no pot anar més enllà d’on és. Esquerra ha despagat i la fugida de Joan Carretero i l’expectativa que ha suscitat Reagrupament en són una constatació ben clara.

  • Vicent Sanchis, a l’Avui.

Els Comentaris estan tancats