Arxiu març, 2010

La castanya d’Esquerra

Aquest segon tripartit, a més, no ha funcionat. No ha estat un bon govern. S’indignin o no s’indignin els partits que n’han format part. L’anàlisi del conseller Ernest Maragall ha estat tan efectiva com sincera. Encara que el seu partit l’hagi obligat a callar. I la constatació afecta, sobretot, l’electorat republicà. Per què? Potser perquè els votants del PSC en les darreres eleccions al Parlament constitueixen el nucli dur del partit. Són molts menys que els que van votar els socialistes en les votacions al Parlament espanyol. I potser són els irreductibles. Potser perquè els d’Iniciativa no n’han quedat tan defraudats. El seu partit sempre justifica els propis errors fent una fugida endavant i apel·lant a les desgràcies del sistema que no poden canviar perquè són els més petits del pacte. En el fons, els electors d’Iniciativa entenen que el partit que voten és la garantia “progressista” perquè el PSC i Esquerra no es decantin cap a opcions “conservadores”.

No és el cas dels votants d’Esquerra. Se senten defraudats, perquè una de les seves prioritats era l’avenç sobiranista i han constatat que el país s’ha desfibrat nacionalment i, si l’independentisme ha augmentat, no ha estat per les virtuts d’Esquerra al govern sinó per l’agressivitat del govern espanyol i de les institucions de l’Estat. Els votants d’Esquerra, a més, tenen ben clar que la fórmula de govern actual nacionalment no pot anar més enllà d’on és. Esquerra ha despagat i la fugida de Joan Carretero i l’expectativa que ha suscitat Reagrupament en són una constatació ben clara.

  • Vicent Sanchis, a l’Avui.

No hi ha Comentaris

Unitat, coherència i fermesa

Quan he dit que em sento moralment reagrupat estic afirmant que crec en l’esperit d’associacions polítiques com Reagrupament que tenen com a objectiu adherir, obertament, el màxim nombre de persones que volen i desitgen fer un pas endavant. Cal que els moviments socials, polítics, cívics, culturals, esportius… que volen una Catalunya que disposi dels seus propis recursos facin un gest en benefici del país, que es deixin d’egocentrismes i d’actuacions en funció de les seves necessitats personals i privades.

Unitat, coherència, fermesa

I cal que la ciutadania que s’ha manifestat en un moment o altre a favor d’un Estat propi per a la nació catalana actuï amb responsabilitat quan exerceixi el seu dret a vot. Cal, en definitiva, a nivell individual i col·lectiu, ser generosos, mostrar clarament la voluntat de servei i no caure en el parany del conformisme, en els protagonismes i personalismes, en les gelosies i en les petites misèries que ens han immobilitzat com a poble i que han provocat que Catalunya s’estigui morint com a nació.

53 Comentaris

Per què sorgeix Reagrupament i el laportisme?

Evidentment, però, no totes les persones que avui formen Reagrupament procedeixen del graner d’ERC, o dels seus desenganyats. Una part important ve de l’altre graner, CiU, i fonamentalment de CDC.

Convergència, abans amb Pujol i ara amb  Artur Mas, ha jugat i ha instrumentalitzat l’independentisme. A l’etapa de Pujol es va tolerar la presència de militants independentistes i es va permetre que la JNC exhibís les seves juvenils reivindicacions, però quan es feien més grans, se’ls donava un càrrec públic i se’ls deia que calia que fossin bons nois. Als independentistes de sempre, per la seva banda, se’ls mantenia dins l’armari. Aquest fet, juntament amb la política de ‘coitus interruptus’ en la qüestió nacional, va provocar que una franja de votants convergents estiguessin cansats i volguessin sortir de l’armari. Eren conscients que tot i les declaracions d’algun entorn d’Artur Mas, l’independentisme el guardarien a l’armari l’endemà de governar, i que la permissivitat era una estratègia per erosionar el vot dual amb ERC.

Però la societat està canviant, l’independentisme ha agafat carta de naturalesa i de normalitat, i alguns votants de CDC, primordialment del món comarcal, han fet el salt a Reagrupament.

Aquests militants d’ERC i CiU, a més d’exigir ja una estratègia netament independentista, creuen que no hi ha dirigents al país per portar-la a terme, estan majoritàriament decebuts dels actuals i passats caps de llista, i busquen desesperadament un líder que encapçali la seva opció. I així sorgeix el laportisme, que tot i ser feble políticament, genera il·lusió a causa dels èxits esportius i a l’estat d’ànim que ha creat, en un país cansat de perdre, perdre, que vol  guanyar ja.

De qui és, doncs, el problema? No és de Carretero o Laporta, que aprofiten l’onada, sinó dels actuals dirigents que mantenen el país adormit en les seves reivindicacions i amb un estatus quo pactat a la transició que la majoria del país actual ni va el·laborar ni va pactar, ni va votar.

El Col·lectiu Joan Crexell no dóna suport ni a ERC, ni a CiU, ni ara a Reagrupament. El que voldríem és seriositat i unitat, i menys personalismes. Volem fermesa i lideratge en un marc unitari de tot l’independentisme. Necessitem el nostre Alex Salmond i, de moment, no el veiem enlloc.

4 Comentaris

Carod: “a Catalunya no hi ha burca”

Una dona amb burka, a Vic

Una dona amb nicab, a Vic

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat en una entrevista a El món a RAC1 que “a Catalunya no n’hi ha, de burca. Aquí no hi ha ningú que vagi amb burca i, que jo sàpiga, tampoc a França”.

No hi ha Comentaris

L’Estat espanyol és el segon país de l’OCDE que més s’enfonsa econòmicament

Els autors de l’estudi demanen al govern que redueixi l’actual diferència de condicions entre treballadors temporals i indefinits, reduint les indemnitzacions pels acomiadaments del personal fixe.

L’OCDE també alerta que la taxa d’abandonament en l’educació continua sent molt elevada i que els centres d’ensenyament tenen molt limitades les seves tasques.

9 Comentaris

Rut Carandell: “La crisi interna ens ha cohesionat més”

Diumenge van celebrar la segona assemblea nacional, titulada com el “segon impuls”. Calia un nova embranzida?
Els associats van renovar la confiança a la junta directiva per començar a preparar la campanya electoral. També va servir per tancar una primera etapa de creixement i consolidació. Ara toca buscar gent externa per teixir una candidatura transversal que plantegi les pròximes eleccions al Parlament com un plebiscit a favor de la independència.

Així, va simbolitzar el tancament de la primera crisi interna?
Va ser un problema de concepte. Algunes persones de la primera junta veien Reagrupament com l’embrió d’un partit i la seva voluntat era organitzar-nos com una formació política. Aquesta dinàmica de funcionament no coincidia amb la majoria. És a dir, ser una associació àmpliament transversal i amb una funció que acabarà quan Catalunya sigui independent.

Dos mesos després i vist amb perspectiva, quins van ser els motius de les discrepàncies?
La junta, en ser escollida de manera molt heterogènia, era una suma de persones amb visions diferents. Tots ens hauríem d’haver plantat abans i decidir cap on anàvem. Va arribar un punt en què les diferències eren insalvables. Hagués estat més fàcil de pair per tots plegats. Però ara és un capítol tancat i ens ha permès aprendre que la unitat és un valor essencial. També ha estat útil per demostrar que no hi tenen cabuda aquells que busquen interessos personals.

Si dels dinou membres de la junta només en discrepaven quatre, per què la majoria va presentar la dimissió?
Vam fer votació a mà alçada, però aquestes persones van decidir que no plegaven. Les regles de la democràcia són de majories i minories, però a vegades hi ha minories que no volen acceptar les majories. Però finalment han acabat dimitint i ens han acabat donant raó.

Els crítics van denunciar que la fórmula d’elecció dels candidats al Parlament defensada per bona part de la junta era antiestatutària…
Aquesta qüestió només està emmarcada dins la ponència política. El text indica que les votacions s’han de fer per circumscripcions. Proposem que cada votació es faci en una urna diferent. És una opció que ho respecta.

En aquesta crisi han repetit tics que RCat retreu als partits tradicionals o que, fins i tot, vostè criticava com a militant a la direcció d’ERC?
Gran part de la junta prové d’Esquerra o CiU, malgrat que alguns no venen de cap d’aquests partits. No obstant, els orígens de la majoria són una vacuna per no repetir aquests models. Si passés, el projecte perdria sentit. De fet, el president de Reagrupament, Joan Carretero, ha vetllat en els últims mesos per evitar aquesta situació i si ha calgut, ha pres decisions fermes. Defensem que els interessos personals no poden trepitjar el missatge.

Alguns periodistes han recriminat opacitat i manca de transparència en aquesta crisi. Què en pensa?
Internament, hem donat totes les explicacions necessàries. Ens hem desplaçat arreu del país i tots els associats han pogut preguntar. La gent ho ha entès i diumenge van reiterar el suport a la junta i al president. L’assemblea va ser absolutament oberta, es podia seguir a través d’Internet i els mitjans de comunicació van tenir accés lliure en tot moment. No obstant, mai alimentarem un debat que potser interessa mantenir viu alguns mitjans perquè algunes qüestions és millor tractar-les a casa.

Reagrupament Independentista

Reagrupament Independentista

Comprèn que alguns ciutadans hagin pogut quedar decepcionats després d’aquest afer?
Més que tot, preocupats per veure si les desavinences podien dificultar que avancés el projecte. Però, insisteixo, diumenge va quedar clar que la situació ha cohesionat més l’associació i els associats treballen amb més energia. De cara en fora, ara toca explicar perquè ens volem presentar i justificar els documents aprovats. La gent ha sabut distingir entre persones i el projecte.

Alguns opinadors apunten que l’assamblea “ho va deixar tot a punt” perquè el president del FC Barcelona, Joan Laporta, encapçali la candidatura d’RCat al Parlament. És així?
Està tot enllestit per poder fer una llista el màxim transversal possible. Tenim il·lusió, energia renovada i un full de ruta clar. Volem impulsar aquest moviment perquè persones disposades a fer el salt a la política i que defensin la independència i la regeneració democràtica, com Laporta, sàpiguen que hi ha un grup organitzat amb el mateix pensament. Ara toca escollir les millors persones per liderar aquest projecte.

Però no aprovaran els candidats fins el juny, malgrat que la intenció inicial era fer-ho en l’assemblea de diumenge passat. S’estan adaptant al tempo de Laporta?
Abans de triar el qui, volíem escollir el què. Així mateix, sembla que el Govern exhaurirà la legislatura i, per tant, tenim més temps per escollir les persones que encapçalaran la llista.

Carretero i Laporta han coincidit en què seria un “greu error” no unir esforços. L’entesa està pràcticament tancada?
El que veuen els ciutadans i expliquen els mitjans de comunicació és realment el que hi ha. És a dir, una persona que li interessa la política amb ganes de ser-ne actiu i una associació que busca una candidatura transversal a favor de la independència i de la regeneració democràtica. De moment, Laporta encara no ha decidit fer cap pas ferm. Ja veurem si això acaba confluint.

Diumenge van aprovar dos documents que serviran de full de ruta. Quins són els eixos?
El primer és la Constitució de Catalunya. Si entrem al Parlament, serà la primera llei que presentarem. El document segueix el model anglosaxó i descriu els elements bàsics per tenir un Estat. El segon text és Organitzant el nostre futur lliure. Ha comptat amb la participació de més de 600 persones i fixa el denominadors comuns perquè aquest estat pugui començar a caminar.

381 Comentaris

L’acomplexament davant la defensa i la seguretat, senyal inequívoca de poble esclau

Exèrcit català

El plantejament públic de la construcció d’unes forces armades catalanes en un estat independent suposa una novetat en el panorama polític català i un acte de valentia, al marge d’estar d’acord o no amb el model plantejat per Reagrupament Independentista, però és innegable el realisme davant d’un escenari polític nou, que el document d’aquesta associació ha posat sobre la taula.

CEEC · Col·lectiu Francesc Macià, a Tribuna

6 Comentaris

El Periódico apunta i dispara contra Carretero

El diari El Periódico, portaveu i altaveu del PSC, carrega avui en el seu editorial contra Joan Carretero, el líder de Reagrupament. Aquest diari qualifica el programa de la formació independentista de “xocant”, segurament un dels adjectius més suaus de tot el text. Al diari li “xoca” que Reagrupament vulgui un exèrcit o un cos diplomàtic per l’Estat català, tot i que són coses que tenen el 99% dels estats del món. El diari també critica que la nacionalitat “quedi subjecta a condicions no especificades”, preocupació rara quan la mateixa constitució aprovada per l’assemblea de diumenge deixa les portes obertes a “qui ho vulgui” fins i tot a llocs com l’Alguer. Però on més carrega El Periódico és en la part final de l’editorial, quan afirma que Reagrupament és una “barreja de populisme i de radicalitat esquinçada, per no dir inquietant”. El diari finalitza l’editorial assegurant que “Carretero s’ha desbocat”.

3 Comentaris

Escàndol: el PSC enreda als jubilats?

Un ciutadà remet una carta als mitjans en que explica que els socialistes van captar els jubilats de l’acte de dissabte “convidant-los a dinar” sense avisar que era un acte de partit:

PSOE i Montilla

Montilla amb els jubilats que, entabanats, no sabien on anaven

“ENGANYADES I CAP AL MITING DEL PSOE

Ma mare té 76 anys i mai ha tingut especial simpatia pel PSC-PSOE, és a dir que mai no els votaria ni, molt menys, aniria a un miting seu.

Doncs bé, ahir la vaig a veure i m’explica que va anar al miting que va fer el president Montilla a Montjuïc per a la gent gran aquest cap de setmana.

Jo li pregunto que com és, que no sabia que fos seguidora del partit socialista. I ella em respon que no, que hi va anar perquè no sabia on la portaven.

Li demano que m’ho expliqui millor.

Ella i les seves amigues eren en una activitat organitzada pel Cente Cívic Cotxeres de Sants quan una dona sense identificar se’ls adreça i els pregunta si volen apuntar-se a anar a una festa per a la gent gran que s’està organitzant a Barcelona i que les convidarien a dinar de franc.

Cap menció a que la festa fos organitzada pel PSC-PSOE.

Elles, encantades, van dir que sí i s’hi van apuntar.

El dia en qüestió, el dissabte 21 de març, un autocar les recull a la Plaça de Sants de Barcelona i les porta fins a Montjuïc.

Allà, les fan baixar de l’autocar i les porten a una gran sala, les fan seure i, de cop, aparició estelar de diversos dirigents socialistes i del president Montilla que els van fer una xerrada “molt pesada” segons ma mare.

Després d’aguantar el xàfeg, ara sí, dinar de franc, música i ball.

Trobo del tot indignant que el PSC-PSOE utilitzi d’aquesta manera la gent gran per després poder dir que “Montilla parla davant un miler d’avis”. És clar, si no els donen l’oportunitat de decidir si volen assistir-hi o no!

A més, en acabar de dinar, van passar taula per taula demanant els noms i les dades per “poder-los convidar a altres festes i activitats”. Quina barra!

Daniel Camon i Pastor”


46 Comentaris

Constitució Catalana, Reagrupament i Joan Laporta: tres elements per trencar la monotonia catalana.

Aquest diumenge al Palau de Congressos de Barcelona s’han reunit 1.353 persones per celebrar la 2ª Assemblea de Reagrupament. L’aprovació de la Constitució de Catalunya per ser la primera llei que portaran al Parlament i la benvinguda realitzada per Joan Laporta i Estruch han marcat la jornada.

La Constitució Catalana s’inspira en els principis de la Declaració dels Drets de l’Home (1789), la Declaració Universal de les Nacions Unides (1948) i la Convenció Europea dels Drets Humans (1950). El text presentat té una base clarament anglosaxona, preferentment amb la declaració nord-americana. Això sintetitza un model determinat del nou Estat Català en contraposició del gruix i el detallisme farragós de la Constitució Espanyola.

Constitució de Catalunya

Constitució de Catalunya

A diferència de les assemblees d’altres formacions polítiques tradicionals, Reagrupament permet l’assistència dels convidats i la premsa durant tota la jornada. Les propostes i l’informe del President van ser aprovats per quasi unanimitat (98-99%).

Joan Laporta amb la seva intervenció ha estat el gran protagonista del matí. El president del FC Barcelona ha estat rebut de forma càlida i entre grans mostres  de suport dels assistents. El seu discurs ha girat a l’entorn de la necessitat de Catalunya de sortir de l’actual atzucac. Laporta ha animat als reagrupats i als patriotes catalans a treballar en la difusió del missatge que la independència és possible i desitjable. Finalment, també ha volgut fer una referència explícita dels grups mediàtics, econòmics i socials que fan negoci amb l’actual estatus de Catalunya i que no busquen altre cosa que es mantingui l’immobilisme actual.

Joan Carretero, per la seva banda, s’ha mostrat sorprès que alguns mitjans hagin destacat que Reagrupament aspiri a tenir una Catalunya amb exèrcit i serveis d’intel·ligència quan tots els estats del món, inclòs Espanya, en tenen.El president de Reagrupament ha fet un discurs recordant la responsabilitat de l’individu davant la seva societat i remarcant que l’estat no pot solucionar tots els problemes d’aquesta.

Un altre dels moments importants de l’assemblea ha estat la projecció d’un audiovisual on es pot verure una conversa entre l’Honorable Heribert Barrera, el Dr. Domènech i el Dr. Broggi. Els tres històrics prohoms de l’independentisme català destaquen l’oportunitat  que representa  tenir una candidatura el màxim de transversal i qualificada possible per participar en les properes eleccions al Parlament. Aquesta candidatura hauria de tenir com a punt vital la Declaració d’Independència de Catalunya. Heribert Barrera, Broggi i Domènech plantegen tamabé la possibilitat de tenir una mena de Senat que vetlli pel bon funcionament de la mateixa i poder assegurar la qualitat imprescindible per a tal finalitat.

Com a convidats han assistit a l’assemblea : el sociòleg Salvador Cardús, que en la passada trobada ja va intervenir, en Ferran Requejo, Anton Maria Badia i Margarit, en Joan B. Culla, en Francesc Orteu – autor del llibre Carretero. Retrat d’un metge que fa política -, Francesc X. Hernàndez – autor de la Historia Militar de Catalunya, Joan Roy i Miquel Sellarès en representació del CEEC,entre d’altres.

També hi hagut representants d’associacions sobiranistes, com per exemple: la FENEC, Sobirania i Justícia, Cercle Català de Negocis, el Partit Socialista de Mallorca (PSM). Finalment, s’ha volgut tenir un gest de reconeixement cap a Toni Strubell i Carles Mora, tots dos reagrupats, tan per la seva tasca i dedicació al projecte com per la seva aportació i lideratge.

Amb l’assemblea d’avui Reagrupament ha tornat a fer una demostració de força tant en assistència com en organització, sobretot si tenim en compte  els moments actuals d’atonia  i dessafecció política generalitzada.

4 Comentaris