Espanya bloquejada


El sistema institucional espanyol pateix un bloqueig estructural. El TC caducat, sense possibilitat de renovació ni d’acord sobre l’Estatut, és només una mostra d’un mal més profund, del qual la petrificació de la Constitució de 1978 n’és el principal símptoma. Per què les institucions espanyoles són incapaces de reformar-se per adaptar-se a la realitat? Les causes són múltiples, però n’hi ha algunes d’estructurals. En el moment de dissenyar les institucions i els seus procediments de reforma es pensava en un sistema configurat al voltant de quatre partits d’àmbit estatal: la dreta d’AP, el centredreta d’UCD, el centreesquerra del PSOE i l’esquerra del PCE. Per això tots els procediments de reforma constitucional o de renovació de les institucions bàsiques de l’Estat preveuen unes majories reforçades que llavors es podien conformar a partir d’una geometria variable de pactes a dues o tres bandes, prescindint, per tant, d’un o dos d’aquests partits. Paral·lelament, però, es va imposar un dels sistemes electorals més desproporcionals d’Europa, que ha tingut com a conseqüència directa la concentració progressiva del vot al voltant de PSOE i PP i ha portat la UCD i el CDS a l’extinció, i IU a la irrellevància parlamentària. Hi ha, per tant, una incongruència entre els mecanismes de reforma institucional i el sistema electoral. Això, a la pràctica, converteix les institucions espanyoles en irreformables perquè ara, a diferència del que es pensava el 1978, l’extrema dreta que nia dins del PP té, de facto, poder de veto sobre qualsevol reforma institucional d’abast. Per això avui qualsevol intent de reforma a Espanya està condemnat al fracàs: els materials molt rígids són més fàcils de trencar que no de doblegar. Els nostres federalistes n’haurien de prendre nota.

Jordi Muñoz, a l’Avui

Els Comentaris estan tancats