Arxiu etiqueta Article d’Abel relats

La Independència i l’economia catalana. Una opció guanyadora.

Article escrit per l’ Abel Relats, reagrupat de Sarrià . 15-10-2009

Sens dubte el debat sobre la independència gira entorn a l’economia. Els detractors argumentaran que Catalunya sense Espanya s’enfonsaria, ja que és el nostre principal mercat, i que una independència catalana portaria de facto un boicot comercial que ens duria a la ruïna.

Aquesta discurs de la por no pot ser més fals. En les següents línies no només el desmentiré sinó que explicaré avantatges de tenir un Estat propi que possiblement no tothom sap.

Tot i que el mercat espanyol és el nostre principal mercat, cal recordar, que ni ho és tan com ho era fa anys enrere, actualment les empreses catalanes s’han internacionalitzat molt més que no pas abans, i lògicament, nosaltres també comprem a Espanya, no és que només els hi venem. Però, vol dir això que proposo un boicot com a rèplica? En absolut.

Avui en dia vivim en una economia globalitzada. Les fronteres econòmiques han pràcticament desaparegut. Els capitals es mouen lliurement i se’n van a allà on tenen més rendibilitat. I la producció es pot localitzar o deslocalitzar amb una facilitat sorprenent. Això entre altres coses vol dir, que un producte MADE IN CATALONIA, no vol dir que s’hagi produït exclusivament aquí, sinó que per exemple:

Tenim un producte que el disseny s’ha fet a Estocolm, els components venen de la Xina, es compren unes matèries primes a Toledo i l’ensamblatge final es fa a Catalunya. El producte surt de la fàbrica de Barberà del Vallès amb un MADE IN CATALONIA. Aleshores, boicotejar aquest producte, es boicotejar Catalunya? L’espanyolet de torn que es decantés per aquesta opció estaria també boicotejant als seus compatriotes.

Però anem més enllà. Imaginem-nos que l’espanyolet de torn, s’empeny a fer el boicot. Tampoc ens hi hauriem de trencar gaire el cap. Feta la Llei feta la trampa. Posar traves als fluxos econòmics avui en dia és com posar portes al camp. Per exemple, quan des de la caverna espanyola es va incitar al boicot del cava català, els avispats cavistes van enviar ampolles de cava a València on s’etiquetava com a cava valencià. Més d’un brindaria aquells nadals pensant que els hi feia una mala jugada als catalans. I ja veieu, ans el contrari.

En un contexte dominat per la Unió Europea, que no veuria de bon grat frens a la circulació de mercaderies i per altra banda, la majoria de consumidors busquen qualitat a bon preu. Si un producte és català i té una relació qualitat-preu bona, és un producte guanyador. Sempre hi haurà algú que s’entestarà a no voler-ne saber res, però francament, seran minoria.

I les relacions amb Espanya seran de gran cordialitat, serem bons veïns, perquè cadascú tindrà la seva casa, i cadascú manarà casa seva. Ens entendrem com mai ens havíem entès abans.

Però volia incidir en els temes econòmics i en aquesta segona part d’aquest article volia comentar-ne un de molt important i que es bastant desconegut pel gran públic.

Moltes vegades quan anem a un supermercat observem productes que estan en castellà i portuguès i quan mirem més acuradament el producte veiem que hi consten dues adreces fiscals; una espanyola i una portuguesa.

Per què és així? Doncs pel següent:

Molts empreses, en especial grups multinacionals consideren el mercat d’Espanya i Portugal com un únic mercat al que solen anomenar Ibèria. La seu logística i administrativa sol estar en un únic lloc, des de el qual es distribueix el producte a tot Espanya i Portugal. Aquí un exemple:

Una distribuïdora alimentària té la seu a Alcobendas (Madrid) des d’allà distribueix el producte arreu d’Espanya i Portugal. L’empresa té beneficis. I aquests beneficis tributen a l’Impost de Societats que recapta la Hisenda espanyola. Aleshores, què passa amb Portugal? Què recapta la Hisenda portuguesa? Clar, les Hisendes no són estúpides, òbviament si tens poder per a tenir-ne una.

Així que la Llei imperant a Portugal com a qualsevol altre país obliga no només a l’etiquetatge en l’idioma del país, sinó que en qüestions fiscals, tota empresa que distribueixi els seus productes al país i per tant n’obtingui uns beneficis ha de tributar per aquests beneficis en el país, sinó estaríem davant d’una evasió de capitals. Així que tot i que la distribució, l’administració o el que sigui es faci fora del país, totes les vendes fetes al país han de tributar a la Hisenda portuguesa, així que per aquesta raó és fa necessària que les empreses hi tinguin una seu fiscal almenys. Així que per vendre a Portugal, l’empresa XXX Espanya, ven el producte a XXX Portugal i XXX Portugal liquida els seus resultats amb la Hisenda portuguesa.

Aleshores aquesta situació aplicada a Catalunya que representaria? Doncs representaria que totes les empreses que distribueixen els seus productes aquí, indistintament d’on tinguin la seva seu, hauran de tributar per aquestes vendes una part a la Hisenda catalana.

Actualment el 90% de les farmacèutiques estan a Madrid i rodalies, entre altres perquè el Ministeri de Sanitat es troba a allà. Aleshores de tots els medicaments distribuïts a Catalunya des de Madrid, i per tant, beneficis obtinguts a Catalunya, ara en veiem gran cosa?

També comentar que l’obligatorietat de tenir seus fiscals, significa un boom de creació de llocs de treball, des de comptables i administratius a gestors de marketing, ja que moltes campanyes publicitàries es realitzen des del mateix territori a la que va destinat el producte o servei.

Tenir un Estat propi significa moltes coses, a nivell econòmic i en especial en el cas català és el millor negoci que podríem fer mai i no només passaríem a ser de facto en el cinquè Estat més ric de la Unió Europea sinó que amb la tenacitat i la capacitat productiva dels catalans podríem superar fins i tot aquest llistó.

1 Comentari