Arxiu setembre, 2010

11-S: Moragues segrestat pels socialistes

L’autoritat portuària de Barcelona, comanada pel socialista Jordi Valls -nomenat pel tripartit-, ha exigit a l’associació Reagrupament Independentista, tal com ho ha denunciar Rut Carandell el pagament de 1.840 euros -la tarifa oficial (27 maig de 2010), però, és de 371 euros- per poder retre homenatge al general Moragues aquest Onze de Setembre. Curiosament, si es fa servir entarimat i es fan parlaments la tarifa és l’esmentada; si només s’hi posen unes flors es dóna una autorització i no es paga res. L’espai on es troba la ridícula estàtua que hi va erigir l’Ajuntament de Barcelona el 1998 -al mateix lloc on, després de ser vilment executat, va ser exhibit el seu cap durant dotze anys- és propietat d’aquesta “autoritat” que, per cert, disposa de policia pròpia.

Els responsables del Port consideren que retre homenatge públic l’Onze de Setembre a aquest patriota català, executat el 1715, constitueix una “activitat de promoció en aquest cas d’un partit polític”, com s’afirma en la comunicació que van rebre els responsables de l’entitat. Així, doncs, homenatjar un patriota, als peus d’un monument bastit amb els impostos de tots els ciutadans, està sotmès a una tarifa?!

Que l’espai el gestioni l’autoritat competent, el Port de Barcelona, pot ser discutible -per a mi, ho és-, però el que no té cap sentit és que s’erigeixi en propietària d’un espai públic, d’un monument, com és el cas, i que per postres interpreti a la seva conveniència quan un acte és polític o quan és una concentració d’amants de les flors.

No és el primer cop que els socialistes -que demanen joc net- fan un mal paper amb els independentistes reagrupats. Ja hi va haver el cas de la denegació de l’ús del Palau Sant Jordi per part de l’Ajuntament de Barcelona el mes de novembre passat, malgrat que l’havien confirmat inicialment, quan no es coneixia que el peticionari era Reagrupament.

Tanmateix, seguint la línia d’insubmissió civil que promou Joan Carretero potser sí que “ara toca” i caldria fer un acte de sobirania davant el monument de Moragues, amb parlaments, dempeus damunt una cadira i amb megàfons el so dels quals arribi fins als despatxos de les “autoritats” (in)competents.
I que paguin la factura els senyors del tripartit.

Xavier Borràs, a Nació Digital.

3 Comentaris

Assemblea Reagrupament Sarrià Sant Gervasi 07/09/10

4 Comentaris

Assemblea d’associats

Benvolguts,

El proper dimarts, dia 7 de setembre, a les 19.00 h, hi ha convocada una assemblea d’associats del districte a la Casa Orlandai, c Jaume Piquet 23.

L’ordre del dia que es tractarà serà el següent:

- Presentació de l’Albert Aragonès com a nou coordinador del districte.
- Actualitat del districte (propers actes programats, nombre d’associats, etc)
- Actualitat política (negociacions, aliança amb Suma Independència, etc)
- Votació de l’admissió o no de Joan Llacuna com a membre de la comissió executiva del districte. La comissió el va admetre, prèvia sol.licitud seva, com a membre provisional, però cal ara la ratificació per part de l’assemblea. Us adjunto el seu CV.
- Torn obert de paraules

En aquesta assemblea comptarem amb la presència de Roger Granados, membre de la Junta Nacional de Reagrupament i persona que ha estat negociant activament amb diferents formacions polítiques, i Enric Canela, president de Suma Independència. Ells ens explicaran tota la part d’actualitat política, les converses que hi ha hagut, els acords que ja s’han tancat, i la seva visió del futur.

Serà molt interessant poder parlar amb ells, compartir inquietuds, il.lusions, últimes notícies, resoldre dubtes que hi pugui haver, i poder així encarar tots junts el futur amb convenciment, il.lusió, decisió i valentia. Per això, i tenint en compte la importància del moment que vivim, us animo a tots els que pugueu a assitir dimarts a l’assemblea.

Salutacions cordials,
Roser C.
Secretària de la comissió

1.028 Comentaris

Vallvidrera a l’estiu

1.815 Comentaris

Ganivetades independentistes

Ben trobats. Com ha anat l’estiu? Ja ho veuen, semblava que hauríem d’avorrir-nos i ha acabat representant-se davant nostre un dels més grandiosos espectacles que es poden donar a la Catalunya d’avui: ganivetades independentistes, a plena llum del dia i gratuïtament. Un espectacle total i en 3D.

No em decidia a trobar la metàfora adient: Florència segle XV?, Chicago anys vint?, Vespres Sicilianes?, la Barcelona de quan mataven pels carrers? però crec que podem situar l’escena en alguna trinxera de la primera guerra mundial. Boira, obusos caient a tort i a dret, filferrades, trets de metralladora, fang, mutilats i morts -l’enterrament en la Gran Guerra era un luxe, els cossos romanien a terra de ningú fins que la línia del front es desplaçava, la qual cosa podia tardar mesos-. En aquella vida desfeta, sovint l’únic objectiu dels alts comandaments era dessagnar l’exèrcit contrari. Guanyar per extenuació. I tanmateix aquella guerra la va perdre tothom, amb milions de morts, tancada en fals, i que simplement va ser el pròleg d’una altra que acabaria d’arrasar l’esperit europeu.

Conten que en un dels atacs de la batalla de Verdú, el dia es tornà nit per la intensitat del bombardeig. En ple foc creuat, un soldat francès s’adonà que els trets venien de totes les direccions, també de la seva pròpia trinxera. S’arrossegà per terra fins a trobar el seu sergent i amb un fil de veu, desesperat, li preguntà: Però on és l’enemic?

Aquesta és la sensació que tinc després d’aquest agost: però on és l’enemic?. Sovint, al vespre, després de passejar-me pel internet i llegir les darreres ganivetades independentistes del dia, havia de córrer als serveis a netejar-me les mans de les taques de sang. Companys de partit fins feia quatre dies es tornaven els més irreconciliables detractors i s’apressaven a fer-ho saber per terra, mar i aire; els errors que uns havien comès eren clonats immediatament pels altres en una espiral d’odi diabòlica; els fitxatges que els partits d’uns i altres assolien s’exhibien com un trofeu, igual que la cornamenta d’un cérvol penjada damunt de la llar de foc (vegi’s el cas del pobre doctor Broggi). Un arriba a la conclusió que hi ha independentistes que el que volen és ser independentistes i no independents, s’han acostumat a un hàbitat de vida en trinxeres i els aterra la perspectiva d’un armistici. Jo, infeliç, havia escrit fa un temps que l’independentisme serà fraternal o no serà. Quin ase!. Però com a mínim tinguem clar on és l’enemic i apuntem al davant, no al costat. I per cert, si podem recuperar algunes formes de la política, una certa elegància, unes maneres honorables, francament, s’agrairia. Que consti que no estic fent cap exercici de bonisme, simplement tracto de trobar algunes idees per poder-li explicar al meu fill de 14 anys perquè gent que pensa exactament el mateix van en llistes diferents. No crec que me’n surti.

Ens hauríem d’haver calmat tots una mica, haver fet un viatget, llegir un llibre de Wodehouse, estirar-nos a la gandula, badar, banyar-nos en alguna cala de la Costa Brava, avorrir-nos, beure un granissat de llimona, fer la migdiada. I després, pensar si val la pena de matar-nos entre nosaltres. Hem d’anar separats a les eleccions? Doncs molt bé, no en fem més drama, si us plau, i aprofitem-ho per fer arribar el missatge de la independència a més gent, per intentar seduir aquells que ens veuen encara amb tants recels, per combatre els qui realment s’oposen al desig de llibertat que compartim. Com podem estar discutint si Solidaritat o Reagrupament davant de les ximpleries que estem sentint del president Montilla o dels seus consellers? Per què perdre el temps amb altres independentistes si el que cal és convèncer els que en dubten?

Alguns independentistes han canviat l’expressió “Pus parla català Déu li’n dó glòria”per la de “Pus crida independència, Déu li’n dó vots”, pensant-se que n’hi ha prou amb cridar Independència ben fort perquè es faci el miracle. Doncs no senyor, no només no n’hi ha prou sinó que juga a la contra i espanta votants alarmats del grau de decibels que gastem. Prou crits i més treball. Cada dia tinc més clar que el xivarri ens ensordeix i que el que ens cal és seguir l’actitud d’entitats com el Cercle Català de Negocis o el col.lectiu Emma que, silenciosament, van fent feina que queda.
Mirin, prometo no tornar-ho a fer més durant aquest any, però no em puc estar de recordar una frase que llegia fa uns dies del vell mestre Xammar. Era l’any 1953 i li escrivia al seu amic Emili Vigo: “De la Catalunya actual només m’interessen els silencis”. Doncs això mateix. A callar i a treballar. Per a la independència.

1.491 Comentaris

Ferran Pujol: “Solidaritat ha estat un bluf, tenen l’’establishment’ a favor però no tenen el poble darrere”

Ferran Pujol és el cap de llista per Reagrupament a la demarcació de Tarragona. Reivindica “recuperar l’orgull i l’autoestima”, alhora que promet trencar la disciplina de vot per defensar els interessos del seu territori. Tanca files amb el projecte de Reagrupament i considera que Solidaritat ha estat un bluf. Recorda que les llistes de Reagrupament continuen obertes a la incorporació de patriotes que defensin la independència i la regeneració del país.

Què hi fa algú de Sant Cugat com a cap de llista per Tarragona?
No ho sé, perquè l’únic que hi ha és d’Almoster. Tot això és una bestiesa, he viscut a Sant Cugat i he estudiat a Vic, però tota la meva vida he tingut un peu allà on tinc enterrat els meus avis i allà on tinc els meus amics. Actualment, visc a Almoster, que és on vull que creixin els meus fills.

Què aporta Suma Independència a Reagrupament?
Aporta allò que Reagrupament sempre ha volgut, sumar independentistes i patriotes. Gent que no s’ha dedicat a la política exclusivament i que ha treballat pel país fora d’hores.

Què ha passat amb Moisès Broggi?
És un exemple del que significa confondre la regeneració política amb la degeneració democràtica. Posar pel mig d’aquest sidral un home honorable i venerable com Broggi per interessos personalistes no es fa.

Sembla que Solidaritat no tindrà prous candidats per omplir les llistes. Significa que el projecte de Solidaritat és massa personalista, de només tres persones?
Demostra que ha estat un bluf, tenen l’establishment a favor, però no tenen el poble darrere.

Creu que el poble no seguirà el projecte de Solidaritat?
La regeneració és basa en no pensar que el poble es tonto, ni sord ni mut. Volem apujar el llistó.

Quina diferencia hi ha entre Solidaritat i Reagrupament?
La regeneració democràtica. Nosaltres presentem unes llistes de gent que ha treballat abans de dedicar-se a la política, mentre que ells l’únic que han fet es fer anar la fotocopiadora, però sense el principi ètic de la regeneració. Reagrupament és una opció electoral i ells, en canvi, van fer una crida i, a l’endemà, enlloc de posar-se a treballar per aquesta unitat, van presentar un nou xiringuito independentista. I ara diuen que volen anar sols.

Mai han volgut arribar a una coalició?
Mai. Ho corroboren les declaracions de López Tena. Sinó, mai no haguessin fet un partit per dividir, ni abandonar la Conferència Nacional del Sobiranisme, que avui suma amb RCat.

Depèn de quina candidatura guanyi les primàries a SCI, hi pot haver un pacte al marge de les cúpules, com proposen en el seu programa alguns solidaris?
Hi ha candidats de bona fe que no tenen les mateixes possibilitats que les candidatures oficials. Si aquests se senten enganyats, a Reagrupament els hi obrim les portes.

Es podria repetir la desfeta del 1980, quan BEAN i NE van quedar fora? És comparable?
No. Allò era el començament de la democràcia i llavors hi havia una batalla ideològica molt important. Ara no és així. Avui tan sols hi ha un projecte, que es la declaració unilateral d’independència, en el qual hi ha una força com Reagrupament que l’ha estat treballant, com demostra la proposta de Constitució catalana, aprovada en la segona assemblea i abrandada per Joan Laporta.

Mirant enquestes de la xarxa, en Laporta ja no multiplica sinó que ara divideix en dos…
Li pregaria a Laporta que no fes el mateix que va fer amb la seva successió al Barça. Va preferir que guanyés Rosell enlloc de pactar amb Soriano.

Fent un símil, creu que va regalar la presidència a Rosell i ara vol regalar la Generalitat a l’autonomisme?
Totalment. Si aquesta es la seva estratègia ja la coneixem.

CiU ja no amaga que no vol parlar d’independència fins d’aquí dues legislatures…
Convergència enganya quan diu que avança cap al concert econòmic, i el senyor Mas ha estat el que sempre ha pactat les rebaixes del concert econòmic. Cal recordar que CiU mai transgredeix les lleis espanyoles. Una majoria de CiU hipotecaria qualsevol avenç nacional.

Esquerra pot representar el vot útil independentista?
Si continua prioritzant l’eix social i la menjadora, no serà mai el partit independentista de referència.

Les properes eleccions poden ser el final de cicle dels partits tradicionals?
Pot acabar si CiU no té majoria absoluta i Reagrupament entra al parlament. Si els catalans donem majoria a Convergència, vol dir que volem una ser autonomia, igual que Ceuta i Melilla. I només, ja només, quedarà la via valenciana. Els americans en diuen swing state. Si acceptem l’status quo actual, podem acceptar el PP a la Generalitat.

Que Benach vagi de segon per Barcelona vol dir que Esquerra no traurà res a Tarragona?
Vol dir que els politics tarragonins prioritzen els seu vassallatge a Barcelona abans que la defensa del territori, ja que mai han trencat la disciplina de vot. Nosaltres ho farem perquè tenim llibertat de vot i és el compromís que jo he agafat.

Solidaritat té 170 adherits quants teniu vosaltres?
Som més de 400 a corrent de pagament. La gent continua treballant

Com preparen la campanya a la demarcació?
Amb actes de proximitat i buscant el vot d’aquells independentistes que en les darreres eleccions es van abstenir.

Un dels seus eslògans electorals?
Recuperar l’orgull i l’autoestima d’allò que és català, i això passa per dignificar les nostres cooperatives i els productes.

Teniu previst algun fitxatge?
A Reagrupament les llistes si que són obertes de l’1 al 135, i estem oberts a incorporacions de patriotes per a la independència i la regeneració d’aquest país. Aviat poden sortir notícies.

1.098 Comentaris