Cambres de comerç o regnes de taifes


Els comerciants, empresaris, autònoms, en definitiva, les persones físiques i jurídiques que realitzin activitats comercials, industrials o navilieres, formem part i estem obligats a satisfer la taxa/impost cameral de les cambres de comerç del país, que per llei tenen atribuïda la representació i defensa dels interessos dels comerciants, industrials i naviliers. Ara bé, qui i com s’exerceix aquesta representació? Quina és la representació real que ostenta del teixit comercial i industrial del país? Vegem-ho.

El proper 4 de maig d’enguany, hi ha convocades les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya per a l’elecció dels membres seus plens i consell general que guiaran els designis d’aquestes entitats els propers quatre anys. En primer lloc, per exemple a la Cambra de Comerç de Barcelona, tenen garantida l’elecció com a membres del ple i del consell general, empreses tant representatives del tradicional teixit empresarial i comercial català com: Telefónica SA, Fomento de Construcciones y Contratas SA, Sociedad de Aguas de Barcelona SA, Retevisión SA, El Corte Inglés SA, Saba Aparcamientos SA, Áreas SA, Servihabitat XXI SA (La Caixa) o Gunnebo España SAU.

Tanmateix, hi ha 45 candidats dels 60 possibles que només necessiten un sol vot, incloent-hi el propi, per ser escollits membres del ple de la cambra que decidirà qui serà el seu òrgan de govern i que no tenen cap opositor. I tot això abans de començar.

Aquesta situació és possible gràcies a un sistema electoral restrictiu i antiquat, que atorga un resultat de participació en les darreres eleccions d’un 2% dels empresaris amb dret a vot. Déu n’hi do, però és que curiosament el 80% d’aquests votants ho fan per correu i, ai las, mitjançant poders de representació que només ostenten mitja dotzena de persones a tot Barcelona. És a dir, que aquesta mitja dotzena de persones voten per centenars d’electors!!! És indubtable que aquest sistema facilita la perpetuació dels candidats i la creació de candidatures fetes a mida.

Ramón Carner, president del Cercle Català de Negocis

Són unes eleccions a les quals no se’ns convoca a votar, és a dir, no rebem cap carta personalitzada dient què es vota i quines candidatures hi ha, i quins programes tenen. Alerta, estem parlant de la representació dels empresaris catalans, que només a Barcelona gestionen un pressupost de gairebé 50 milions d’euros.

Es podria pensar que tan poca participació ve donada per la cobejada “desafecció empresarial”. No ens equivoquéssim, els empresaris no estem desafectats sobre allò que pugui fer rutllar el negoci, ans al contrari. Una altra cosa és que estem prou enfeinats tirant endavant els negocis com per anar a votar en un procés que està dat i beneït des de l’inici.

Atès el que s’ha exposat, si encara vol exercir el seu dret a votar, haurà de fer un acte heroic; haurà d’agafar els poders de la seva empresa, haurà de buscar com pugui el col·legi electoral que li pertoca, i anar-hi en persona, quan el 80% dels participants ja han votat.

Encara en té ganes? Doncs, abans de perdre el temps, miri en el web de la seva cambra territorial, si a l’epígraf que li correspon, hi ha més d’una opció per votar, perquè no sent així és segur que guanyarà l’únic que es presenta i, per tant, és millor dedicar-se a treballar per tirar endavant l’empresa.

En tot cas, volem fer-los coneixedors que els empresaris del Cercle Català de Negocis (www.ccn.cat) anirem a votar el proper dia 4 de maig, per dir prou a un sistema de representació indigne d’un país avançat i modern i per assolir un nombre de representants a la Cambra de Barcelona que treballarem per canviar la situació, adaptar la Cambra a eina útil, apropar-la a les empreses i els seus problemes, i evidentment suprimir l’obligatorietat de satisfer la taxa cameral.

Això sí, recordi que tant si vol com si no vol, haurà de seguir pagant la quota cada any, tret que el candidats del CCN tregui representació

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, a l’Avui.

Els Comentaris estan tancats