Arxiu agost, 2010

Manifest 12 d’abril desmenteix l’adhesió de Broggi a SI

La secretaria dels impulsors del Manifest 12 d’Abril han enviat un comunicat als mitjans de comunicació on desmenteixen la notícia que el Dr. Moisès Broggi, membre de Reagrupament, s’hagi passat a les files de Solidaritat Catalana.

La notícia arribava després que la formació liderada per Carretero i la de Laporta decidissin finalment no concórrer plegats a les eleccions al Parlament.

Des de la secretaria del Manifest 12 d’Abril asseguren que “el Dr.Oriol Domènec ho ha confirmat, després de parlar avui amb el Dr.Broggi”, el membre de més edat del grup de 102 anys . “S’espera una reunió de tots els membres promotors el proper dimecres, després de la qual s’emetrà un comunicat”, conclouen.

4 Comentaris

“Hem resistit el cop, tot i que ens volien enfonsar”

El cap de llista de Reagrupament per Lleida i el primer alcalde de Catalunya membre d’aquest partit, Jaume Fernández, assegura que la formació que representa ha fet tots els possibles per unificar les forces independentistes, però Solidaritat Catalana, liderada per Joan Laporta, només ha tingut des dels seus inicis un objectiu clar: fer desaparèixer Reagrupament. Ara bé, segons Fernández, malgrat els esforços de molts, la formació aguanta els torpedes que els hi envien.

Sense títol

Definitivament Reagrupament i Solidaritat es presentaran separades a les properes eleccions.
Sí. Tal com estaven les coses la reunió de diumenge no ha estat pas una sorpresa. La proposta inicial de Solidaritat no portava enlloc. Si aquesta gent ha de fer un congrés i ha d’escollir unes llistes ens sembla molt bé, però nosaltres des del 10 de juliol ja les tenim fetes. Nosaltres estem treballant des de fa temps i ells només des de fa uns mesos. Si volen fer una alternativa igual a la nostra però en solitari… és respectable.

La unitat es descarta totalment?
A Catalunya tenim una capacitat de dispersió de grup molt gran. Nosaltres, però, tenim molt clars els nostres principis: la proclamació de la independència de forma unilateral i la regeneració política. Només posem una condició: no entrarem a cap govern de la Catalunya autonòmica que no proclami la independència i, per tant, segurament a la pròxima legislatura estarem a l’oposició.

Ha estat el sistema de confecció de llistes el principal problema per què la unitat no hgi estat possible?

No és només la confecció de llistes. Solidaritat surt quan surt, surt el mes passat i surten dient el mateix que hem dit nosaltres durant els últims anys. I per tant haurien d’haver estat ells els qui s’haurien d’haver sumat a nosaltres. Reagrupament no vol anar al Parlament a fer un altre “show”, a tornar a barallar-nos. I aquesta és una condició sine qua non, estar a l’oposició fins que no es pugui fer la proclamació de la independència.

Com van valorar l’oferta feta des de Solidaritat? Vostè cap de llista per Lleida i Joan Carretero per Girona.

Vam rebre l’oferta a través dels mitjans de comunicació. Ens va resultar esotèric haver d’anar, el senyor Carretero i jo, a una assemblea d’un partit que no és el nostre a presentar-nos a unes primàries. Així no es fan els pactes, es fan cara a cara i arribant a un acord.

El fet que algun dels crítics que va marxar de Reagrupament ara sigui un dels membres visibles de Solidaritat ha dificultat l’acostament?
Les persones que van marxar va ser perquè a Reagrupament no van trobar el camí. Volien repetir els mateixos errors que ja sabien comès a Esquerra. Evidentment que ara estiguin a Solidaritat no ajuda, perquè estan ressentides. Espero que les persones que estan al capdavant de Solidaritat no es deixin portar per ells. 

Vostè va dir que l’objectiu de Solidaritat era destruir Reagrupament…
Sí, de la forma que ha estat creada, sí. Solidaritat té una obsessió: dir que Reagrupament desapareixerà. A més, llencen una proposta unitària a CiU, a Esquerra i a Reagrupament, nosaltres som els únics que acceptem “parlem-ne amb condicions” i acabem sent els dolents. Això no s’entén. Per ara només ens han intentat treure gent de Reagrupament, i això no suma.

Reagrupament molesta a tots els partits o han caigut en el victimisme?
Molestem molt perquè volem fer un programa de regeneració. Volem tenir un sistema electoral a l’anglesa, que traurà poder als partits. També volem instaurar un límit de mandats. Volem canviar el sistema perquè tenim una democràcia de baixa qualitat i  això molesta a moltes formacions. Fins i tot, molesta més que l’independentisme.

Els vots independentistes podrien ser claus per formar govern?
Sí, però no vull tornar a caure en l’error que vaig viure a Esquerra. Em pensava que tenia diputats independentismes i finalment van ser diputats autonomistes d’esquerres. I la gent està decebuda.

Vostè acaba de dir que no donaran suport a un govern “autonomista”. Considera igual un govern de CiU que no es declari independent que un altre tripartit?
Nosaltres som del parer que ha de governar sempre el que guanya. Encara que aquí es fan coses estranyes amb els perdedors. Però la Catalunya autonòmica no porta enlloc. A més, no tenim ni diners ni competències que ens farien falta per tirar endavant.

Quines perspectives electorals dóna a Reagrupament?

No podem fer aquesta estimació, tenim recursos mínims per fer enquestes.

Però vostès havien dit que si Laporta s’unia a Reagrupament podien ser entre 5 o 8 diputats més… Això vol dir que en tenien una idea.

Sí, per això volíem que Laporta encapçales la nostra llista. Una cosa és segura, de diputats no en perdrem cap. No tinc ni idea del que pot passat.

Com estan les converses amb altres grups independentistes a part de Solidaritat?

Avançant. Nosaltres esgotarem el calendari fins que puguem. Tenim diverses reunions previstes.

Durant aquest mes Reagrupament ha viscut diverses baixes però des del partit s’ha volgut treure ferro a tot plegat… Com està la situació?
Fem una valoració molt positiva. En un mes d’agost no havíem tingut tantes altes com enguany. Hem resistit perfectament el cop tot i que ens volien enfonsar.

La gent que se’n va parla de manca de transparència…

Això és absolutament interpretable. Nosaltres ens veiem obligats a fer una llista segons la legislació espanyola. I vam fer un procés on el senyor Joan Carretero va fer una llista amb persones de gran confiança i això es va aprovar per més del 90% dels assistents a la darrera assemblea. I justament aquesta gent que va marxar no hi eren en aquesta llista. Veurem la setmana que ve com s’organitzen les llistes de Solidaritat…

ERC intenta que el debat sobre la conveniència de fer un referèndum sigui l’eix d’aquestes eleccions. Vostès, però, en són contraris.

Sí, nosaltres ho posem més fàcil. No creiem en la possibilitat d’un referèndum. Perquè fer un referèndum depèn del govern espanyol i el pot vetar. I és impossible fer-lo dins de l’Estat Espanyol. Per tant l’única solució és que els partits que es presentin a les eleccions diguin si proclamaran unilateralment la independència. I llavors, d’aquí uns quatre anys, fer el referèndum amb el suport de les organitzacions internacionals.

De Reagrupament sorprèn que tant vostè com Carretero mantinguin les seves professions.. això canviarà depenent dels resultats de les eleccions?

Evidentment. Nosaltres seguim en la nostra professió perquè estem en la política com a servei al ciutadà i per voluntat pròpia. Reivindiquem que a Catalunya la gent entri en política amb un ofici, estigui uns anys i després torni a la seva feina…

Vostè va ser escollit alcalde de Rosselló com a membre d’ERC, per què no va dimitir quan va passar a Regarupament?
Vaig dimitir com a membre del Consell Comarcal del Segrià. En canvi els veïns del poble m’havien triat a mi com a alcalde i no a les sigles que representava.

Si no és diputat, es presentarà com a alcalde de Reagrupament?

No sé si em tornaré a presentar o no, però si ho fem ho farem amb una llista independent.

3 Comentaris

Preparem un onze de setembre reivindicatiu

Aquest mes d’agost cal penjar estelades i senyeres als balcons i finestres d’arreu del país i fer penjades singulars i espectaculars a contrades estratègiques de la nostra nació. Serà la nostra resposta a l’intent dels unionistes espanyols de normalitzar l’estanquera entre nosaltres.

I la Diada ha de ser una altra explosió nacional, una continuació del ja històric 10 de juliol. Un sol eslògan, un sol crit: INDEPENDÈNCiA.
Sense complexes, sense por, el període de reivindicar autonomia i federalisme ha passat i ha fracassat. Cal trencar l’estatu quo i la legalitat vigent imposada des de la gàbia espanyola. La constitució i l’estat de les autonomies són el gran parany que cal superar. Nous líders, noves forces polítiques, o renovats partits i renovades estratègies seran el camí.

L’onze de setembre res de folklore, res de commemoracions: és una Diada de lluita i reivindicació, i cal ensenyar les ungles a un nacionalisme espanyol que creu que ens té presa la mida i manté en les seves anàlisis estratègiques que la nostra reivindicació és un ‘soufflé’ i que els nostres líders faran figa… Caldrà veure si som capaços de superar les anàlisis i les prediccions de la intel·ligència de l’Estat.

4 Comentaris

Concert econòmic: l’engany de CiU

Convergència i Unió ja ha començat la campanya per intentar convèncer l’electorat que ara cal anar assumint noves quotes d’autogovern, començant per aquelles en què hi ha més complicitat social i política –diu–, i sense límits. El primer pas, doncs, és assumir el concert econòmic.

Caldrà que el Sr. Mas ens digui com pensa fer-ho, perquè la proposta, després de la sentència del TC, és totalment inviable. És evident que la sentència del TC crea plena jurisprudència sobre el tema i deixa clar que no són argumentables els drets històrics, ni el principi d’ordinalitat, ni la bilateralitat, ni un màxim de solidaritat interterritorial. Basant-se en què, doncs, es veuen amb cor d’aconseguir el concert econòmic, si el sistema de finançament que sortia de l’Estatut implicava un resultat molt menor i ha estat desballestat sense pietat?

Si algun lector encara té dubtes sobre el tema només ha de repassar els articles dels darrers dies d’aquest mateix diari, de distingits economistes com ara la degana Elisenda Paluzie, el doctor Emili Valdero i el catedràtic Guillem López-Casasnovas. Imaginem que la proposta de CiU va en línia amb el que hem sentit darrerament, ser prou forts per tornar a ser necessaris al govern central i obligar-lo a negociar.

Però amb la sentència del TC aquesta via ja no és factible, ja que si CiU o qui sigui pacta amb el PSOE per arribar a acords que vulnerin la sentència del TC, el PP recorrerà contra els seus acords, i si és al revés, qui hi recorrerà en contra serà el PSOE nacional o el de qualsevol comunitat que interessi per guanyar vots amb el seu electorat. Sigui com sigui, Catalunya hi sortirà perdent. Des del Cercle Català de Negocis (CCN) i amb el suport de centenars de milers de catalans, els diem que ja n’hi ha prou de peix al cove amb Espanya, ja no estem per perdre més temps i sobretot més diners, i ara només hi ha una via de consens cada cop més ampli, la independència. Mentre vostès es volen passar quatre anys de legislatura intentant aconseguir quelcom impossible, els catalans quedaríem espoliats de nou amb més de 80.000 milions d’euros. Per altra banda, Sr. Mas, si es queixa que el dèficit fiscal actual és massa elevat, com explica que mentre el seu partit governava del 1993 al  2002 s’incrementés d’un 4,5% a un 9%. I això que durant força anys van tenir la paella pel mànec amb el PSOE i el PP.

La resposta és clara, ni vostès ni cap altre partit polític al capdavant de la Generalitat tenen eines per negociar en igualtat de condicions amb qui mani al govern espanyol. Tant costa d’entendre? No n’han tingut prou en tants anys de governar la Generalitat?

Durant tots aquests anys CiU no només no ha reconegut que no va saber aturar el creixement del dèficit fiscal, sinó que a més va intentar confondre els catalans explicant que havien aconseguit el millor sistema de finançament de la història, per cert el mateix que va fer el tripartit amb el finançament inclòs en l’Estatut. Des del CCN donem suport obertament a totes les formacions polítiques que vagin a les properes eleccions amb la declaració d’independència al Parlament de Catalunya i posarem en evidència aquells partits que com CiU intentin enganyar els electors amb propostes enganyoses. La del concert econòmic n’és una.

5 Comentaris

Xavier Rubert de Ventós: “La independència serà una pura evidència”

Xavier Rubert de Ventós reflexiona, en un article a La Vanguardia, sobre la independència de Catalunya. Creu que  l’autodeterminació de Catalunya té dos reptes clars i diferents: “un exterior (tant a Europa com a Espanya) sivolem arribar a ser independents i un altre interior (en el Passeig de Gràcia o a l’Hospitalet) si ho volem ser democràticament”. Perquè “de moment ni el cinturó roig de la immigració clàssica, ni el cinturó daurat de la finança o la burgesia més nostrada no estan al cas –i sense ells, sense el seu vot, de moment no hi ha democràcia que et valgui a Catalunya”.

El filòsof es mostra optimista i creu que s’acabarà aconseguint sempre i quan se’ls convenci de tres coses: “En primer lloc, que no hi perilla la seva identitat o la seva economia. En segon lloc, que les fronteres no són sagrades [...] I, en tercer lloc, que es tracta d’una opció no només més justa, o més lògica, sinó també més rentable”. Llavors, segons afirma l’autor, “no caldrà apel·lar als patits sentiments nacionals de la gent: la independència serà una pura evidència”.

Xavier Rubert de Ventós creu que els catalans hem de deixar de fer “afirmacions nacionalistes grandiloqüents” i començar “a preparar el terreny per als successius peixos al cove que caldrà anar col·leccionant i encaixant”. És a dir, “el peix al cove simbòlic de Tarradellas; l’econòmic i competencial de Pujol; el divers i cordial de Maragall”. Llavors“només ens faltarà el peix al cove polític, el cove de tots els coves: la independència de Catalunya”. És en aquest sentit que finalitza l’article advertint que “O anem construint ja aquesta ‘cistella de tots els cistells’ o podem acabar transformant-nos en una cabrejada i avorrida versió de la pròpia Meseta”.

1.099 Comentaris

Una entesa imprescindible

Catalunya necessita una entesa el més ràpida possible entre Carretero i Laporta per no perdre una oportunitat històrica que no es podrà repetir, potser, si es perd, fins d’aquí molts anys. Les diferències entre els dos líders no poden ser més importants que la llibertat del nostre país. Dit això, cal remarcar que Reagrupament porta molt de temps preparant les eleccions de la tardor i que té 3.500 afiliats que han treballat per fer possible una organització que pot liderar el procés d’independència. Laporta, per la seva part, podia portar uns actius que facilitessin uns resultats molt positius en els comicis. L’error que podria cometre Laporta seria utilitzar aquest actiu no en benefici de la causa comuna sinó dels seus interessos personals. Cal un exercici de responsabilitat per part de tots dos, que farien bé de no deixar-se influenciar per mals consellers.

473 Comentaris