Arxiu abril, 2010

Profunda sensació de província

Sovint no calen ni grans decisions de Tribunals Constitucionals ni abracadabrants articles de la premsa espanyola a Catalunya per adonar-se del pou provincià en el que (mal) vivim.

Mirin, si els sembla, repassem aquest darrer cap de setmana.

En primer lloc, el núvol del volcà islandès. A tot el món els responsables dels espais aeris han pres les seves decisions. A tot el món excepte a Catalunya, on les prenen per nosaltres. Feia gràcia veure el ministre Blanco, el delegat Rangel (per què no els tornem a dir Governadors Civils si continuen fent la mateixa feina de vigilància que abans?), o qualsevol personatget d´AENA fent tot tipus de declaracions mentre el conseller Nadal optava per ficar-se sota terra.

I és que, efectivament, el conseller Nadal, acompanyat del President de la Generalitat, es dedicava a inaugurar 3 estacions més d’un tram de metro que va de no sé on a no sé on. Vostès s’imaginen al president Zapatero inaugurant 3 estacions de metro? O el primer ministre holandès? O el president de Croàcia? Aquí sí, aquí inaugurem, amb el president de Catalunya, camps de bàsquet, aules prefabricades d’institut o estacions de metro. Imagini’ns si donarà de sí aquesta línia de metro, Nostre Senyor ens agafi confessats.

Tercer, els socialistes acaben de reelegir al president Montilla, unànimement, com a candidat de nou a la presidència de la Generalitat. Just escollit, el primer que va dir va ser: “Vull un país que suma i no exclou, que no enfronta les persones en funció de si són nacionalistes o no”. Però després d’amagar com en els vells temps amb el fantasma de la convivència- i és que hi ha coses que no moren mai-, el millor estava per arribar quan va explicitar els seus compromisos, i entre ells: “treballar per una Espanya plural i per l’evolució federal, així com assegurar la unitat civil”. És a dir, traduint al president, muts i a la gàbia, perquè a hores d’ara ja no hi ha cap dubte que això de l’Espanya federal és l’apoteosi del provincialisme en el seu estat més pur i obscè.

I així anem passant els caps de setmana.

2 Comentaris

La Guàrdia Civil es posa nerviosa amb la consulta de Camprodon

Demana a un botiguer que tregui les estelades de l’aparador. Tanmateix, ell es va negar en rodó a treure-les.

Estelades

No hi ha Comentaris

La mort del federalisme

Espanya no serà mai un Estat federal perquè no ho vol ser, perquè aquesta possibilitat li repugna. El federalisme no existeix a Espanya. El federalisme és una cosa que els catalans, alguns catalans, cada vegada menys catalans, proposa als espanyols.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament al Centre Cultural Casa Orlandai

Presentació de Reagrupament

Benvolguts, benvolgudes,

Us recordem que el proper dijous dia 15, hi ha un acte de presentació de Reagrupament al Centre Cultural Casa Orlandai al carrer Jaume Piquet 23sortida Via Augusta/c. Cardenal Sentmenat de l’estació de Sarrià dels FGC, a les 19.00 h.

Hi intervindran l’alcalde d’Arenys de Munt Carles Móra, l’associada Sandra Lomas i el dr Oriol Domènec.

Al següent enllaç podeu trobar les activitats programades a la Casa Orlandai, on s’anuncia la presentació de Reagrupament:

http://www.casaorlandai.cat/activitats/pag/1/

Us hi esperem a tots!

Cordialment,
Roser C.
Secretària de la comissió

No hi ha Comentaris

Protesta contra la censura a TV3

La Comissió de la Dignitat ha convocat un acte per aquest proper dimecres al vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la decisió de TV3 de posposar l’emissió del reportatge Monarquia o República?. En la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Mònica Terribas, directora de TV3, va dir que no s’emetrà el documental perquè “requereix un enfocament diferent al plantejat”. Terribas va assegurar que la televisió pública ha de poder plantejar el debat sobre monarquia o república però “amb el convenciment que el ciutadà pugui tenir un criteri propi” i va assegurar que “quan sigui així” s’emetrà.

1 Comentari

Laporta apunta al tripartit: «Ens estan matant Catalunya»

El president del F. C. Barcelona, Joan Laporta, ha tornat insistir en el seu discurs sobiranista. Laporta ha disparat amb bala contra la gestió del tripartit i ha assenyalat amb el dit al president de la Generalitat, José Montilla, com a màxim responsable de l’actual situació del país. En una entrevista a Rac1, Laporta ha apuntat que “cada vegada tenim menys poder” i que “ens estan matant Catalunya”.

El president blaugrana, que ha reiterat que no prendrà una decisió sobre el seu futur polític fins que deixi l’actual càrrec al Barça, ha destacat que així com a ell el fan responsable de tot el que passa al club, “passa el mateix en d’altres àmbits de responsabilitat“. “Estem morint”, ha clamat Laporta, “Catalunya no té cap tipus de poder a Espanya, i això que aguantem el mateix govern que governa a l’Estat”, ha afegit.

El president blaugrana a més ha reblat el seu tagline més habitual tot recordant que “avui en dia,sense un Estat propi, no ets ningú” i creu que “és el moment de plantejar seriosament certes qüestions nacionals”.

2 Comentaris

Els economistes catalans preveuen quatre anys per reduir l’atur

Però una cosa és el creixement econòmic i una altra la generació d’ocupació. Els economistes no veuen indicis de recuperació en el mercat laboral i creuen que la taxa d’atur no es recuperarà sensiblement fins d’aquí a tres anys. Per tant, segons Casas, es pot donar un període en el qual convisquin creixements del PIB i taxes d’atur elevades.

1 Comentari

El TC, el Guti i la supèrbia espanyola

Un periodista li va demanar a un jugador del Real Madrid a qui diuen “Guti” si pensava anar al Santiago Bernabeu a veure la final de la Champions en cas que el Barça fos un dels equips a disputar-la. El tal “Guti” va contestar (cit de memòria) una cosa com: “si ni siquiera miro los partidos por la tele cuando estoy en casa, como voy a ir al Bernabeu a ver éste?”. És a dir, el partit més important que es juga a Europa una vegada a l’any, disputant-se a la seua ciutat, un dit professional del futbol se’l perdrà perquè no vol rebaixar-se a veure “l’etern rival” disputant-hi la màxima competició europea. El Guti, amb les seues declaracions es comporta com l’hidalgo mort de fam tan típic de la literatura espanyola, que té més orgull que res altre, i que “antes partía que doblá”, s’estima més el que sigui abans de reconèixer que té menys mèrits que algú altri (en el camp que sigui).

Guti podria ser perfectament jutge del TC espanyol

Al cap i a la fi, per manejar una pilota amb més o manco habilitat, o per anar trencant tíbies i peronès per dins un camp de futbol no deu fer falta tenir gaire diplomàcia. Els que al cap i a la fi actuen exactament igual que el Guti i haurien de procurar anar una mica més alerta són els membres d’aquest tribunal d’excepció anomenat Tribunal Constitucional. Finalment, sembla que s’han proposat dictar sentència (no n’ha dictat ja el poble, amb el seu vot en referèndum?) sobre l’Estatut de Catalunya. I han escollit la data del 14 d’abril per fer-ho. No crec que ho hagin fet per honorar la memòria de Francesc Macià i Lluís Companys. Ben al contrari: de la mateixa manera que el Guti s’estalviarà la final de la Champions, ni que es jugui al Bernabeu, perquè el Madrid ja no hi pinta res, el TC s’apropiarà d’una data emblemàtica per mostrar que pot dir allò que li roti sobre l’Estatut de Catalunya perquè, malauradament, hi pinta molt. Tant que, segons l’arquitectura legislativa espanyola, pot canviar allò que el poble ha votat en referèndum.

Després de tot això, algú encara pot pensar que l’Espanya de l’excepció, castissa i xulapona, pot canviar i reconèixer alguna vegada la seua pluralitat interna? La manca de flexibilitat és el màxim perill, a hores d’ara, per al manteniment d’Espanya com a tal. Els que s’endoblen aguanten, però l’”antes partía que doblá” és el trencament de qualsevol material.

No hi ha Comentaris

Cardús: “La sentència és insignificant comparada amb el fet que el TC pugui alterar la voluntat expressada en referèndum”

El sociòleg i membre de l’IEC, Salvador Cardús, ha considerat ”urgent” que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut català “sigui finalment dictada, digui el que digui el seu contingut” perquè aquest darrer “tindrà molt poc interès”. “El que és vertaderament greu de la sentència és que el TC pugui parlar després que ho hagi fet el poble català” ha assegurat Cardús a un article a La Vanguardia, “perquè posarà en evidència que dins l’ordre constitucional espanyol no s’assegura el respecte a la voluntat sobirana dels catalans ni amb un referèndum celebrat amb totes les garanties legals”.

Un altre motiu que ha aportat l’autor de l’article és que el conflicte polític “pugui seguir el seu curs” natural: “La sentència és urgent no pas perquè d’aquesta manera s’hagi de tancar cap contenciós [...]. Ningú sap del cert si serà necessari un nou referèndum per poder acceptar les restes de l’anterior Estatut aprovat”. Finalment, en tercer lloc, Cardús ha afirmat que “la sentència obligarà els partits catalans a revisar les seves ofertes polítiques abans de les eleccions catalanes”: “¿Tindrà algun sentit declarar que s’acatarà la sentència però que s’aconseguirà el mateix per la porta del darrera, per la via de l’article 151?”.

En aquest aspecte Cardús ha tret importància a la possible retallada del TC: “El contingut de la sentència és vertaderament irrellevant en una perspectiva de mig i llarg termini [...] Primer perquè l’actual Estatut ja no és ni el que somiava Maragall, ni l’imaginat per ERC, ni el promès per CiU. [...] No ve d’un pam. En segon lloc, la sentència és políticament insignificant comparada amb el fet que un TC pugui alterar la voluntat expressada en referèndum”.

Com a exemple clarificador, Salvador Cardús ha indicat que “la trascendència real de què sigui respectat o no l’article que estableix el deure de conèixer el català, tal con la Constitució dicta per al castellà, és realment mínima mentre la dependència a les lleis espanyoles signifiqui, per exemple, que l’ordenament de l’espai televisiu s’estigui desenvolupant sense cap respecte per la diversitat lingüística”. “Davant aquest panorama–ha conclòs el sociòleg- el vertader debat polític sobre el futur de Catalunya el pla d’una sentència que naixerà caduca. [...] Estem davant d’una nova etapa, i qui no ho vulgui veure així, és cec o vol encegar-nos”.

No hi ha Comentaris

President Pujol: sí als referèndums per a la Independència

Jordi Pujol

Presentació interessantíssima d’un llibre interessantíssim: Breu història del catalanisme I, de Lluís Duran, feta ahir dimecres 7 d’abril a Òmnium Cultural. He pres algunes notes que voldria compartir amb els lectors d’El Matí, pel seu interès polític indubtable.

Ponents de luxe: Al costat de l´expresident Porta i la nova presidenta Casals, els Molt Honorables Presidents Barrera i Pujol.

Breu història del catalanisme I (volum que arriba fins al 1930) és un llibre que enfoca el catalanisme des de tots els punts de vista i aquí rau l´interès i la novetat: polític, és clar, però també cultural, artístic o religiós. L’obra, escrita planerament, però amb una ambició notable, permet fer-se una idea del que ha significat el catalanisme per aquest país: és a dir, tot. Llibre absolutament recomanable per Sant Jordi i obligatori per als qui encara pensen que Catalunya és alguna cosa més que el Saloufest, Loquillo o la crosta de Joan Ferran.

Però voldria centrar-me, telegràficament, en el torn de preguntes, i, en concret, en algunes respostes que els Molt Honorables han donat.

President Barrera sobre com atraure la immigració al catalanisme:
“El país necessita èpica. No ens en sortirem únicament amb arguments. Hem de guanyar per la via de l’emoció. Macià va guanyar l’any 31, amb el suport de les classes obreres, perquè era el símbol de la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera, l’únic que havia gosat alçar-se militarment contra Espanya i el dictador. Avui, tots els partits catalans haurien de basar la seva actuació política en la intransigència respecte a Madrid. Cal oposar-se frontalment a Madrid, tal i com van fer els irlandesos amb Anglaterra el segle passat. Només així ens guanyarem el respecte de tots els que viuen a Catalunya i tindrem alguna possibilitat”.

President Pujol sobre les consultes independentistes:
“Valoro positivament els referèndums per a la independència. Sobre els seus resultats, sóc més escèptic. És important que la gent es manifesti, que el tema de la independència no sigui tabú. La obtenció de la independència per Catalunya és terriblement difícil….A la Catalunya dels anys 60 es va fer el següent plantejament: vindrà la democràcia, Catalunya aconseguirà una autonomia prou important per salvar el seu autogovern, assegurarem la nostra identitat nacional i assolirem un finançament correcte. Progressarem. I tot això es produiria en un Estat canviat, on Catalunya hi participaria en plenitud. Vicens Vives és això. Espriu és això. Aquest va ser el llenguatge majoritari de la societat catalana aleshores, tant des del punt de vista històric, com social, polític o fins i tot poètic. Bé, AIXÒ HA TORNAT A FRACASSAR (al igual que va fracassar el federalisme el segle XIX, la Lliga o ERC). Tot i que hem aconseguit moltes coses (immersió lingüística, policia…) i que Catalunya, i jo el primer, vam jugar molt lleialment amb Espanya, la realitat és que el pacte no s’ha complert. Així les coses, com volen que jo digui que no estic a favor dels referèndums per a l’autodeterminació?”

I ha continuat, el President Pujol: “Tenim un problema afegit. Avui, Europa no juga a favor nostre. El problema de Catalunya, o el resol Catalunya o no el resol ningú. Els nous estats europeus han sorgit per l’esfondrament dels Imperis. La força de Catalunya només pot venir de dintre nostre”

Finalment, ha acabat amb les paraules següents: “Jo no abandono la defensa de Catalunya en allò que està al meu abast. Les consultes? Sí, sí, endavant, vinga. Ara bé, no em correspon a mi posar-me al davant. Políticament i moralment, estem molt justificats; el pacte amb Espanya no ha funcionat. No es desanimin, sobretot, no es desanimin. Ens cal més que mai, en un moment difícil per Catalunya, de ser optimistes, ens cal reconèixer i valorar els actius de què disposem. Tenim més possibilitats com a país del que sembla”

Un catalanisme-jam-session inoblidable. S’imaginen si fossim independents ja d´una vegada, quin petit gran país podríem arribar a ser?

2 Comentaris