Quimeres i esperances


A finals dels anys setanta del segle passat els catalans vam ser enganyats per la vaga promesa -més aviat per un sobreentès que ens va convenir donar per fet- d’una via democràtica constitucional que ens havia de permetre arribar a la nostra plenitud nacional. Trenta anys després, sabem amb tota evidència empírica que l’autonomisme no duu on havíem volgut creure que portava, i ningú amb dos dits de front -i quatre lliçons d’història- pot seguir confiant en una Espanya federal o plurinacional. La quimera, ara ho sabem del cert, era el federalisme.

Salvador Cardús, a l’Avui

Els Comentaris estan tancats