Arxiu setembre, 2009

Propostes a tots els pobles.

Reagrupament al Berguedà, ha finalitzat de presentar aquest escrit a tots els ajuntaments de la nostra comarca, per tal que es facin consultes populars sobre la llibertat del nostre país.

Exposa: Que tot seguint el camí iniciat a Arenys de Munt i que ha de concloure amb la possibilitat de donar l’oportunitat a tots els i les ciutadanes del nostre país, Catalunya, d’opinar sobre un tema tan important per ells i el seu futur, com és quin país volen tenir, podent fer referèndums, el màxim exponent de la democràcia local.

El poble ha de tenir la possibilitat d’opinar sobre el que pensa, i els ajuntaments que han de ser la representació del poble, han d’ajudar a materialitzar aquesta possibilitat, implicant-se fins allà on els hi sigui possible, tot prenent les seves decisions per el poble que els va votar, per sobre dels partits polítics als que pertanyen, que no haurien de prendre decisions locals a les seves estructures de partit que sovint son alienes a la seva població.

Demana: El suport d’aquest ajuntament de manera explícita organitzant una consulta popular, o si per alguna raó creieu que no ho podeu fer, el suport implícit a que sigui organitzada la consulta per les entitats de la vostra població , amb la cessió d’espais o un lloguer simbòlic dels mateixos. Amb aquesta organització també col·laboraria l’associació Reagrupament.cat amb la seva estructura al Berguedà.

Que sigui atesa aquesta petició tan aviat com sigui possible, i que ens sigui comunicada la resposta.

No hi ha Comentaris

Nosaltres podem decidir

parlament[1]


Per Gerard Rincon

Si d’alguna cosa va servir la consulta popular d’Arenys de Munt va ser per posar la independència sobre la taula i fer-ne difusió fins i tot a nivell internacional. Encara que, com ja sabem, no deixa de ser un simbolisme que no es pot ni titllar de referèndum, ja que no va ésser convocat per un ens públic. I és que la legalitat espanyola no empara la opinió secessionista del poble català ni de cap altre comunitat autònoma, doncs la Constitució deixa ben clar que la potestat per convocar referèndums tan sols recau a les Corts de l’Estat.

Fa certa gràcia que la justícia espanyola volgués prohibir una consulta que no tenia la més mínima transcendència ni a nivell local ni nacional; o si més no, això semblava.

És cert que alguns individus de les “castilles” profundes poden témer el pitjor, que es vulneri el ben trobat article 2 de la Constitució que defensa la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles. Però de fet, per aquest tema no han de patir, ja que l’infaust article 8 ens deixa a tots a ratlla i mostra l’encara esperit guerriller dels castellans tot dient que las Fuerzas Armadas tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. Així doncs, ho tenim clar. Si hi hagués un mínim interès separatista l’Estat ens envia els tancs al carrer i tothom a casa amb el cul ben estret. Llàstima que el Tractat Europeu no preveu l’estat de guerra a cap país comunitari ni la pena de mort en el cas que corregués la sang. Perquè val a dir que l’article 15 ens torna a mostrar altre vegada l’essència més colonitzador i violent dels espanyols dient que és clar, en temps de guerra la pena de mort seria una hipotètica solució ben viable.

Personalment sempre he pensat que els catalans tenim quelcom que ens diferencia d’Espanya, ja sigui la nostra manera de fer, democràtica, d’un tarannà més europeu, un seny que val a dir que a vegades ens fa ser massa porucs… I és que per aconseguir la desitjada llibertat no ens podem pas emparar amb la il·legal legalitat espanyola, sinó amb els tractats i lleis europees i internacionals com la resolució 637 A(VII) de l’Assemblea General de l’ONU que deixa palès que “el dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.”

Mirem doncs cap a Europa i cap a la plena sobirania sense por, i transgredim la línia vermella que ens pretén imposar l’Estat. Crec sincerament que ser lliures o no tan sols depèn de nosaltres mateixos. Si tenim una majoria al Parlament mitjançant la declaració unilateral d’independència, Catalunya tornarà a ser rica i plena com érem ara fa prop de tres-cents anys.

Que el seny no ens imposi la por, que la rauxa no ens faci actuar sense raó. L’any vinent, nosaltres, els catalans i catalanes tindrem la paraula.

2 Comentaris

De lladres i serenos, o la pica plena.

Per Jordi Fernández

www.bastareny.net

Els de la rectoria de Gavarrós a Guardiola continuen tenint problemes, no només amb el camí que fa pena i que l’ajuntament no sap ni vol  (especialment sembla que no ha volgut) arranjar, sinó que tampoc tenen els serveis suficients, normals i europeus per part de Correus, que no li volen portar les cartes. Normal, amb el camí que tenen. I ja sabem que per a alguns els que viuen a disseminats i els pagesos, son pobletans de segona.

Segurament per a molts seria més fàcil que tota la població de la nostra comarca anés a viure a un barri de Barcelona i deixes de tocar la pera amb les mancances que tenim. Es podrien fer uns vàters al costat de la carretera, per tal que la “molèstia” de passar per la nostra terra camí de les segones residències a la Cerdanya fos més feixuga, podent parar a pixar amb tota comoditat, fent el “riuet” a un espai creat també per a ells. Evidentment no és el que els berguedans volem, però  ja estem acostumats a “gaudir” de infraestructures que tot i ser a casa nostra no son per a nosaltres, per exemple la C-16 pels que pugen a la Cerdanya o un embassament que va costar perdre el tren que teníem i que si era realment per la nostra comarca.

De totes maneres, no oblidem els fets que han portat a tot això, i que son que per demostrar que les condicions en que l’ajuntament de Guardiola va cedir un espai a Correus son dolentes, ja que permeten que un particular tingui accés al correu del poble, per demostrar-ho, l’Albert Torres (el de la rectoria de Gavarrós) va agafar unes cartes i les va portar als mossos, ja que el que volia era demostrar tal fet, no robar correu.

A l’ajuntament de Guardiola diuen que prendran mesures, i crec que a curt termini haurien de ser de dos tipus, la primera la mesura de la medalla que se li ha de posar a tot berguedà que lluita per millorar els serveis de casa nostra, el Berguedà, i la segona mesura que podien fer a l’ajuntament de Guardiola es posar-se les piles en el tema de la seguretat a l’ajuntament, ja que ara s’ha demostrat la feblesa de la seguretat  al correu, però fa temps lladres (de debò) van robar el portàtil de l’assistent social amb tot de dades confidencials de veïns de Guardiola, Bagà i La Pobla.

I es que fer les coses malament a l’ajuntament, com es veu, sempre perjudica a tot el poble.

6 Comentaris