Arxiu abril, 2010

Villatoro: Un cop de porta

El tema no és l’Estatut, el text d’aquest Estatut. El tema tampoc no és el contingut o el calendari de la sentència del Tribunal Constitucional. El tema de fons és per què els catalans tenen autogovern i qui decideix quant autogovern tenen. I en aquest tema, el mateix dia que el Constitucional va admetre a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat presentats per populars i socialistes diversos contra l’Estatut de Catalunya i va quedar clar que en sortiria un text retocat i reinterpretat, el mal ja era fet.

Per què els catalans tenen autogovern? La resposta catalanista seria que hi ha autogovern, autonomia, perquè Catalunya és una nació i per tant té uns drets, que neixen de la història, de la realitat social, de la voluntat col·lectiva. Catalunya té autonomia perquè té el dret de tenir-ne. La resposta espanyolista seria que Catalunya, com totes les altres comunitats autònomes, té autonomia perquè un dia la nació espanyola va decidir d’organitzar-se administrativament en autonomies, va fer una Constitució en què s’atorgava graciosament l’autonomia a totes les seves regions, perquè aquesta era una manera més eficaç d’administrar-se.

Qui decideix fins on pot arribar l’autogovern? Si els catalans tenen autogovern perquè hi tenen dret, són els catalans els qui han de decidir quant autogovern volen. Si els catalans tenen autogovern perquè l’estat els ho ha concedit a través de la Constitució, és l’estat –és el conjunt de la nació espanyola, en definitiva– que pot decidir quant autogovern vol delegar, de la mateixa manera que pot decidir, si un dia es lleva de mala lluna, de no delegar-ne gens.

En el procés estatutari hem fet veure que trobàvem un camí del mig. Meitat un dret, meitat una concessió. No decidien ni els uns tots sols ni els altres tots sols, sinó que hi havia un pacte: aprovaven el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles i hi havia un referèndum. Si fos només una concessió graciosa de la Constitució espanyola, per què carai caldria fer un referèndum? Si fos l’exercici estricte del dret dels catalans a decidir el propi futur, per què carai fer-ne una llei orgànica del parlament espanyol? Tot plegat era l’escenografia d’un pacte. I la litúrgia d’un pacte. I els pactes, ja se sap, es poden renegociar, són sempre provisionals i revisables.

Però quan el Constitucional gosa canviar un text que han aprovat els catalans –digui què digui aquest text, agradi més o menys– no tan sols nega que els catalans tenen el dret de decidir tots sols el seu futur, sinó que fins i tot nega la possibilitat de decidir-lo a mitges, de pactar-lo. Quan un tribunal, en nom de la Constitució, modifica allò que ha aprovat la gent amb el seu vot, diu que l’autogovern és una concessió constitucional i que els seus límits es poden imposar unilateralment. Un cop de porta als morros. Una manera de dir: podeu arribar fins aquí i ni un centímetre més enllà. Una manera de liquidar el camí del mig. I obligar a buscar algun altre camí.

Vicenç Villatoro, a El Temps

No hi ha Comentaris

Cambres de comerç o regnes de taifes

Els comerciants, empresaris, autònoms, en definitiva, les persones físiques i jurídiques que realitzin activitats comercials, industrials o navilieres, formem part i estem obligats a satisfer la taxa/impost cameral de les cambres de comerç del país, que per llei tenen atribuïda la representació i defensa dels interessos dels comerciants, industrials i naviliers. Ara bé, qui i com s’exerceix aquesta representació? Quina és la representació real que ostenta del teixit comercial i industrial del país? Vegem-ho.

El proper 4 de maig d’enguany, hi ha convocades les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya per a l’elecció dels membres seus plens i consell general que guiaran els designis d’aquestes entitats els propers quatre anys. En primer lloc, per exemple a la Cambra de Comerç de Barcelona, tenen garantida l’elecció com a membres del ple i del consell general, empreses tant representatives del tradicional teixit empresarial i comercial català com: Telefónica SA, Fomento de Construcciones y Contratas SA, Sociedad de Aguas de Barcelona SA, Retevisión SA, El Corte Inglés SA, Saba Aparcamientos SA, Áreas SA, Servihabitat XXI SA (La Caixa) o Gunnebo España SAU.

Tanmateix, hi ha 45 candidats dels 60 possibles que només necessiten un sol vot, incloent-hi el propi, per ser escollits membres del ple de la cambra que decidirà qui serà el seu òrgan de govern i que no tenen cap opositor. I tot això abans de començar.

Aquesta situació és possible gràcies a un sistema electoral restrictiu i antiquat, que atorga un resultat de participació en les darreres eleccions d’un 2% dels empresaris amb dret a vot. Déu n’hi do, però és que curiosament el 80% d’aquests votants ho fan per correu i, ai las, mitjançant poders de representació que només ostenten mitja dotzena de persones a tot Barcelona. És a dir, que aquesta mitja dotzena de persones voten per centenars d’electors!!! És indubtable que aquest sistema facilita la perpetuació dels candidats i la creació de candidatures fetes a mida.

Ramón Carner, president del Cercle Català de Negocis

Són unes eleccions a les quals no se’ns convoca a votar, és a dir, no rebem cap carta personalitzada dient què es vota i quines candidatures hi ha, i quins programes tenen. Alerta, estem parlant de la representació dels empresaris catalans, que només a Barcelona gestionen un pressupost de gairebé 50 milions d’euros.

Es podria pensar que tan poca participació ve donada per la cobejada “desafecció empresarial”. No ens equivoquéssim, els empresaris no estem desafectats sobre allò que pugui fer rutllar el negoci, ans al contrari. Una altra cosa és que estem prou enfeinats tirant endavant els negocis com per anar a votar en un procés que està dat i beneït des de l’inici.

Atès el que s’ha exposat, si encara vol exercir el seu dret a votar, haurà de fer un acte heroic; haurà d’agafar els poders de la seva empresa, haurà de buscar com pugui el col·legi electoral que li pertoca, i anar-hi en persona, quan el 80% dels participants ja han votat.

Encara en té ganes? Doncs, abans de perdre el temps, miri en el web de la seva cambra territorial, si a l’epígraf que li correspon, hi ha més d’una opció per votar, perquè no sent així és segur que guanyarà l’únic que es presenta i, per tant, és millor dedicar-se a treballar per tirar endavant l’empresa.

En tot cas, volem fer-los coneixedors que els empresaris del Cercle Català de Negocis (www.ccn.cat) anirem a votar el proper dia 4 de maig, per dir prou a un sistema de representació indigne d’un país avançat i modern i per assolir un nombre de representants a la Cambra de Barcelona que treballarem per canviar la situació, adaptar la Cambra a eina útil, apropar-la a les empreses i els seus problemes, i evidentment suprimir l’obligatorietat de satisfer la taxa cameral.

Això sí, recordi que tant si vol com si no vol, haurà de seguir pagant la quota cada any, tret que el candidats del CCN tregui representació

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, a l’Avui.

79 Comentaris

A la cua de l’atur

Si finalment avui es confirmen les dades que dimarts passat es van conèixer per error, un 18% dels catalans estan a l’atur. Una realitat dramàtica que, en moltes ocasions, només es queda en una xifra. Però al darrere hi ha històries de gent molt diversa amb un denominador comú: tot ells busquen feina. Persones amb estudis i sense, edats diverses, d’aquí i d’allà.

396 Comentaris

Una via a la independència

L’alcalde Hereu és hereu de l’anterior alcalde Clos, com aquest fou hereu de l’anterior alcalde Maragall, i aquest va ser hereu de l’anterior alcalde Serra: només Narciso Serra (nom amb què signava lleis i decrets quan era ministre de Defensa i jo feia forçat la mili) ha estat els darrers trenta anys elegit pel poble no sent alcalde hereu; tots els altres van heretar el càrrec i des del càrrec van presentar-se per primera vegada a les eleccions. L’alcalde hereu Hereu ha convocat un referèndum sobre la Diagonal perquè els votants escullin una de tres opcions, dues consistents a fer passar un tramvia i eixamplar voreres per una banda o altra, i la tercera a no fer-ho. No consta que hagi demanat ni obtingut el permís de l’Estat que preceptua la Constitució espanyola. L’eufemisme de dir-ne consulta del que és un referèndum no l’allibera d’aquesta obligació, segons va dir el Tribunal Constitucional espanyol quan va anul·lar la convocatòria aprovada pel Parlament basc (sentència 11-setembre-2008): “El referéndum es, por tanto, una especie del género ‘consulta popular’ con la que no se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos, sino aquella consulta cuyo objeto se refiere estrictamente al parecer del cuerpo electoral conformado y exteriorizado a través de un procedimiento electoral, esto es, basado en el censo, gestionado por la Administración electoral y asegurado con garantías jurisdiccionales específicas, siempre en relación con los asuntos públicos cuya gestión, directa o indirecta, mediante el ejercicio del poder político por parte de los ciudadanos constituye el objeto del derecho fundamental reconocido por la Constitución en el art. 23. Para calificar una consulta como referéndum o, más precisamente, para determinar si una consulta popular se verifica “por vía de referéndum” (art. 149.1.32 CE) y su convocatoria requiere entonces de una autorización reservada al Estado, ha de atenderse a la identidad del sujeto consultado, de manera que siempre que éste sea el cuerpo electoral, cuya vía de manifestación propia es la de los distintos procedimientos electorales, con sus correspondientes garantías, estaremos ante una consulta referendaria”.

Si modificant el cens electoral, com ara estenent dret a vot a les persones entre 16 i 18 anys i estrangers empadronats, n’hi ha prou per obviar la necessitat de permís de l’Estat, en prendrem bona nota. Si fent-ho així no cal el permís de l’Estat per consultar sobre la Diagonal, és que no cal el seu permís per consultar cap altra cosa, com ara la independència de Catalunya. Sobta, però, perquè el PSC votà al Parlament amb ERC, IC, PP i C’s en contra d’una proposta de CiU que establia precisament que la Generalitat pot convocar consultes sense autorització de l’Estat, sempre que el cos electoral fos diferent de l’inclòs al cens electoral, i en canvi el PSC fa ara exactament el que no fa ni dos mesos va refusar perquè era, deia llavors, inconstitucional. Si el govern, els partits, els fiscals i els jutges espanyols no impedeixen la consulta sobre la Diagonal, tant la Generalitat com els Ajuntaments catalans podran convocar consultes sobre la independència, sempre que les persones amb dret a vot no siguin les mateixes que les del cens electoral: per exemple, incloent-hi estrangers o menors d’edat, o excloent-ne els residents recents. Centenars de comissions ciutadanes arreu de Catalunya hem organitzat i organitzem referèndums sobre la independència sense intervenció de les administracions públiques precisament per ser dins de la legalitat malgrat no tenir permís de l’Estat, però si l’Estat no impedeix per il·legal el referèndum de l’alcalde hereu Hereu sobre la Diagonal tindrem una nova escletxa legal espanyola per aprofitar. Ho farem.

Nosaltres, però, organitzem referèndums amb plenes garanties, a diferència de l’alcalde hereu Hereu: al nostres referèndums els votants s’han d’identificar amb documents oficials i el vot és presencial i es pot comprovar; al de l’alcalde hereu Hereu el vot és informàtic, no se sap si qui vota és el titular del document informàtic o una altra persona que el suplanta, i no es pot comprovar que el vot emès no es manipula informàticament, perquè no deixa rastre ni existeix en paper sinó només en els ordinadors del mateix alcalde hereu Hereu; en els nostres els votants han d’acreditar el seu empadronament, en el del alcalde hereu Hereu és el mateix Ajuntament qui diu que aquella persona està empadronada, fent servir les dades del padró per a una finalitat no prevista legalment i vulnerant, sembla, la llei de protecció de dades; en els nostres tots els partits tenen dret a nomenar interventors i apoderats que controlen la votació i el recompte, en el de l’alcalde hereu Hereu no; en els nostres tots els mitjans de comunicació poden ser presents a la votació i al recompte, en el de l’alcalde hereu Hereu no; en els nostres hi treballen voluntaris, en el de l’alcalde hereu Hereu hi treballen funcionaris obligats en horari laboral; els nostres es financen amb aportacions de persones que no n’obtenen cap benefici, el de l’alcalde hereu Hereu, amb diners dels impostos (confessa haver ja gastat 2 milions d’euros) i d’empreses privades beneficiàries de les obres, que paguen la publicitat de les opcions que les afavoreixen i amaguen la del que no els donarà negoci; nosaltres no promovem ni desqualifiquem cap opció perquè com a organitzadors ens mantenim neutrals, l’alcalde hereu Hereu és jutge i part perquè promou les opcions del tramvia i desqualifica i amaga la que no inclou el tramvia.

Una de dues: o aquesta consulta sense permís de l’Estat és il·legal, pel fet d’utilitzar el padró, organitzar-la i finançar-la una administració pública i treballar-hi funcionaris; o aquesta consulta és legal, perquè incloent-hi votants menors i estrangers, modificant el cens electoral, n’hi ha prou perquè no calgui permís de l’Estat. Bona cosa és aprendre’n, i si la consulta de la Diagonal es fa, també se’n faran sobre la independència sense permís de l’Estat, utilitzant el padró, treballant-hi funcionaris, i organitzant-les i pagant-les administracions públiques, com ara la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals o els ajuntaments. La llei és igual per a tothom, oi?

  • Alfons López Tena, a l’Avui

60 Comentaris

Conferència del Cercle Català de Negocis a Sarrià

Benvolguts,

Reagrupament Sarrià-Sant Gervasi, conjuntament amb el Cercle Català de Negocis, ha organitzat una conferència sobre el dèficit fiscal a Catalunya i les limitacions que provoca en el nostre desenvolupament empresarial i com a país.

L’acte serà el proper dimarts 4 de maig a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), Via Augusta 390 de Barcelona, i forma part del cicle de conferències de l’associació d’antics alumnes Business Alumni.

El CCN a l'IQS

Podeu confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a l’adreça actes@ccn.cat. Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

Salutacions cordials,
Roser C
Secretària de la comissió

No hi ha Comentaris

Gran manifestació per l’autodeterminació convocada pel 12 de juny per la PDD

Independència!

Rcat també hi serà

Sota el lema ‘Per la democràcia, la feina, la solidaritat i la independència‘, la PDD ha instat a partits, entitats, plataformes i moviments independentistes a sumar-se a la convocatòria del 12 de juny, en què volen reivindicar que l’exercici de l’autodeterminació és un ‘dret radicalment democràtic’ que és ‘indispensable per tenir eines suficients’ per abordar els principals reptes del país.

En aquest sentit, la PDD enumera entre aquests reptes i necessitats ‘aturar l’espoliació fiscal‘, perquè ’sense sobirania fiscal’ Catalunya està ‘condemnada a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat que l’espolia’. ‘Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible‘, asseveren.

També hi situen la necessitat d’un marc laboral i de benestar social propi; polítiques d’immigració per poder ser ‘autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació‘; una política energètica i d’infraestructures pròpia; la promoció ‘decidida’ d ela llengua i la cultura catalanes com a eina de cohesió, i un ‘aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes’. Per la PDD, l’assoliment d’aquests objectius passa per l’exercici ‘inajornable’ de l’autodeterminació.

28 Comentaris

El PSC va amenaçar immigrants i pensionistes perquè no votessin el 25-A

El notari i exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, que aquest 25-A ha coordinat la consulta a Olot, una de les més reeixides, ha denunciat que s’ha repetit una pràctica habitual per part dels socialistes. Tena assegura que l’entorn socialista, que ha boicotejat les consultes democràtiques al costat del PP, Ciudadanos i Falange des de l’inici del procés, ha amenaçat els immigrants i la gent gran. Als immigrants se’ls ha amenaçat de retirar-los el permís de residència si votaven, mentre que a la gent gran se’ls a amenaçat de treure’ls la pensió. En els últims mesos les pràctiques polítiques vils i d’extrema baixesa moral han estat la tònica dins del PSC. Hi ha hagut diversos escàndols, com el fet de portar gent gran enganyada en un míting del president, José Montilla, o les declaracions ofensives de dirigents socialistes contra Mònica Terribas, per deixar en evidència les limitacions vergonyoses de Montilla en una entrevista. Un dels dirigents fins i tot va titllar Terribas de “mal follada”.

7 Comentaris

Montilla i Mas, al rescat de l’autonomisme

Mas i Montilla

Mas i Montilla

Si es confirma el pacte, cal fer-se la següent pregunta: amb un 73% de desafecció política, s’ha de perpetuar l’agonia de l’autonomisme? Montilla i Mas poden fer un últim intent, però ja tenen la desconfiança generalitzada de les avantguardes intel·lectuals, polítiques i de la societat civil, que veuen Espanya com un llast pel nostre desenvolupament econòmic, polític i fins i tot, d’autoestima nacional.

El que han d’entendre els dos màxims representants polítics del país és que han d’obrir el compte enrere per eliminar de l’imaginari col·lectiu polític la transició, els seus pactes, les seves vergonyes i les seves pors. Hi ha la irrupció d’unes noves generacions que no pensen donar un altre crèdit ni una altra hipoteca. L’autonomisme està ferit de mort, i cal que Catalunya, els Països Catalans, siguin com qualsevol altre país de la UE.

Es dirà que hi ha un marc jurídic, que hi ha la paret d’Espanya, com recordava Jordi Pujol. Però ell mateix, després d’haver apuntalat aquesta paret durant més d’un quart de segle, s’adona ara de la gran equivocació d’haver enfortit el monstre, d’haver consolidat l’estat.

Tots, doncs, hem de posar el màxim d’imaginació i il·lusió en trobar estratègies que ens permetin saltar la paret. Salvar l’autonomisme és portar el país a la desnaturalització, la desnacionalització i l’assimilació a Espanya.

  • Col·lectiu Joan Crexell, a Tribuna

45 Comentaris

Enric Marin, president per decret

L’intent de traspassar la responsabilitat al Col•legi de Periodistes va ser un acte covard. Però també normal tractant-se d’Enric Marín, el mateix home que malgrat reconèixer que va cometre errors en l’afer del Carmel mai no va dimitir i que ara es dedica a llançar difamacions i calúmnies contra Joan Carretero, Joan Laporta i Reagrupament a través de les pàgines del diari El Punt. Mentrestant, Albert Sáez, home de confiança d’Esquerra, ja és director adjunt d’El Periódico, l’òrgan per excel•lència del PSOE de Catalunya. I és que tot queda a la mateixa casa. L’any 2006 hi van quedar els vots d’Esquerra i ara hi queda el repartiment de càrrecs.

6 Comentaris

Dissabte 1 de Maig: els reagrupats esmorzem a La Nena de Gràcia

Després de la gloriosa jornada dels reagrupats graciencs a la diada de Sant Jordi, i de la no menys important de les consultes independentistes d’aquest passat 25 d’abril, ens tornem a citar per a una trobada informal de socis i amics de Reagrupament.

En aquesta ocasió, ho farem a les 10:00 h del matí de dissabte 1 de maig a La Nena, la popular xocolateria del carrer Ramon i Cajal, 36-38, a tocar de la plaça Revolució.

Apunteu-vos aquí:

O bé envieu un correu a:
web.bcn-gracia@reagrupament.org.

Serà un esmorzar per comentar l’actualitat política mentre ens llepem els dits.

Us hi esperem!

No hi ha Comentaris