QUI SERÀ PRESIDENT?

El president Mas va convocar aquestes eleccions amb caràcter plebiscitari, posant en joc un referèndum per la independència, però ell personifica més que ningú l’èxit o el fracàs del plebiscit: la seva reelecció hi va lligada.
Es veritat que les coses s’han precipitat molt ràpid des de l’onze de setembre i Mas s’hi ha trobat al mig. Però també és veritat que aquest procés l’ha agafat preparat i que en aquest moment és qui millor personifica la unitat dels catalans en el camí de la independència. Ara és l’hora d’Artur Mas, encara que a Catalunya hi hagi líders fins i tot millors.
Si CiU no obté majoria absoluta, amb la possibilitat de derrotar Mas i fer fracassar el plebiscit, quedarà oberta una lluita aferrissada per la investidura, amb propostes insòlites i temptadores per a tots els diputats i diputades. De moment l’única candidatura compromesa amb Artur Mas és CiU, totes les altres es presenten com a alternativa i ens han intentat convèncer que Artur Mas no és la millor opció. Només CiU té possibilitats de fer govern en solitari i cap de les altres ha renunciat a buscar una majoria alternativa, sense explicar-nos com ho pensen fer ni fins on poden arribar.
L’independentisme ha tingut l’oportunitat de presentar-se unit, fent pinya entorn del president i accentuant el caràcter plebiscitari de les eleccions, però els partits han preferit continuar fent partidisme. Encara són a temps de demostrar unitat en el debat d’investidura, però els electors ho necessitem saber avui, i només votant CiU sabem a qui votem per president.

Ramon Plana

, ,

No hi ha Comentaris

Units vencerem

Mentre no anem units serem esclaus. La màxima expressió d’unitat dels catalans l’encarna el president de la Generalitat. En aquest moment estem d’enhorabona: Tenim una necessitat: la realització nacional. Una urgència: l’escanyament financer. Un moviment social: l’Assemblea. Un projecte: la independència. Un bon president: Artur Mas. I una acció immediata: les eleccions del 25-N. Som-hi, tots junts vencerem.

,

No hi ha Comentaris

Eleccions ja?

Tot i reconèixer la renovació que poden portar ara unes eleccions, que la gent pot votar amb criteris diferents de fa dos anys, també passa que les eleccions paren l’activitat política, i en aquest moment el govern està en condicions d’avançar la Hisenda pròpia. Es urgent i primordial parar la sagnia de 60 milions d’euros que cada dia marxen de Catalunya per via fiscal.
Per altra part, ¿què podem esperar d’unes eleccions partitocràtiques que no ens donen uns representants polítics de confiança?
Com a votant penso que si el govern es veu amb capacitat de tirar endavant la hisenda pròpia, no cal que corri a convocar eleccions.

R.P.

,

No hi ha Comentaris

Votar el 20-N

Dels quatre àmbits electorals en que participem els catalans actualment (municipal, autonòmic, espanyol i europeu) l’espanyol és el que més decideix en la política de Catalunya. Esperem que algun dia Catalunya es governarà per mitjà d’institucions catalanes. Hi tenim tot el dret i no hi renunciem, però avui per avui, sense estat, la política catalana està jugant a categoria regional i les grans decisions es prenen a fora del nostre país.

I què hem de fer per pujar a primera divisió? Doncs guanyar, cada dia i a cada ocasió. Aquestes eleccions són el primer partit important i ens hi juguem la permanència. Si no traiem un bon resultat encara podem baixar de categoria. Per pujar hem de guanyar aquest i els que vindran darrere: concert econòmic, ensenyament en català, crisi, llei electoral, … referèndum per la independència.

Entre les 20 candidatures que concorren n’hi ha una d’independentista, dues d’autonomistes, i totes les altres són alienes a l’especificitat catalana, algunes declaradament uniformitzadores. Tant si anem a votar com si no hi anem, 47 diputats sortiran elegits entre les 4 províncies catalanes i seran els nostres representants legítims davant de tot el món. Seria absurd amagar-nos i deixar que tots els escons siguin ocupats per persones que ens ignoren. Els independentistes ho tenim ben clar: votar per l’única candidatura independentista ERC-RI-Catalunya sí.

Perquè la nostra arma és la democràcia i els vots, i per això tots aquells que us diguin que no cal votar, que ara no toca, que si posaré paper de colors al sobre, que no són les nostres eleccions… tots els que us diguin això,  tingueu el convenciment que no treballen per la nostra llibertat sinó que directament treballen pels que ens volen submisos ara i sempre -Rut Carandell-

El dia 20 ens hi juguem molt. No és un dia per a platja o muntanya ni per quedar-se a casa si plou. Es el dia d’anar a votar perquè els polítics elegits siguin persones que ens coneguin, ens entenguin i estiguin amb nosaltres.

,

No hi ha Comentaris

Un escenari incoherent

Per Gerard Rincón Andreu.

La vida política al acostar-se la campanya electoral es caracteritza sempre per el seu agitament sobtat, perquè tothom vol passar la mà per la cara al seu adversari. Sempre hi ha el polític o el partit que es posa nerviós, al intuir que si la passada legislatura no va correspondre degudament la bona fer del ciutadà, ara l’elector exercirà el temible vot de càstig. També hi ha qui faria de tot i més per desgastar el seu rival polític més directe, practicant la política de la por o fent reclam per qui ho fa menys malament de tots. Com també reiteradament es dóna el cas; i aquesta tardor no serà una excepció, que hi ha qui ja juga amb l’ambigüitat del circ polític i practica incongruències sorprenents, essent perfectament conscients, que el pal de paller del programa electoral que divulgaran, és pura utopia.

  1. La impossibilitat del concert econòmic és manifesta, i més encara després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on no apareixia ni molt menys la idea de concert econòmic, però el qual va ser igualment desballestat. A més, aquesta via no és factible pel fet que no depèn de nosaltres mateixos, sinó de les institucions estatals, com són el Congrés i el Senat, i on com sempre, el PP i el PSOE en temes de país, sempre faran pinya.
  2. La inviabilitat d’un referèndum també és del tot comprensible, sabent que l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum és competència exclusiva de l’Estat, i de fet, així ho diu la Constitució espanyola de forma explícita. Així doncs, caldria per aquesta opció una reforma de la CE per un procediment que no seria l’agreujat, però el qual de totes maneres és del tot inassequible amb el bipartidisme actual, al exigir majories de tres cinquenes parts en les dues cambres espanyoles.

Sincerament, crec que queda prou clar el fet que ambdues propostes són enganyoses, i que seguint una línia coherent, l’elector hauria de ser prou capaç de deixar en evidència aquells partits, que amb aquests tipus de proposicions pretenen treure un bon sac de vots en els pròxims comicis. Al meu entendre, no es mereixen la confiança ni aquells que juguen amb l’ambigüitat i en fan de tot un bluf; ni tampoc aquells qui amb la careta de la pretesa unitat i transversalitat s’omplen la boca d’una independència sense contingut, obligant-me a pensar, que més que desitjar una unitat real del nou independentisme, el que més pretenen, amb un gran tacticisme cínic, és posar a la pràctica el famós “divide i vencerás”.

No hi ha Comentaris

L’assemblea de Reagrupament del Berguedà emet el següent comunicat.

Els associats a Reagrupament Independentista hi som per un objectiu molt clar: Fer realitat el projecte independentista i democràticformulat per Joan Carretero, basat en la proclamació unilateral d’independènciaper part del Parlament de Catalunya.

En quatre anys s’ha construït una candidatura creïble ambun programa viable per a la propera legislatura del Parlament. L’organitzacióde Reagrupament cobreix tot el territori i al Berguedà té una implantaciósuperior a la mitjana de Catalunya. Saludem amb satisfacció les noves adhesionsque està obtenint cada dia l’Associació Reagrupament, i els grups queassumeixen com a propi el nostre projecte.

Ens identifiquem amb el projecte, estem oberts a sumarper fer-lo més ample i més fort, i a defensar-lo d’ingerències alienes, sensedeixar-nos impressionar per les flamarades o cops d’efecte d’altres propostes.Serem fidels a la pàtria, la llibertat i la democràcia i continuarem avençantamb pas ferm sota el guiatge de Joan Carretero, president i principal impulsorde Reagrupament Independentista.

Convidem tothom a sumar-se a Reagrupament, el projecte d l’alliberament i el progrés nacional. Units, avançarem.

No hi ha Comentaris

L’estat prepara el terreny per la sentència de l’estatut?.

Per Jordi Fernández.

Sovint el millor és imaginar com et pot atacar l’enemic per poder fer-te mal, i a banda del que es pot escapar de la nostra imaginació, sobre tot quan tractem amb gent que te més experiència que nosaltres en tenir mala llet, ens pot ajudar a entendre les coses com passen, i sobretot quan, el tempo.

Octubre ha estat un mes peculiar on el nostre país ha passat d’una amplia unitat sobre el tema de reaccionar a la sentència de l’Estatutet, a estar dividida, desmoralitzada, avergonyida i amb una amplia crisi de les institucions. Com ha estat això?, doncs com ja sabeu amb els casos del Palau i el de Santa Coloma. Casualment, tots dos han agafat la seva màxima intensitat el mes que es va comentar que sortiria la sentència, o potser s’ha endarrerit la sentència fins al moment que es pogués fer pública ja que tingués el terreny preparat. Ens han jugat les cartes en l’ordre adient i ens han fet botifarra.

Podem creure que tot son casualitats, que tothom es bo, i que el bé sempre guanya sobre el mal. Però els que fa temps que ens afaitem, no creiem en l’atzar. Aquí hi ha un tempo, les coses passen en un ordre determinat, amb la velocitat de qui te presa, i amb el resultat esperat.

I per cert, el que és evident. En cap cas dic que aquestes trames de corrupció siguin inventades per l’estat, però si crec que les coneixia i que ha triat el moment que li ha anat més bé per fer-ho públic.

Que el demanar honestedat als nostres polítics i empresaris, no ens faci tan càndids com per esperar això de l’estat vers nosaltres.

Ara més que mai hem d’estar units, ens volen aixecar la camisa.

1 Comentari

Benvinguda a Josep Bober

Per Albert Torres.

Quant vaig apostar per Reagrupament el comentari que mes sentia era aquell de “va, si sou quatre gats!!” Per entendre’s, poca gent confiava en que allò de Reagrupament funcionés. Però jo no podia deixar de creure amb unes idees que compartia amb absolut. Reagrupament defensa per sobre de tots les coses dos idees simples però molt grans. La Independència i la regeneració política d’aquest país. Com va dir un dia en Joan Carretero, de res serveix buscar la Independència si el país l’ha de manar els polítics que tenim ara! I no li falta raó, els fets parlen per si sols. Només cal llegir els diaris o posar la televisió. Reagrupament, associació i no partit polític, defensa la limitació de mandats, la limitació de sou i la limitació de càrrecs per la classe política. Cada dia som més gent que s’associen voluntàriament. Ningú cobra cap sou de l’associació. Entén que es el poble qui ha de manar i no els polítics professionals. Hi ha tres paraules que per tots els Reagrupats son un icona, una forma de pensar i de viure. TRANSPARÈNCIA, AUSTERITAT I EFICÀCIA. Son tres petites paraules que es diuen ràpid, però tenen un gran pes moral i professional. Els Reagrupats sabem que la nostra tasca es servir a la gent, millorar el nostre país, el nostre poble i que un cop ho haguem fet, hem de marxar de la vida publica, hem de deixar que altres Catalans continuïn la feina, i cadascú torni l’ ofici o feina que tenia abans de entrar. Diuen que som exigents. Sí, perquè sense exigència res no millora.

Es per aquest motiu que és per a mi una gran alegria que a tot aquest moviment s’hi hagi sumat una persona amb experiència, que estima el seu poble i el seu país. Una home que estan molt lluny del polític Standard, aconseguirà unir persones, unir esforços i fer que entre tots, La Pobla de Lillet sigui un poble mes transparent, mes auster i més eficaç. I fer que Catalunya, tingui, si més no, una classe política que es mereixi el vots de tots els Catalans. Que en Josep Bober i Camprubí ja sigui un Català més de Reagrupament es un fet positiu i que ben segur, serà el principi d’una bona historia per tots els Poblatans!

Benvingut a Reagrupament Josep!


1 Comentari

Propostes a tots els pobles.

Reagrupament al Berguedà, ha finalitzat de presentar aquest escrit a tots els ajuntaments de la nostra comarca, per tal que es facin consultes populars sobre la llibertat del nostre país.

Exposa: Que tot seguint el camí iniciat a Arenys de Munt i que ha de concloure amb la possibilitat de donar l’oportunitat a tots els i les ciutadanes del nostre país, Catalunya, d’opinar sobre un tema tan important per ells i el seu futur, com és quin país volen tenir, podent fer referèndums, el màxim exponent de la democràcia local.

El poble ha de tenir la possibilitat d’opinar sobre el que pensa, i els ajuntaments que han de ser la representació del poble, han d’ajudar a materialitzar aquesta possibilitat, implicant-se fins allà on els hi sigui possible, tot prenent les seves decisions per el poble que els va votar, per sobre dels partits polítics als que pertanyen, que no haurien de prendre decisions locals a les seves estructures de partit que sovint son alienes a la seva població.

Demana: El suport d’aquest ajuntament de manera explícita organitzant una consulta popular, o si per alguna raó creieu que no ho podeu fer, el suport implícit a que sigui organitzada la consulta per les entitats de la vostra població , amb la cessió d’espais o un lloguer simbòlic dels mateixos. Amb aquesta organització també col·laboraria l’associació Reagrupament.cat amb la seva estructura al Berguedà.

Que sigui atesa aquesta petició tan aviat com sigui possible, i que ens sigui comunicada la resposta.

No hi ha Comentaris

Nosaltres podem decidir

parlament[1]


Per Gerard Rincon

Si d’alguna cosa va servir la consulta popular d’Arenys de Munt va ser per posar la independència sobre la taula i fer-ne difusió fins i tot a nivell internacional. Encara que, com ja sabem, no deixa de ser un simbolisme que no es pot ni titllar de referèndum, ja que no va ésser convocat per un ens públic. I és que la legalitat espanyola no empara la opinió secessionista del poble català ni de cap altre comunitat autònoma, doncs la Constitució deixa ben clar que la potestat per convocar referèndums tan sols recau a les Corts de l’Estat.

Fa certa gràcia que la justícia espanyola volgués prohibir una consulta que no tenia la més mínima transcendència ni a nivell local ni nacional; o si més no, això semblava.

És cert que alguns individus de les “castilles” profundes poden témer el pitjor, que es vulneri el ben trobat article 2 de la Constitució que defensa la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles. Però de fet, per aquest tema no han de patir, ja que l’infaust article 8 ens deixa a tots a ratlla i mostra l’encara esperit guerriller dels castellans tot dient que las Fuerzas Armadas tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. Així doncs, ho tenim clar. Si hi hagués un mínim interès separatista l’Estat ens envia els tancs al carrer i tothom a casa amb el cul ben estret. Llàstima que el Tractat Europeu no preveu l’estat de guerra a cap país comunitari ni la pena de mort en el cas que corregués la sang. Perquè val a dir que l’article 15 ens torna a mostrar altre vegada l’essència més colonitzador i violent dels espanyols dient que és clar, en temps de guerra la pena de mort seria una hipotètica solució ben viable.

Personalment sempre he pensat que els catalans tenim quelcom que ens diferencia d’Espanya, ja sigui la nostra manera de fer, democràtica, d’un tarannà més europeu, un seny que val a dir que a vegades ens fa ser massa porucs… I és que per aconseguir la desitjada llibertat no ens podem pas emparar amb la il·legal legalitat espanyola, sinó amb els tractats i lleis europees i internacionals com la resolució 637 A(VII) de l’Assemblea General de l’ONU que deixa palès que “el dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.”

Mirem doncs cap a Europa i cap a la plena sobirania sense por, i transgredim la línia vermella que ens pretén imposar l’Estat. Crec sincerament que ser lliures o no tan sols depèn de nosaltres mateixos. Si tenim una majoria al Parlament mitjançant la declaració unilateral d’independència, Catalunya tornarà a ser rica i plena com érem ara fa prop de tres-cents anys.

Que el seny no ens imposi la por, que la rauxa no ens faci actuar sense raó. L’any vinent, nosaltres, els catalans i catalanes tindrem la paraula.

2 Comentaris