Quim Torra recupera el catalanisme periodístic de la República


A Catalunya es feia el millor periodisme d’Europa abans de la derrota de 1939. Quim Torra reivindica la generació de periodistes de la República i de l’exili en Viatge involuntari a la Catalunya impossible, l’obra guanyadora del darrer premi d’assaig Carles Rahola, que Reagrupament Sarrià-Sant Gervasi va presentar el dia 8 passat al centre cívic Orlandai.

El llibre se centra en Lluís Capdevila, Àngel Ferran, Francesc Madrid, Just Cabot i Eugeni Xammar, però s’esmenten una quinzena de noms, avui pràcticament oblidats, que van fer una “literatura periodística de primer nivell europeu”. Quim Torra s’ha dedicat els últims anys a exhumar les firmes de periòdics com La Publicitat o Mirador, que van caure en l’oblit quan van haver de marxar acabada la guerra. A Barcelona hi havia el 1936 set diaris en català i a l’exili es van crear ni més ni menys que 600 publicacions que van continuar encara uns anys la professió i la tradició.

L’autor va explicar que aquesta generació és la de les cinc ces: compromís, catalanisme, cosmopolitisme, civilitat i esperit crític. “Eren uns professionals audaços, que no tenien por de res, que treballaven amb un humor fi, que pensaven que també havien d’entretenir i escrivien d’una manera amena i que estrenaven el català de Pompeu Fabra com una eina professional forta i estructurada”, va explicar.

Aquests periodistes no representaven un fet aïllat, el país sencer estava en ebullició i Catalunya era capdavantera a Europa en molts camps. “Aquell país estava destinat a esclatar i per pura lògica hauria estat independent en uns pocs anys”. No va poder ser, aquesta és la Catalunya impossible que Torra rescata de l’oblit i reivindica. “La nostra tragèdia nacional és que generació rere generació somiem una Catalunya nova, i fins ara el impossible que busquem sempre ha estat esclafat. A veure si aquest cop ens en sortim!”, va dir. Torra es declara posseït per l’esperit d’Eugeni Xammar, a qui va biografiar en el seu llibre anterior, i de qui ha pres una frase com a divisa: “Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions”.

L’historiador Lluís Duran i el periodista Eugeni Casanova van acompanyar l’autor en la presentació. El primer va explicar que ell llibre li havia descobert una Catalunya radicada bàsicament al Districte V de Barcelona que no surt als llibres. “La història són processos, però en aquest llibre surten persones”. Duran va explicar que la generació actual és el resultat d’un règim totalitari que tenia com a objectiu fer-nos desaparèixer com a poble, “per això cal reivindicar els que ens van precedir, que eren homes lliures”. L’historiador va citar també una frase de Xammar: “Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot no és catalanista”.

Eugeni Casanova va explicar que la generació de periodistes de la transició va haver d’improvisar quan tenia al darrere una tradició riquíssima. “Amb els estudis de Quim Torra s’obre una perspectiva nova del periodisme català, noms que dormien el son dels justos a les hemeroteques i que ara ens sorprenen per la frescor i la gosadia demanen el lloc que els correspon a la història”, va dir.

  • Gràcies Eugeni!

Els Comentaris estan tancats