Patrícia Gabancho afirma que els catalans no han de demanar permís als nouvinguts per declarar la independència


“Els catalans són l’únic poble que conec que per decidir què vol fer ha de demanar permís als que han vingut de fora, és al·lucinant”. Patrícia Gabancho va dir aquestes paraules en el sopar que va compartir amb els associats de Reagrupament de Sarrià-Sant Gervasi el dia 4 passat.

L’escriptora d’origen argentí va centrar la seva intervenció a exhortar els catalans que perdin els complexos respecte als seus sentiments nacionals i a la seva voluntat política. “Ens diuen que la Catalunya real és la de l’Hospitalet o Santa Coloma, i nosaltres què som, Catalunya virtual?”, va dir. En aquest sentit, els contraris a les llibertats del país utilitzen constantment l’argument de la immigració per negar els drets nacionals; per contra, ella creu que els catalans han de decidir el que volen ser i els de fora ja s’hi sumaran, “perquè també a ells els convé la independència, i si no, no passa res, ja s’ho trobaran”.

En opinió de l’escriptora, no ens hem d’espantar pel fet que hi hagi nuclis impermeables a la catalanitat. L’importat és que l’eix central i vertebrador de la societat es mantingui català, “al gueto cadascú usa la llengua que vol, però quan cal incidir en la societat, quan s’actua des del centre, s’ha de fer en català, ara es fa així i, per tant, la catalanitat es manté”.

Per a Gabancho, els referèndums que es fan arreu del país sobre la independència són una cosa inèdita a la història del catalanisme i als moviments socials al món: “és una cosa extraordinària que encara no hem valorat prou”, assegura. “I tot va sorgir d’una persona anònima d’Arenys de Munt, que en una assemblea va dir: “I si féssim…” Aquest “i si féssim” ha capgirat el país i ja res no l’aturarà”.

Per a ella, la societat catalana s’ha vertebrat malgrat els polítics i, sovint, contra ells després de molt temps de fer tentines. “Passa com quan va morir Franco, en què tothom es va mobilitzar amb il·lusió, amb una empenta increïble per construir la democràcia; ara la gent ha vist que els seus representants els aixecaven la camisa i han pres la iniciativa, i els polítics s’han quedat descol·locats”. En la seva opinió, el camí iniciat només té una meta, la independència, “que és més a prop que no ens pensem”.

El manifest promogut pel comitè de savis, a qui ella diu amb efecte les mòmies, promogut per Moisès Broggi, Heribert Barrera, Oriol Domènech, Agustí Bassols i Joan Blanch, és, en aquest sentit, “un pas importantíssim, perquè ells no tenen més interessos que el bé comú, i molta gent els seguirà”. Gabancho assegura que hi haurà una candidatura única que tindrà com a prioritat la independència a les pròximes eleccions. “Això també és nou, perquè abans la independència no tenia data, no se sabia si era per a aquest segle o el que ve, i se supeditava a ser d’esquerres, o a les prestacions socials, o al sexe dels àngels… Ara anirem per feina.”

L’escriptora va explicar com va entrar en contacte amb la realitat catalana a la seva Argentina natal als 18 anys, a partir de la lectura d’alguns llibres. Va aprendre la llengua al Casal Català de Buenos Aires i va decidir viure a Barcelona. “La meva mare es planyia perquè vivia lluny, però deia que això em va salvar la vida, perquè per edat, per activisme i per amistats, jo era la candidata perfecta per desaparèixer durant la dictadura”, va dir.

  • Gràcies Eugeni!

Els Comentaris estan tancats