“Només obrirem els ulls quan entenguem que la independència és una qüestió de negoci”


Una enquesta publicada aLa Vanguardia’ aquest cap de setmana diu que un 47% dels catalans votarien avui a favor de l’Estat propi…

Els catalans ja hem provat totes les formes possibles d’encaix amb Espanya. Hem estat pacients i ens han volgut mantenir com el motor econòmic de l’Estat. Però quan a un motor no se li fan inversions, no se li renoven les carreteres, no se’l posa a punt, aquest motor deixa de ser competitiu. Avui ens trobem que per voler ser motor d’Espanya, amb prou feines podem ser motor de Catalunya.

El passat dia 10 la societat catalana va sortir al carrer per expressar la seva disconformitat…
És evident que el poble veu el que està passant. És conscient de la nostra situació, també des de l’òptica econòmica, i sap que l’única manera de tornar a crear una il•lusió col•lectiva és la fita de l’Estat propi.

La manifestació pot generar un abans i un després?
El més important va ser que es va visualitzar que el poble està unit. Ara els polítics han de materialitzar allò que vol el poble. És evident que els partits no estan units, però això ja no és important. El poble està unit i d’aquí a dos mesos els catalans despertaran, votaran per l’Estat propi i començarà un nou cicle de prosperitat.

Certs sectors del govern van considerar que les crides independentistes no eren majoritàries?

Una reacció pròpia d’un govern de l’antic règim. Aquesta manera de fer política ja ha acabat. El poble vol una altra política. Hem esperat durant trenta anys i ara és evident que els actuals representats ja no donen més de si.

I com beneficiaria l’Estat propi a l’empresariat català?
L’espoli fiscal que durant anys ha patit Catalunya es tradueix avui en el 10,5% del PIB. Aquests són uns ingressos que amb un Estat propi no marxaríem. A partir d’aquí podríem fer una sèrie de polítiques, començant per abaixar l’impost de societats a les empreses perquè aquestes tornessin a tenir beneficis i a ser competitives. Recolzem l’estat català per una qüestió de mercat.

Però estaríem renunciant al mercat espanyol?
Fa 150 anys l’estat espanyol era un bon mercat per Catalunya. Però en tot aquest temps el món ha canviat i avui el mercat és global. Abans estàvem preparats per influir en el mercat espanyol, avui hem d’estar preparats per incidir en un mercat mundial.

I l’empresariat català està disposat a fer aquest pas?
L’any 1932 Francesc Macià no va poder proclamar l’estat català per una qüestió econòmica. El 85% de les ventes de Catalunya es dirigien a l’estat espanyol i el poder econòmic no va estar al costat de Macià. Actualment, en canvi, Catalunya ven a l’estat espanyol un 33%, mentre dedica un altre 33% al consum propi i el 33% restant a l’exportació.

Els percentatges són una cosa, la realitat pot ser diferent…
Avui molts més empresaris catalans depenen del món i no pas de l’estat espanyol. El nostre empresariat vol un país competitiu al darrera. Espanya només representa el 2% del mercat mundial. Tot i així, l’Estat català també ajudarà aquelles empreses que depenguin molt de l’estat espanyol. A aquestes se li facilitaran ajuts i formació perquè puguin internacionalitzar-se el més aviat possible.

En aquest context, doncs, el boicot espanyol als productes catalans seria quelcom secundari…
El boicot és una paraula que utilitza l’estat espanyol per generar temor a l’empresari català. Però hem de ser conscients que avui dia els espanyols no ens poden fer cap boicot. Catalunya ven a Espanya, però també compra. A aquest boicot podríem respondre amb un contraboicot. No ens agrada parlar amb aquests termes però ja hi ha estudis que indiquen que el boicot al cava català va ser molt beneficiós per Catalunya.

En quin sentit?
Catalunya va deixar de vendre un 6% de cava a la resta de l’Estat, però ens varem espavilar. Varem començar a buscar clients exteriors i la nostra exportació va créixer al voltant d’un 6,5%. Es va generar una gran conscienciació espontània i el ciutadà català va començar a consumir vi català. El vi de la Rioja va anar perdent clientela fins que van haver d’aturar tot allò. Ho van intentar i van perdre.

L’empresari català n’és conscient d’aquesta realitat?
L’Estat espanyol té un seguit de mitjans amb els quals desinforma i aconsegueix que el petit empresari no conegui la realitat. Aquesta és també una irresponsabilitat de molts alts càrrecs situats en institucions i organismes econòmics de Catalunya que fa massa anys que des de la seva cadira no parlen clar. Aquesta gent ha de ser substituïda perquè no fan res pel país.

Malgrat tot, l’empresari sempre avaluarà les opcions de futur en funció del benefici econòmic. Avui l’empresariat català confia en la independència?
Hi ha unes 50 empreses de grans serveis nacionals, aigua, gas, electricitat que, ara per ara, encara no ens podem imaginar que donin suport a l’Estat propi. Però la majoria de petites i mitjanes empreses, que representen el gran percentatge empresarial català, n’estan a favor.

El seu és un objectiu ambiciós. Cal trucar a la porta dels grans, com PIMEC o Foment del Treball. Quina opinió en tenen aquestes patronals?
PIMEC ja ha col•laborat amb nosaltres, participant en diversos estudis conjunts. La patronal de les petites i mitjans empreses veu clarament com el futur de Catalunya passa per assolir l’estat propi. Foment, per altra banda, pertany a aquell tipus d’empresaris més ‘encaixistes’. Amb ells encara no hi hem parlat, però creiem que són el tipus d’empresaris que s’adheriran a aquest trajecte la tarda abans d’assolir la independència.

No és una confiança massa cega?
És una qüestió de butxaca. L’autèntic empresari sempre donarà suport als beneficis per a l’empresari, i si aquestes millores vénen amb l’Estat propi també ho acceptarà. Si hi ha empresaris que són agents d’Espanya, que posen per davant ideologia a economia, no els volem.

No em negarà que el component ideològic també és present al CCN…
Nosaltres enfoquem la qüestió de l’Estat propi des d’una òptica econòmica. I és que la clau per assolir la independència és l’economia. Sempre que Catalunya ha posat la ideologia per davant s’ha dividit i ha perdut.

Expliqui’s.
La independència és una qüestió de negoci i només davant d’aquest fet els catalans obrirem els ulls. Si convertim aquest objectiu en una qüestió ideològica, història o cultural no ho aconseguirem. Els espanyols ja s’han preocupat que els catalans no coneguem ni un borrall de la nostra història. Estem anul•lats en aquest sentit. El que no han aconseguit anul•lar és el nostre esperit de fer negoci. I la independència és un bon negoci.

Empreses capdavanteres com ‘la Caixa’ poden discrepar de tot aquest procés…

‘La Caixa’ i ‘La Vanguardia‘ també s’adheriran al procés la nit abans de proclamar la independència. Ells no faran res per assolir l’Estat propi, però poques hores abans d’assolir el nostre objectiu faran un comunicat i, per temor a perdre el mercat, donaran suport al procés. ‘La Caixa’ es pot arriscar a no sumar-se a la independència i que el dia següent de proclamar-la es creï una gran caixa catalana. Tothom veuria doncs que ‘la Caixa’ és espanyola.

Segons el CCN, doncs, amb un Estat propi…
El consum augmentarà, hi haurà il•lusió col•lectiva, més recursos, s’invertirà més, l’atur passarà del 17% al 8% i Catalunya serà el quart estat d’Europa en quant a renta per càpita. Avui, la situació és radicalment diferent. Els empresaris estan acollonits, sense finançament ni il•lusió per tirar endavant. Portem masses anys aguantant econòmicament l’estat espanyol sense que des del món polític se’ns doni cap ajut. L’economia catalana serà l’exemple del sud d’Europa. Llavors serà Europa qui dirà a Espanya que deixi tranquil•la Catalunya.

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, a Singular Digital.

Els Comentaris estan tancats